Artur Mas, President de la Generalitat de Catalunya, va convocar unes eleccions autonòmiques anticipades pensant que les urnes li donarien la majoria absoluta per governar amb tranquil·litat, per seguir duent a terme el seu full de ruta basat en les polítiques d’austeritat i de retallades com va fer en els dos anys del seu primer mandat.
Els resultats electorals del 25-N van allunyar a CIU de la majoria absoluta, perdent 12 diputats/es respecte al 2010 i un 8% dels vots. Una de les conclusions del 25-N és que CIU no pot amagar que avui és una força de govern més afeblida. La pregunta que es fa molta gent és si malgrat el pacte de legislatura amb ERC aguantarà els 4 anys o ens veurem abocats de nou a unes noves eleccions anticipades.
Es fa difícil de preveure però tot apunta que no esgotarà la legislatura que s'ha començat. La crisi econòmica i els conflictes socials que se’n deriven crearan profundes contradiccions en el pacte amb ERC. Que farà ERC manifestant-se contra les polítiques d'austeritat i retallades? donar exclusivament la culpa a Madrid o també hi ha responsabilitats del Govern de CIU? Què pensarà CiU veient al seu soci en les diverses manifestacions contra les retallades que preconitza el seu govern per molt que ERC acusi a Madrid i la ciutadania també apunti a CIU?
Per altra banda, dins de CIU no tothom està d’acord amb el camí que ha engegat Artur Mas al plantejar la Independència com la única solució als problemes de Catalunya. L’exponent més clar d’aquestes divergències l’expressa en Duran i Lleida. Una cosa és el dret a decidir i l’altre la independència.
Un altre aspecte són les possibles corrupteles que afecten a la cúpula de CDC on situen a Oriol Pujol en la trama de corrupció. En la mesura que s’accelerin els procediments judicials augmentarà el malestar intern dins de CDC. Els resultats electorals, el camí engegat i la possible trama de corrupció posen a Mas en una situació dificilíssima per ser el proper candidat de CIU.
Amb tot, cal veure també com queda la consulta del Dret a Decidir, no solament per les actituds contràries a la consulta que manté i mantindrà el Govern del PP i que posarà tots els mitjans al seu abast perquè aquesta consulta no es dugui a terme, sinó també perquè en un procés tant complex i sensible es necessita potenciar tots els instruments per al diàleg amb la societat catalana i les seves entitats representatives amb l’objectiu que tingui el suport majoritari de la societat i no que ens portin a una confrontació entre catalans. Per tant s’ha de garantir la cohesió social per mantenir Catalunya com un sol poble. En aquest sentit CIU i ERC han començat malament i que després ho han esmenat eliminant la referència a l’Estat propi per incorporar a ICV-EUiA i PSC a la resolució de la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya.
L’esquerra ecologista i transformadora té un paper cabdal en aquest procés cap el dret a decidir per aconseguir la cohesió social i la defensa per garantir els drets socials en el context de crisi econòmica i social que estem vivint Catalunya. Però també per establir les bases d’un programa alternatiu il·lusionador i esperançador, que sumi des de la pluralitat a altres moviments socials i organitzacions polítiques per a construir una alternativa real i creïble doncs davant les demandes i les mobilitzacions socials que s’estan produint arreu del territori calen alternatives a les polítiques econòmiques neoliberals i al seu model de societat. També cal fer front a la crisi política i institucional que pateix l’Estat espanyol per tal de recuperar els valors essencials de la democràcia i garantir els drets socials de les persones doncs està en joc el futur de la nostra societat.
