martes, 30 de agosto de 2011

GOVERNS, MERCATS I CIUTADANIA



El mes d’agost per naturalesa és un mes tranquil, aquest en canvi ha estat ben diferent. Les turbulències financeres, amb caigudes de les borses a nivell internacional i el fantasma d’una nova recessió econòmica, ens han destorbat del nostre somni de vacances.

Fins i tot, ha provocat una Cimera urgent en ple mes d’agost entre la Cancellera Àngela Merkel i el president Nicolas Sarkozy per prendre mesures que consolidessin l’euro davant la pressió dels mercats i dels moviments especulatius.

Dels acords presos en aquesta Cimera es pot estar d’acord amb la proposta de crear un veritable govern europeu i la taxa a les transaccions financeres, que cal veure quan es farà i com s’aplicarà. No així, amb altres mesures com són descartar els eurobons o la proposta de l’equilibri pressupostari, és a dir, limitar la despesa pública i que cada estat inclogui el principi d’equilibri pressupostari en la seva Constitució. En canvi, no es proposa cap mesura per reactivar l’economia i la creació d’ocupació.

L’obsessió dels governs a baixar la despesa pública està paralitzant la reactivació econòmica que està afectant a milers de treballadors i treballadores i que està portant a moltes persones a la pobresa i a l’exclusió social.

Segurament a hores d’ara ningú negui que cal racionalitzar la despesa, però amb una vocació social i ambiental, amb una política fiscal justa i solidària per fer front a la crisi. No com està fent el Govern “dels millors de CIU” el qual retalla en despesa social deixant desemparats a milers de persones que necessiten la Renta Mínima d’Inserció o les retallades en la salut i l’educació. En canvi, no va tremolar a l’hora de treure l’impost de successions als que més tenen, quan aquest impost és un clar exemple de redistribució de la riquesa.

El dirigent del PCI Berlinguer, en una trobada al gener de 1977 amb intel·lectuals a Roma, deia que “l’austeritat significa rigor, eficiència, serietat i justícia” tot el contrari del que s’ha vingut fent fins ara i que ens ha conduït al fet que sigui la ciutadania qui estigui pagant els costos d’aquesta gravíssima crisi. Berlinguer creia que l’austeritat no hauria de servir per mantenir la recuperació i restauració dels vells mecanismes econòmics i socials dels grups dominants i de les forces polítiques conservadores. Al contrari, l’austeritat hauria d’assentar les bases de la superació d’un sistema que ha entrat en una crisi de fons i no conjuntural i de l’exaltació de l’individualisme i del consumisme més desenfrenat.

El Govern d’en Zapatero, desprès de les reiterades renúncies al seu programa electoral amb el qual va guanyar les eleccions de 2008 i d’aplicar retallades socials i drets dels treballadors i treballadores, de nou ens torna a sorprendre aplicant l’acord Merkel-Sarkozy d’una reforma constitucional, amb un acord amb el PP, per modificar la Constitució per incorporar la proposta de limitació de la despesa pública, sense que el poble per via de referèndum expressi la seva opinió.

Per aquest camí, si prospera que el Parlament espanyol li doni el vist i plau, s’obrirà el meló per acabar amb el que ens queda d’estat del benestar, atès que l’estat espanyol en matèria de despesa pública, en la qual estan incloses les polítiques socials, és de les més baixes d’Europa.

Aquesta decisió que sigui el Parlament i no la ciutadania la que a través d’un referèndum proposi o no la modificació de la Constitució per incloure la proposta de dèficit zero, tanca el debat social sobre un altre model econòmic i no el que estan imposant els mercats que estan portant a més desequilibris, injustícies i desigualtats socials.

Desprès els Governs sortiran dient, com és el cas del Regne Unit que la situació de violència viscuda en aquell país és a causa de la crisi de valors ètics i morals. Sense justificar la violència que es va viure aquest mes d’agost al Regne Unit, cal dir que el sistema econòmic actual està lluny de construir una nova societat que respongui a les necessitats de la majoria de la ciutadania i no d’una minoria. És hora de dir prou a l’especulació, a la servitud de la societat a les finances, a la mercantilització del món, a la privatització dels beneficis i a la socialització de les pèrdues.