Encarem aquest Primer de Maig enmig
d’una profunda crisi econòmica. L’atur continua augmentant. Segons l’Enquesta
de Població Activa (EPA) l’Estat espanyol té sis milions dues-cents mil
persones a l’atur, la qual representa una taxa d’atur del 27,2%. Catalunya té
una taxa d’atur del 24,53%.
Ens trobem, doncs, en una
situació d’emergència econòmica i social fruit de les polítiques d’austeritat i
del Reial decret de mesures urgents per a la reforma laboral que, l’únic que
han fet, és seguir destruint ocupació. Està clar que aquesta orientació està
generant un sentiment de frustració social perquè la ciutadania estem veient
com les nostres vides estan canviant a pitjor, mentre que els governs estan
abocant quantitats importants de diners a la banca, que són els veritables
responsables d’aquesta crisi.
Rajoy continua insistint només en
retallades a la despesa pública com única sortida al dèficit públic. Paul Kugman
professor d’Economia i Assumpte
Internacionals i premi Nobel d’Economia i un keynesià convençut diu “que els moviments que lluiten contra el
dèficit mai ha estat aquest el seu objectiu,
sinó del que es tracta és utilitzar la por al dèficit per destrossar la xarxa
social de protecció”.
I, amb això, estan el PP i CiU,
que estan impulsant un model de sortida a la crisi que està sent totalment
injust i que han trencat els fonaments de la Constitució; la qual, en el seu
preàmbul, parla de promoure el progrés de la cultura i de l’economia per
assegurar a tothom una digna qualitat de vida i el garantir la convivència
democràtica dins de la Constitució i de les lleis conforme a un ordre econòmic
i social just.
Són, doncs, els ciutadans i les ciutadanes
qui, davant tanta injustícia, estan defensant els valors democràtics i socials
de la Constitució i no aquells que criminalitzen als moviments socials per les
seves mobilitzacions i que han segrestat la Constitució, a la qual no la van
votar. Són cada vegada més persones les que no es resignen, que estan rebel·lant-se
amb alternatives per un altre model social i econòmic al sistema actual, que
vol acabar amb el poc que queda de l’Estat de Benestar.
Josep Fontana, en el seu llibre
“El futur és un país estrany”, diu que “cap avanç social s’aconsegueix sense
lluitar, sense una confrontació que només pot tenir èxit quan es basa en la
consciència col·lectiva de que no és lícit resignar-se a una situació injusta,
sinó que estem obligats a fixar en comú uns objectius de progrés i a lluitar
per ells”.
I això és el què ha passat al
llarg de la història: les conquestes polítiques, socials i econòmiques mai han estat
una concessió divina, sinó fruit de les lluites constants dels treballadors i
treballadores i de la ciutadania en
general.
Quan els treballadors i
treballadores estem patint una devaluació permanent dels nostres salaris des de
l’inici de la crisi, de la pèrdua de drets socials i laborals, només la
mobilització permanent farà possible canviar aquesta realitat. Hi ha persones
que encara es resisteixen perquè creuen que res canviarà. Cal recordar que, en
pitjors condicions, moltes persones durant el segle XX van lluitar per canviar
les seves condicions de vida, i sense aquell activisme social no haguéssim
tingut uns nivells vida millors i de llibertat dels que ells van tenir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario