martes, 10 de junio de 2014

UNA NOVA ETAPA: LA CIUTADANIA DECIDEIX


Els resultats de les eleccions europees celebrades el 25 de maig són una mostra del  malestar social davant la crisi econòmica, la crisi institucional i territorial i la corrupció que existeix al nostre país.
 
El PSOE i el PP en aquestes eleccions han perdut més de cinc milions de vots. Els dos partits,  els pilars del bipartidisme, no han arribat al 50% dels vots per primer cop en aquests quasi trenta set anys de democràcia. El PP retrocedeix però dissimula per la gran pèrdua de  vots del PSOE.    
 
Aquests resultats electorals estan tenint conseqüències. La gran pèrdua de vots del PSOE ha fet que Alfredo Pérez Rubalcaba renunciï a seguir en la secretaria general del seu partit. El 2 de juny el Rei anunciava la seva abdicació, fruit del moment de crisi de legitimitat de la Monarquia al nostre país, de la manca de solucions satisfactòries als reptes presents, com és el dret a decidir del poble Catalunya i el malestar social, que poden produir una tardor complicada per a la Corona.
 
Estem doncs al final d’una etapa que va començar a l’any 1978, que ha donat els seus fruits, sobre tot en estabilitat política, però mostra que el model sorgit del consens de finals dels anys setanta està esgotat i és necessiten nous aires, nous projectes polítics que il·lusionin i que ens faci sortir de la crisi actual.
 
L’abdicació del Rei obra una nova etapa, que ha de permetre que la ciutadania decideixi el model d’Estat que es vol per l’Estat espanyol, és a dir, Monarquia o República.  S’està construint una alternativa per donar sortida a la crisi social, i un nou model d’Estat. La República no és solament poder elegir el cap de l’Estat, sinó com diu Alberto Garzon diputat d l’Esquerra Plural: la República són valors i principis, de transparència, de fiscalització permanent dels poders públics i que la ciutadania sigui veritablement els sobirans.
 
 Per molt que alguns vulguin mantenir el vell règim, el pacte entre les elits, no arribaran en lloc, sinó es resolt la crisi econòmica- social, el dret a decidir del poble de Catalunya i el referèndum entre Monarquia i República. Voler mantenir tot igual pot acabar com el rosari de l’aurora, és a dir, malament.     

martes, 25 de marzo de 2014

POBRESA ZERO, PER LA DIGNITAT I LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS




En el recent debat al Parlament de Catalunya sobre la pobresa i la desigualtat forçat per ICV-EUiA, PSC i la CUP, el President Mas no va assumir cap responsabilitat del seu govern de la situació que viu Catalunya en matèria de pobresa i exclusió social, acusant al Govern del Tripartit i també al Govern de Madrid.
Res de nou que no se sàpiga ja, la culpa sempre és dels altres, no de la seva gestió. L’única novetat, si es pot dir així, que va proposar el President és que per solucionar aquesta realitat social a Catalunya li calen estructures d’Estat per solucionar el problema.

Podem esperar a que Catalunya assoleixi convertir-se en un estat propi mentre hi ha actualment més de 2 milions de persones que viuen sota el llindar de la pobresa? Indubtablement no, ja que patim una situació d’emergència social prou important que necessita mesures urgents, perquè la crisi per molt que se’ns digui no ha acabat. Una cosa són les dades macroeconòmiques, i una altre molt diferent la situació de moltes persones.

Catalunya en el quart trimestre de 2013, segons dades de l’EPA, tenia una taxa d’atur del 22,26% aproximadament 820.000 persones. Moltes d’aquestes persones ja han esgotat les prestacions d’atur i per tant ja no tenen la capacitat material per fer front a les necessitats que conformen un nivell mínim de qualitat de vida, augmentant així la pobresa i l’exclusió social.

Segons un estudi de CCOO de Catalunya “pobresa, llars i activitat laboral” al darrer trimestre de 2013 a Catalunya hi ha 88.134 llars, unes 195.163 persones sense ingressos laborals (salaris, prestació o subsidi, ingressos de prejubiliació i altres pensions). Les llars sense ingressos laborals ha augmentat un 37,1% des del 2008 al 2013.
 
Segons dades de IDESCAT a Catalunya la pobresa afecta més a les dones que als homes. Una característica que es dóna també a nivell espanyol i europeu. La situació de pobresa afecta també altres col·lectius com la població infantil i les persones majors de 65 anys.
Davant aquesta realitat són les entitats del Tercer Sector i els ajuntaments amb minsos recursos que estan fent front a aquesta situació de crisi social, mentre els governs conservadors es dediquen a rescatar la banca amb els nostres diners, retallant drets i ajudes socials i reduint dràsticament serveis essencials per a la ciutadania com són la sanitat i l’educació.

S’ha de canviar la orientació d’aquestes polítiques i com diu Àngels Guiteras presidenta del Tercer Sector “cal un compromís de país per combatre l’exclusió social”. Això vol dir generar més oportunitats econòmiques i laborals,  una distribució diferent de la riquesa i  prioritzar per part del Govern de la Generalitat les polítiques d’ocupació i programes d’inclusió social. Mentre les persones es trobin sense feina cal garantir uns mínims de qualitat de vida amb una major protecció de la Renta Mínima d’Inserció i la implantació de la Renda Garantida de ciutadania, instruments que han de servir per impedir la pobresa i l’exclusió social.
Fa solament uns dies Madrid ha estat escenari d’una gran mobilització social per la Dignitat de la ciutadania amb el lema “No al pagament de la deute, ni una retallada més, fora els governs de la Troica, pa, treball i sostre per a tots i totes”. Catalunya no està al marge d’aquest gran moviment,  cada vegada més hi ha més persones indignades veient com ens van degradant les nostres condicions de vida. Per això, ara i en el futur la ciutadania vol una Catalunya social amb drets i dignitat i això és el que no va entendre el President Mas en el debat sobre la pobresa , que el problema i la solució de l’emergència social és ara i avui, no en el futur.               
 
 

martes, 25 de febrero de 2014

EL CANVI A EUROPA COMENÇA EL 25 DE MAIG


Fa uns anys vaig tenir l’oportunitat de visitar la ciutat de Sant Petesburg abans coneguda com a Leningrado, la segona ciutat més gran de la Federació Russa amb més de cinc milions d’habitants.  
Rússia com abans Sud-àfrica i altres països el Fons Monetari Internacional (FMI) havia aplicat mesures econòmiques de xoc , el què ells anomenant les reformes necessàries, per augmentar la competitivitat i el creixement econòmic com a pilar per sortir de la crisi. Mesures que han comportat allà on s’han aplicat majors desigualtats socials i més pobresa. Això és el que vaig veure a Sant Petesburg més desigualtats, gent gran treballant en els museus de la ciutat, perquè la seva pensió no arribava per viure dignament, persones que utilitzaven el seu vehicle particular per traslladar turistes d’un lloc a un altre i així tenir un sobresou que li permetés arribar a finals de mes.
Això és el que va aconseguir el FMI amb les seves reformes. Aquest model és el que han anat aplicant arreu del planeta i Europa no han estat una excepció d’aquestes reformes necessàries. Aquesta realitat ha posat de manifest qui té el poder, que els governs han perdut capacitat de decisió per desenvolupar polítiques orientades a les necessitats de la ciutadania i per tant  avui el poder està en mans dels anomenats mercats enfront de la política.
Els poderosos i les seves institucions satèl·lits  estan aprofitant la crisi per impulsar mesures impopulars contra la majoria de la ciutadania i que els diversos governs de l’UE accepten acríticament apostant per una suposada eficiència dels mercats creient que ens trauran de la crisi. El que no diuen és que aquesta supeditació de la política a l’econòmic està comportant canvis importants en l’àmbit polític que afecta de manera significativa en el funcionament dels sistemes democràtics i un major deteriorament de l’estat del benestar.  
En aquest context les properes eleccions europees, que es celebraran el proper 25 de maig, són molt importants per canviar el destí de la Unió Europea i contribuir a una regeneració del sistema tant des de l’àmbit econòmic i social com de l’àmbit polític.
S’ha  d’aconseguir una Europa no basada en un model de més precarietat social, d’una degradació d’allò que és públic a interessos privats i d’un qüestionament de l’estat de benestar. Per aconseguir un altre model econòmic i social més equitatiu solament és possible sí les esquerres som capaços de sumar.
Sumar a partir d’un programa comú, de la defensa d’un model de societat més just i més igualitari, en definitiva diferent al model actual. En aquest sentit a principis de febrer es celebrava l’Assemblea Oberta impulsada per ICV i EUiA creant un espai obert de participació i d’acció sumant amb altres forces polítiques i col·lectius socials i donat un primer pas per construir aquesta alternativa a Catalunya.
Construir aquesta alternativa a Catalunya suposa també ser conscients que l’alternativa comença a Europa per acabar amb el patiment social que estan generant les mesures que prenen els governs davant de la crisi. Cal apostar per una Europa amb més democràcia en defensa d’una majoria de la població i que contribueixi a la regeneració democràtica.

