jueves, 31 de marzo de 2011

L’OPORTUNITAT PERDUDA


Quan el Govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar que realitzaria una cimera anticrisi estic convençut que molts ciutadans i ciutadanes ho van veure amb bons ulls. Aquest país necessita grans acords entre les forces parlamentàries, els sindicats i els empresaris amb l’objectiu de remar en una mateixa direcció i donar sortida a totes aquelles persones que, dia a dia, van perdent l’ esperança de trobar una feina que els ajudi a millorar la seva vida i les seves famílies, i per tant basada en la solidaritat i no en les velles receptes que han estat causants de la crisi actual.

Malgrat tot, en aquesta primera Cimera del Govern d’en Mas les coses no han anat bé. Quan un president de govern, en aquest cas el president de la Generalitat de Catalunya, diu que les crítiques a la Cimera anticrisi són per enderrocar el Govern és que alguna cosa no s’ha fet bé per part d’aquells que han preparat aquesta trobada per fer front a la crisi a Catalunya.

Els resultats no es corresponen amb les expectatives creades inicialment, concretament ha estat un fracàs, perquè si realment hi havia una voluntat de fer una trobada perquè fos un èxit les coses no es fan com s’han fet. En primer lloc, hi ha hagut un problema de mètode, les formes són tan importants com els continguts i això no s’ha cuidat gens, en segon lloc, el document elaborat pel Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el creixement (CAREC) té un contingut en el qual tota la pressió i les mesures recauen sobre els treballadors/es.

El document insisteix en idees que saben que no haurà cap tipus d’acord. Temes com el contracte únic amb indemnitzacions moderades i salaris que siguin sensibles a les condicions generals de l’economia són aspectes motiu de conflicte. També es continua insistint que una part de la política energètica s’ha de basar en l’energia nuclear sense tenir en compte el que ha passat a Japó que qüestiona aquesta com una energia segura i de futur.

El Govern va anar a aquesta Cimera no amb una voluntat de fer una agenda fruit del debat entre els grups parlamentaris, els agents socials i econòmics, sinó d’avalar la seva política econòmica de retallades i de receptes neoliberals. Així el que s’ha aconseguit és perdre l’oportunitat de fer les coses de manera diferent. Catalunya, durant aquests anys, ha anat consolidant una cultura de concertació, si el Govern va amb posicions preconcebudes difícilment avançarem i aquesta és una responsabilitat exclusivament de CIU.

lunes, 21 de marzo de 2011

RETALLADES, SERVEIS I TREBALLADORS/ES PÚBLICS/QUES


Mai en la recent història de Catalunya un govern havia tingut en menys de cent dies d'haver-se constituït tanta resposta laboral per part dels treballadors/es públics/ques.
Segurament, el Tripartit no va fer tot el que estava en les seves mans per fer una administració més moderna on els funcionaris/es fossin protagonistes dels canvis a realitzar, però el nou govern de CIU, en pocs temps, amb la seva política de retallades -que fins i tot Fernández Teixidor, diputat de CIU, qualifica de disbarat la perdigonada de les retallades- en serveis bàsics està degradant els serveis públics i solament es pot entendre aquesta actitud si es comprèn que el seu objectiu és avançar cap a la privatització de serveis essencials.

El Govern d'en Mas, paradigma de la política neoliberal, intenta implantar la idea que el sector privat és molt més eficaç que el sector públic. Darrera les paraules del president Mas que cal aprimar l'administració, el que hi ha és l'interès que els serveis públics, que són del tot necessaris per a la ciutadania, es prestin des de l'esfera privada amb criteris mercantils i per tal d'obtenir beneficis econòmics i no socials.

Estem doncs, davant una estratègia planificada contra el sector públic, que vol introduir més carències en la prestació dels serveis i costos socials i, el que és important, qüestionar l'Estat del Benestar amb la tesis que és insostenible i, per tant, avançar cap el seu desmantellament o si més no, a una dràstica reducció d'aquest.

És en aquest context que es fa la proposta per part de la Secretària de la Funció Pública que cal replantejar els llocs de treball entre 15.000 a 20.000 treballadors/es de l'administració pública. Els treballadors/es públics/ques constitueixen el sector amb més temporalitat laboral i amb la arribada de la crisis també els ha afectat les retallades salarials del 5% de l'any passat.

El mateix dia que començava la campanya de les elecions autonòmiques, l'Associació Catalana de la Gestó Pública va organitzar un debat on participaven els partits amb representació parlamentaria per parlar sobre les propostes que feien sobre l'administració pública. Tots vam coincidir en la necessitat d'elaborar una Llei integral de la Funció Pública catalana; ara cal preguntar-se on han quedat els compromisos de CIU respecte aquella proposta?.

L'aposta per uns serveis públics de qualitat necessita de plantilles suficients i de dignificació de les condicions de treball. Per això, una reforma de l'administració pública passa per defensar els serveis i les polítiques públiques, posar en valor el treball dels treballadors/es públics/ques davant la societat.

Fa molts anys que Catalunya necessita un debat a fons sobre la modernització de l'administració i el paper dels seus treballadors/es, però el que està proposant CIU va en la direcció contraria, ja que mai s'ha cregut l'aposta per dissenyar una nova administració. Indubtablement, per a les posicions progressistes i d'esquerres aconseguir uns serveis públics de qualitat implica lluitar per una societat equitativa on tota la ciutadania tingui els mateixos drets. Això és el que està en joc amb les retallades socials i laborals del govern de CIU.