Quan el Govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar que realitzaria una cimera anticrisi estic convençut que molts ciutadans i ciutadanes ho van veure amb bons ulls. Aquest país necessita grans acords entre les forces parlamentàries, els sindicats i els empresaris amb l’objectiu de remar en una mateixa direcció i donar sortida a totes aquelles persones que, dia a dia, van perdent l’ esperança de trobar una feina que els ajudi a millorar la seva vida i les seves famílies, i per tant basada en la solidaritat i no en les velles receptes que han estat causants de la crisi actual.
Malgrat tot, en aquesta primera Cimera del Govern d’en Mas les coses no han anat bé. Quan un president de govern, en aquest cas el president de la Generalitat de Catalunya, diu que les crítiques a la Cimera anticrisi són per enderrocar el Govern és que alguna cosa no s’ha fet bé per part d’aquells que han preparat aquesta trobada per fer front a la crisi a Catalunya.
Els resultats no es corresponen amb les expectatives creades inicialment, concretament ha estat un fracàs, perquè si realment hi havia una voluntat de fer una trobada perquè fos un èxit les coses no es fan com s’han fet. En primer lloc, hi ha hagut un problema de mètode, les formes són tan importants com els continguts i això no s’ha cuidat gens, en segon lloc, el document elaborat pel Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el creixement (CAREC) té un contingut en el qual tota la pressió i les mesures recauen sobre els treballadors/es.
El document insisteix en idees que saben que no haurà cap tipus d’acord. Temes com el contracte únic amb indemnitzacions moderades i salaris que siguin sensibles a les condicions generals de l’economia són aspectes motiu de conflicte. També es continua insistint que una part de la política energètica s’ha de basar en l’energia nuclear sense tenir en compte el que ha passat a Japó que qüestiona aquesta com una energia segura i de futur.
El Govern va anar a aquesta Cimera no amb una voluntat de fer una agenda fruit del debat entre els grups parlamentaris, els agents socials i econòmics, sinó d’avalar la seva política econòmica de retallades i de receptes neoliberals. Així el que s’ha aconseguit és perdre l’oportunitat de fer les coses de manera diferent. Catalunya, durant aquests anys, ha anat consolidant una cultura de concertació, si el Govern va amb posicions preconcebudes difícilment avançarem i aquesta és una responsabilitat exclusivament de CIU.
