Aquestes properes eleccions autonòmiques obren una nova etapa a Catalunya, on el dret a decidir dels catalans i les catalanes, l’estat del Benestar, la lluita contra l’atur i la pobresa han de ser objectius prioritaris d’aquest nou període.Un dels temes que mai s’han parla és el paper de l’administració pública i sobre tot en un moment com l’actual, però també pensant en el futur més immediat. La reforma de l’administració pública continua essent una assignatura pendent a Catalunya.
Necessitem una administració forta, capaç de gestionar la complexitat dels canvis, de produir serveis que aportin valor públic a la ciutadania, i amb un sector públic que participi activament facilitant la creació de les condicions més favorables que permetin avançar cap a una Catalunya justa socialment, més productiva i competitiva.
En canvi en el context actual, la situació de crisi econòmica causada per uns pocs està sent utilitzada com a pretext per aprimar encara més l’estat del Benestar. Aquesta és una opció clara del Govern de CIU que està retallant serveis bàsics perquè sigui el sector privat qui es beneficiï. La batalla ideològica contra el sector públic també busca introduir elements de discriminació salarial i precarització laboral i de retruc afeblir la prestació dels serveis en detriment de la ciutadania.
Hi ha altre visió que aposta per la defensa d’uns serveis públics de qualitat, que en definitiva és apostar per una millor ciutadania i per uns millors drets per a totes i tots. Els països amb una rati més alta de treballadors públics són també els que més despesa social i més desenvolupat tenen el seu estat del Benestar, però també són els que han sostingut unes altes taxes de creixement econòmic.
En lloc d’això, Espanya i Catalunya en despesa pública i en protecció social és de les més baixes de l’UE. És inviable sortir de la crisi sense incrementar la despesa pública i aquesta despesa pública també la integren els serveis que presta l’administració. El que cal trobar són mecanismes per finançar aquesta despesa pública com augmentar els impostos fonamentalment a les rendes altes i les grans fortunes i lluita contra el frau fiscal. No ha de passar a l’inrevés, és a dir, l’Estat no ha de destinar recursos a finançar sectors financers que, a més, han estat els causants de la crisi i que desprès no retornen a la societat el que han rebut d’aquesta.
Per això cal enfortir l’administració i defensar els serveis públics universals, de caràcter democràtic i social, de qualitat, transparents i professionalitzats. En definitiva, els serveis públics han de tenir l’objectiu d’una millora de la qualitat vida de tots els ciutadans i ciutadanes, de lluita contra l’exclusió social, més propera a la ciutadania, àgil amb una estructura flexible i capacitat d’innovació per donar solucions als nous reptes socials.
Per finalitzar cal procedir a una segona descentralització, o sigui, procedir al traspàs de competències a les administracions locals, com administracions més properes als ciutadans. Per poder fer realment efectiu aquest traspàs cal que les administracions locals disposin dels recursos humans, tècnics i econòmics per poder gestionar degudament. Aquest plantejament entronca també amb l’idea que estarem davant un nou model d’organització i funció pública a Catalunya on la suma de les dues administracions (autonòmica i local) donarà una estructura organitzativa de prestació de serveis públics molt més integral i compartit.