martes, 28 de enero de 2014

UN PROCÉS CONSTITUENT PER REGENERAR LA POLÍTICA


La crisi econòmica i la corrupció són dos lacres que estan allunyant cada vegada més als ciutadans i ciutadanes del sistema polític actual. Com tothom sap el jutge Castro ha imputat a la Infanta Cistina per blanqueig de capitals i delicte fiscal. Aquest és l’últim cas d’una llarga llista de corruptes que estan creant una alarma i indignació social sense precedents.
No es pot acceptar que hi hagi una doble moral. Mentre ens imposen polítiques econòmiques i socials que ens perjudiquen i ens degraden cada vegada més, veiem amb estupor els casos de corrupció en l’àmbit polític i econòmic,  arribant fins i tot a la Monarquia.

El model econòmic hegemònic  que ha imperat en aquests anys a l’Estat espanyol basat en el totxo és el que ens ha portat a la crisi econòmica actual i que ha estat estretament lligat a la corrupció financera i d’alguns sectors polítics.

Hi ha un rebuig creixent de la societat a seguir sent governants per poders polítics i econòmics sobre la qual les resolucions que prenen no tenim cap influència i que les mesures que prenen sempre van en una mateixa direcció: enriquir encara més als poderosos i aprofundir en les desigualtats socials i econòmiques de la resta de la societat que és la majoritària. És a dir, un 1% s’enriqueix i un 99% s’empobreix.       

Es necessita doncs un canvi en profunditat del sistema polític. És a dir, cal regenerar la política, sinó regenerem el sistema democràtic, els casos de corrupció, abús i clientelisme fa créixer la desconfiança i el recel cap a la política en general i cap els partits polítics en concret i per tant, s’accentua el descrèdit de la política i dels polítics produint-se una indignació i rebuig a tot allò que vingui de l’àmbit polític i obrint les portes als possibles populismes en el que s’amaguen els autoritarismes que vàrem veure a mitjans del segle XX.
Estem al final d’un període polític que va sortir de la transició política amb l’aprovació de la Constitució. Ara cal obrir un procés constituent per impulsar una regeneració democràtica de les nostres institucions i d’altres formes de fer política, amb l’objectiu de reforçar la democràcia sobre noves bases i per això cal la complicitat de la ciutadania a partir de donar-li la veu perquè té el dret a decidir el seu present i futur.

Després de la crisi tot ja no serà igual, però el que no pot mantenir-se igual són les institucions polítiques actuals com la Monarquia. Necessitem un altre model econòmic, nous valors ètics i morals. Un altre model territorial que superi el model que va sortir de la Constitució de 1978. No es pot tenir una concepció tant restrictiva del concepte Espanya. No es poden anteposar els interessos dels poderosos als de la ciutadania.
És l’hora de la política en gran, dels canvis, de la sobirania de la ciutadania. En definitiva d’obrir un nou procés democràtic que doni participació i confiança als ciutadans i ciutadanes.