CiU, durant el període que va estar a l’oposició (2003-2010), va recórrer a la fórmula -per desacreditar al Govern d’esquerres- que aquest no tenia un projecte de país i la seva acció de govern comportava una excessiva despesa, augmentant així el dèficit de la Generalitat; en definitiva, que era una època perduda per Catalunya. Una tècnica que CiU donava preferència per influir en l’opinió de la ciutadania catalana. L’èxit d’aquesta estratègia també venia acompanyada pel posicionament dels mitjans de comunicació que van generar un rebuig al Govern Tripartit.
La crisi econòmica i els recursos presentats pel Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya van tapar l’acció del govern d’esquerres i la campanya permanent de descrèdit va fer que CiU guanyés les eleccions autonòmiques del 2010. CiU va quedar a 6 diputats/des de la majoria absoluta, mentre que els partits de l’esquerra tenien un descens considerable -sobretot va ser significatiu el descens del PSC i d’ERC-; en canvi, ICV-EUiA, qui més havia defensat el govern d’esquerres durant la campanya, perdia 2 diputats/des.
El primer govern de CiU va iniciar el seu procés fent de les retallades un dogma amb l’objectiu d’acabar amb l’Estat de Benestar, justificant-ho en què el govern d’esquerres havia deixat la Generalitat en la ruïna. Fins i tot el diari digital Catalunya Oberta, d’ideologia liberal i proper a CiU, deia “la realitat és que el Tripartit deixa Catalunya molt pitjor del què l’havia trobat, des de tots els punts de vista. La història recordarà el septenni 2003-2010 com període negre de Catalunya”. Una vegada més, sota la fórmula de desprestigi al govern d’esquerres, s’han fet les retallades més dures des de la instauració de la democràcia a Catalunya.
Només ICV-EUiA s’ha manifestat contundentment contra aquestes polítiques econòmiques que estan perjudicant sectors importants de la nostra societat, tant al Parlament de Catalunya com acompanyant al carrer els moviments socials contraris a tanta barbàrie.
Les eleccions autonòmiques del 2012 donaven de nou un resultat favorable a CiU però amb un desgast important fruit de les seves polítiques antisocials. Fa 100 dies del nou govern de CiU i, més enllà d’atribuir a Madrid les culpes del seu desgovern, el cert és que aquest govern està paralitzat, no sap quin camí emprendre per sortir-se’n de l’embolic en què s’ha posat.
El mateix President de la Generalitat és conscient d’aquesta situació i per això intenta agafar-se on sigui, fent una crida a ERC i PSC per assumir responsabilitats de govern, negociant els pressupostos de 2013 amb ERC i PP. Sembla que qualsevol aliança serveix per seguir fent el mateix. Compartint que estem en una situació d’emergència nacional el què cal és un canvi profund de les polítiques econòmiques del Govern de la Generalitat i apostar clarament per aquelles polítiques que mantinguin la cohesió social. Catalunya necessita un Pla d’Emergència social per fer front a l’exclusió social i una acció clara per reactivar l’economia i la creació d’ocupació.
Si aquest Govern es veu incapaç de donar un tomb a la urgència social i econòmica que té aquest país ha d’anar pensant en què ha de dimitir i donar pas a altres persones que siguin capaces de redreçar el rumb de l’estat actual o convocar unes noves eleccions.
I, en aquest sentit, Catalunya necessita un canvi, una alternativa que només és possible des de les esquerres; perquè la dreta ja ha demostrat que aposta per una societat més desigual amb un empobriment de les classes mitjanes i un augment de la pobresa dels sectors més necessitats de la societat. Una alternativa que s’ha de construir amb els moviments socials que estan lluitant contra les desigualtats d’aquest sistema injust, que l’únic que vol és que els rics siguin més rics i la resta es vagi empobrint o sigui més pobre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario