CANVI DE MODEL I PERFIL DE L’ATUR A LA NOSTRA CIUTAT

La ciutat industrial dels anys 70 s’ha transformat en una ciutat amb una estructura econòmica diversificada, però amb serveis insuficients. La indústria ha patit una pèrdua de pes considerable en l’estructura productiva de la ciutat.

Avui Mollet constitueix el centre comercial i de serveis del que s’anomena el Baix Vallès i la seva estructura econòmica es basa fonamentalment en el comerç al detall i els serveis, que agrupa el 77% de l’activitat econòmica de la ciutat fruit de la creixent complexitat dels models de producció i que ha fet que la major part del creixement de serveis estigui motivat per la demanda de la mateixa indústria i pels processos d’externalització.

Pel que fa al mercat de treball, Mollet és la capital d’un mercat local de treball amb un fort intercanvi de moviments laborals. En els darrers quinze anys, el sector de la construcció ha estat un dels grans motors, tant econòmics com d’ocupació. Aquesta situació però ha canviat, no solament per la crisi del sector que indubtablement té un efecte important, sinó també perquè s’està esgotant el sòl per al mercat d’habitatge o per les activitats econòmiques.

El model de creixement basat en el totxo està esgotat i necessitem un model productiu ambientalment sostenible i al servei de les persones, del contrari tindrem majors dificultats de sortir de la situació en la qual estem vivim. Aquesta realitat també és aplicable a la nostra ciutat si volem una recuperació de la nostra economia local i crear ocupació.

El període de més destrucció d’ocupació ha estat entre els anys 2007-2009 en què l’atur es va incrementar en un 101,92%. En canvi, entre gener del 2009 i gener del 2012 ha estat d’un 21,33%. Durant tot el període 2007-2012 l’atur ha augmentat en un 59,18%.

Per altra banda, mentre la mitjana dels 38 municipis de més de 30.000 habitants té una mitjana interanual d’atur del 7,02 i en el conjunt de Catalunya l’increment interanual és del 7,39%, Mollet del Vallès té l’increment interanual més alt, un 12,28%, ( seguit de Sant Boi de Llobregat un 10,57% i Esplugues de Llobregat un 10,32%).

L’atur per sexe mantindria la proporció que existeix a nivell general, és a dir, un 52,23% són homes (3.056) i un 47,76% són dones (2.795).

Cal dir també, que de les 5.851 persones un 9,54% són menors de 25 anys, en aquest sentit Mollet estaria en un 1,65% per sobre de la mitjana dels 38 municipis de més de 30.000 habitants. En canvi de 45 anys i més Mollet estaria quasi bé 2 punts per sota. Per últim el gruix dels aturats i aturades es situa en la franja d’edat entre 25 a 44 anys un 52,35% semblant al nivell general de Catalunya.

Segons el nivell formatiu assolit, els aturats/es majoritàriament compten amb un títol d’educació general (el 66,45%), que engloba tant l’educació secundària obligatòria com el batxillerat, seguit d’un 8,86% de persones aturades que tenen els estudis primaris incomplerts o sense estudis. Solament hi ha un 3,74% de persones aturades amb estudis universitaris i un 5,70% tècnics professionals.

Per tant, un dels elements importants per a la creació d’ocupació és elevar els nivells formatius i professionals per aconseguir una millor inserció en el mercat de treball, ja que en els propers anys es necessitarà mà d’obra més qualificada.

En aquest sentit si ho analitzem per ocupacions veurem que del total d’aturats i aturades, el 42,07% provenen de les ocupacions elementals, un 14,98% són artesans, treballadors industrials i construcció i un 12,71% treballadors restauració, personals i venedors i solament el 7,07% són tècnics professionals.

Per altra banda, la major part dels aturats/es procedeixen del sector serveis (el 62,21%). A continuació, els que provenen de la indústria representa el 18,56% i els de la construcció el 12,69%; el 1,45% dels aturats/des van tenir la seva darrera feina a l’agricultura i el 5,07% restant són persones sense ocupació prèvia. Si es compara amb les 38 ciutats de més de 30.000 habitants també el sector serveis és el que més aturats/de té però, en canvi Mollet està 1,24% per sota i en canvi a Mollet el segon sector amb persones aturades és la indústria i no la construcció que és el sector productiu en la mitjana dels 38 municipis de més de 30.000 habitants.

