UN NOU PANORAMA POLÍTIC A ESPANYA I CATALUNYA

No hi ha hagut sorpreses, les previsions electorals s’han confirmat. El PP ha tret la majoria absoluta malgrat que solament han guanyat a prop de cinc-cents mil vots més a tot l’Estat respecte al 2008. El PSOE s’ha enfonsat fruit de que la ciutadania els a castigat per la forma de com han gestionat la crisi. Ha desmobilitzat a amplis sectors de l’esquerra per les seves polítiques econòmiques que la portat a perdre més de 4 milions de vots.

Entrem doncs, en un nou cicle polític governat per la dreta del PP amb una majoria suficient per no dependre de ningú. A Catalunya CIU ha tret uns resultats millors del que preveien les enquestes. CIU ja ha dit que els seus resultats són un aval per seguir desenvolupant les polítiques de retallades que venen fent. Al meu parer els resultats de CIU no s’ha d’entendre com un xec en blanc a la seva política d’aprimar l’estat de benestar, sinó que els seus resultats cal situar-ho en clau Catalunya-Espanya on s’han refugiat molts vots davant l’amenaça d’una nova recentralització de l’estat de les autonomies per part del PP.

Malgrat això, el PP i CIU coincideixen en les receptes econòmiques per sortir de la crisi, si el PSOE a fet una política subordinada al sistema financer, el PP amb el vist i plau de CIU aprofundirà encara més en aquestes polítiques i això suposarà més retallades socials i drets dels treballadores i treballadores.

La socialdemocracia europea ha iniciat un procés de reflexió desprès de la pèrdua de confiança de la ciutadania europea, fruit de l’aplicació de les polítiques neoliberals que va començar al Regne Unit amb Toni Blair amb la denominada tercera via. Els socialistes espanyols farien bé trencant amb el zapaterisme per recuperar la credibilitat, malgrat ell es resisteix en ha acceptar els errors de la seva política econòmica. López Aguilar dirigent del PSOE afirmava “que la dreta ha guanyat la batalla ideològica al convèncer als votants de que l’única sortida imprescindible per sortir de la crisi és calmar als mercats”. Això és el que ha fet en Zapatero, una política econòmica per calmar els denominats mercats.

L’esquerra alternativa ha de treballar en varios sentits: a) Crear un espai ampli ,plural i divers de forces polítiques i socials d’esquerres per defensar una nova economia sostenible, envers les polítiques neoliberals predominant avui dia, i fent una defensa conbativa de l'estat del benestar, ja que el PP i CIU el volen desmantellar i privatitzar els serveis públics  i b)Formar part del conflicte social, implicar-nos amb la ciutadania i els moviments socials i compromesos amb els seus objectius i amb les seves lluites per defensar els seus drets socials i laborals.

La Coalició ICV-EUiA ha estat l’única esquerra que ha pujat, perquè ha presentat una alternativa clara a aquestes polítiques, i continuarà estan en primera línia, en les institucions i en el carrer per defensar els interessos de l’amplia majoria de la ciutadania en contra dels poderosos i de les seves polítiques.

UNA NOVA ECONOMIA BASADA EN LES PERSONES I LES ENERGIES VERDES

Després del debat entre Rubalcaba i Rajoy a un li queda clar que el seu model econòmic, és al mateix, no són dos models diferents com diu el candidat socialista, són dues cares de la mateixa moneda.

És veritat que Rubalcaba vol que les mesures d’ajustos que han aprovat Merkel-Sarkozy per Espanya no es facin de cop, sinó que siguin espaiades en el temps i aposta pel binomi austeritat-reactivació econòmica a diferència de Zapatero que està solament preocupat per les polítiques d’austeritat que l’únic que provoquen és una economia i una societat més malalta.

Però el problema que té Rubalcaba és que no fa un canvi de rumb, cap a un altre model econòmic, perquè tal com diu Jeremy Rifkin “l’era industrial basada en els combustibles fòssils està arribant a la seva fi”, i per tant necessitem “una nova economia sostenible” en paraules d’en Joan Coscubiela, basada en els serveis a les persones i una nova política energètica que impulsi les energies verdes.

Fa temps que des de l’esquerra i en concret ICV s’ha dit que el model de creixement econòmic a Espanya i Catalunya era fràgil i inapropiat i que calia apostar per un model econòmic fonamentat en les indústries i serveis del coneixement, mitjançant la creació d’empreses de noves tecnologies amb un elevat nivell de qualificació del seu personal, multiplicant la inversió en recerca i desenvolupament, en les energies renovables i per tant menor dependència del petroli.

Mentre, el PP i el PSOE no van fer cas d’aquestes advertències i van apostar per l’imperi del toxo, que és el que ens ha portat a la situació actual. No només és conseqüència de la crisi econòmica internacional, sinó del model de creixement basat en la construcció residencial, i fruit d’això a tenir una crisi financera, a uns recursos humans poc qualificats i uns índexs alts de temporalitat laboral que han provocat els cinc milions d’aturats i aturades.

Ara, desprès d’aquesta destrossa plantegen a la ciutadania sacrificis retallant salaris i serveis públics, congelant les pensions i segueixen insistint en una nova reforma laboral que ha de perjudicar encara més el món del treball.

Aquest és el resultat dels governs del PP i el PSOE amb l’estimable ajuda de CIU. En aquest sentit, Rubalcaba és hereu d’aquest model i és per això no pot desempallegar-se’n i apostar per un nou paradigma econòmic.

En aquesta nova economia, mitjançant el canvi de model productiu i de noves ocupacions que defensa Joan Coscubiela com a cap de llista d’ICV-EUiA, no estem sols, hi ha molts economistes, organitzacions sindicals i institucions que demanen un nou canvi econòmic al que Jeremy Rifkin anomena la tercera revolució industrial per crear nous negocis i noves ocupacions per sortir de la crisi.