El 1977 sortíem d’una dictadura
que havia durat 40 anys on el dictador va morir al llit. El primer objectiu de
la nova democràcia era obrir el camí per establir una democràcia consolidada
amb llibertat i justícia. Han passat trenta quatre anys des de l’aprovació de
la Constitució espanyola pel Congrés de Diputats i referendada majoritàriament
per la ciutadania.
Durant aquests anys la societat
ha evolucionat, s’han produït canvis importants, transformacions en les formes
de vida, en les relacions socials i econòmiques. Tot això fa que sigui necessari reformar la
Constitució espanyola de 1978 per afrontar els reptes territorials i les
necessitats del moment econòmic, social
i polític que viu el país.
Davant aquesta realitat de
reformar la Constitució el Govern del PP no veu la necessitat d’aquesta reforma
en aquests moments, ni per suposat avançar cap a un Estat federal, al contrari,
anem cada cop més cap a un Estat més centralista. Una realitat que es contradiu amb el que
pensa la majoria de la ciutadania, on el 52% s’ha sent insatisfeta amb la
Constitució actual i cada vegada hi ha més descontentament amb el funcionament
de la democràcia. Un
44,6% de ciutadans i ciutadanes considera que la Constitució no es respecta.
Curiosament el PP que diu que cal
el consens necessari per reformar-la són els que cada dia l’estan modificant
per la via dels fets. El PSOE i el PP a finals d’agost de 2011 van modificar la
Constitució per limitar el dèficit imposat per la Comissió Europea sense fer cap referèndum i sense el consens
polític i social.
La dreta espanyola està
constantment vulnerant-la i per tant ha trencat el consens polític de 1978 que
va donar peu a un consens ampli de les forces polítiques representades al
Congrés de Diputats.
Ens hem de preguntar on queda
l’Estat social i democràtic de dret, el promoure les condicions perquè la
llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en que s’integren siguin
reals i efectius, el dret al treball i a un habitatge digne, la gratuïtat
de la justícia i la defensa dels serveis
públics.
Tot el que es va aconseguir amb
Constitució de 1978 veiem com va desapareixent sota el paraigua de la crisi
econòmica com excusa de fons, quan el que realment està passant és que la dreta
aprofita la crisi, en un moment de profunda debilitat de les classes
treballadores i mitjanes, per imposar un model de societat que aprofundeix en
les desigualtats socials i apostant per l’enriquiment d’una minoria en contra
de la majoria de la societat que veu com perd drets cada dia, com se’ls rebaixa
els salaris i se’ls privatitza l’educació i la sanitat.
Si el PP no s'hi avé a dialogar
(cosa difícil atesa la seva majoria absoluta) per tal de buscar solucions que
tinguin en compte el fet territorial i la realitat social de l'Estat espanyol,
aleshores el conflicte polític i social anirà en augment. Només la capacitat de
les forces d'esquerres de sumar un ampli moviment social i polític basat en
tres eixos: davant la situació actual es
poden fer altres polítiques econòmiques diferents on les persones siguin l’eix
central de la acció política, alhora,
cal el reconeixement de la realitat plurinacional de l'Estat espanyol i una
regeneració democràtica. Únicament així
pot ser possible acabar amb l'hegemonia de la dreta en benefici de la
ciutadania, atès que el PP i el seu govern avui són una rèmora per a la
societat.