Respecte a la durada de l’atur i perceptors de prestació o subsidi cal dir que del total d’aturats i aturades a la ciutat un 45,46% estan en la franja de durada d’atur entre 3 mesos fins a 6 mesos. De sis mesos a 12 mesos hi ha un 18,15% i més de 12 mesos hi ha un 36,38%. Un 58,14% dels aturats i aturades són perceptors de prestacions o subsidis mentre que al gener de 2.011 era d’un 64,61%.

Per últim, respecte a la nacionalitat de les persones aturades, 4.349 persones (el 74,32%) és autòctona, 1.361 persones (el 23,26%) és d’origen extracomunitari i 141 persones (el 2,40%) és procedent de la UE-27. Els tres col·lectius més important de l’atur extracomunitari prové per aquest ordre: 33% Magreb, 28,29% Àfrica Occidental i d’Amèrica Central i del Sud.

HI HA ALTERNATIVA AL MODEL DE SOCIETAT QUE ENS VOLEN IMPOSAR

Els governs neoliberals d’Espanya i Catalunya que gestionen els efectes de la crisi econòmica volen que creiem que tot s’ha de qüestionar en defensa de l’austeritat i el dèficit públic, això sí, impulsant un nou model de societat basat en la privatització de sectors públics estratègics i un empitjorament d’allò que és públic, tant pel que fa a les condicions salarials i laborals dels empleats públics com a la prestació de serveis, tot acompanyat amb més desigualtats socials. Aquesta és l’estratègia que volen impulsar els neoliberals deixant un país que no reconeixerem perquè, segons ells, no hi ha sortida a l’actual situació.

Aquest nou model de societat que ens volen imposar acaba amb els valors de l’Estat del benestar i de la protecció social que fins ara teníem. No és un model per sortir de la crisi ara, és un model per quedar-se definitivament si no hi ha un ampli moviment social que canviï aquesta situació. La crisi és una excusa que fa servir i aprofita la dreta per canviar les relacions econòmiques i socials que hem conegut i hem tingut fins ara al nostre país.

Ens han dit també que el sistema financer espanyol era el millor del món i el més segur, en canvi veiem els resultats de la nefasta gestió. S’han de demanar responsabilitats al Governador del Banc d’Espanya, però no només a ell  com pretén ara el PP què així no assumeix cap responsabilitat per la gestió de Bankia. No poden anar-se’n sense cap responsabilitat, mentre la ciutadania està pagant les conseqüències de la seva mala gestió i el president del Govern espanyol ens diu que no hi ha diners per atendre el pagament dels serveis públics i en canvi si que hi ha diners per rescatar els bancs.

Ens volen fer veure que no és possible una altra sortida a la crisi i cal dir que això no és veritat, hi ha sortida amb polítiques diferents, apostant per un sistema fiscal més redistributiu que penalitzi les rentes altes i que penalitzi la circulació financera del capital amb l’objectiu de reduir les desigualtats socials, canviant els valors que aposten per la igualtat, les necessitats de les persones, el medi ambient, a l’inrevés del què defensen les forces neoliberals, que defensen exclusivament els valors econòmics per sobre de les persones.

Hi ha sortida transformant el model productiu i ajudant a l’economia productiva i penalitzant l’economia especulativa. Creant una banca pública que faciliti crèdit amb baixos interessos financers per ajudar a les empreses i les persones. En definitiva fer una societat més justa, fer créixer el benestar de les persones i amb treball digne.

S’està construint una esperança de canvi amb la victòria de François Hollande a França, amb els resultats a Grècia amb una davallada electoral de les forces dominant fins aquest moment i l’augment electoral de SYRIZA i la derrota d’Àngela Merkel al Land de Renania del Nord-Westfalia a favor del socialdemòcrates i els verds. A Espanya, l’acord a Andalusia entre el PSOE i IU per fer govern és una esperança per fer polítiques diferents i consensuades amb la ciutadania a través dels seus representants.

Hi ha cada cop més gent al carrer que estan en contra de les polítiques que no tenen en compte les persones. S’està creant un ampli moviment social amb propostes que necessiten tenir una expressió a les institucions. Això vol dir que cal crear un front ampli, plural, flexible, divers i en xarxa amb un programa comú en contra del model de societat que ens volen imposar i això també vol dir, trencar amb el consens del 78 i obrir un canvi cap una nova forma política de l’Estat espanyol perquè els neoliberals han trencat el consens i s’estan carregant l’estat social i democràtic de dret, els drets socials i nacionals i les llibertats que propugna la Constitució espanyola de 1978.