Queden 56 dies per al 29 de setembre, per a la vaga general convocada pels sindicats contra la reforma laboral aprovada pels socialistes i amb el recolzament de CIU i PNB que amb la seva abstenció ha permès al PSOE tirar-la endavant.
Una reforma laboral que vulnera els drets i les condicions laborals dels treballadors i treballadores d’aquest país. Una reforma laboral que no crea ocupació i que no resoldrà el problema de la dualitat del mercat laboral; al revés, amb les mesures que plantegen, la potenciarà encara més i s’incrementaran els acomiadaments, això sí amb menys cost.
No és una vaga qualsevol. Aquesta afecta al conjunt de la societat, no solament als treballadors i treballadores industrials, perquè aquest govern ja fa temps que va a la deriva, s’ha plegat de mans davant els poderosos i les seves mesures afecten a tothom menys als rics.
El Govern d’en Rodríguez Zapatero ha fet un gir antisocial en la seva política econòmica: l’edat de jubilació als 67 anys, el Pla d’ajust del dèficit públic reduint el sou dels treballadors/es públics i la congelació de les pensions. Ara la reforma laboral i dintre de poc els ajustos en el sistema de pensions, allargant la l’edat de jubilació i revisant el període de càlcul per tindre opció a una pensió.
Indubtablement, totes aquestes mesures perjudiquen al conjunt de la societat. Per tant, la vaga no és exclusivament dels sindicats; en tot cas ells en són els promotors, però la ciutadania se la d’apropiar com una cosa seva, com ha estat la manifestació multitudinària del 10 de juny de poble de Catalunya. La dignitat nacional també passa per les condicions de vida de la seva gent i, per això, cal fer aquesta vaga, per dir-li al govern del PSOE que retallar drets i rebaixar salaris no és el camí per sortir de la crisi.
La sortida de la crisi passa per la reactivació de l’activitat econòmica, de l’accés al crèdit per part de les empreses i els ciutadans i per potenciar una estratègia progressista de reducció de l’atur lligada al canvi de model productiu.
Davant d’aquesta política del govern del PSOE és necessita una resposta social. En aquest sentit, és important el treball pedagògic que estan fent els sindicats reunint-se amb les entitats socials perquè donin suport a la vaga del 29-S, i així ampliar la base social per aconseguir l’èxit d’aquesta.
Deia fa pocs dies en Gaspar Llamazares quant a la reforma laboral que “es tracta de la pitjor reforma laboral de la democràcia”, i té tota la raó. Per això el Govern es mereix una resposta massiva de la societat espanyola i catalana per canviar el rumb econòmic i social que ha pres Zapatero.
