Joan Herrera, diputat

L’ESPERANÇA ÉS EL VERD

La campanya electoral a les eleccions autonòmiques del 2010 ja ha començat en un context difícil per causa de les mutacions que està produint la crisi econòmica. Això fa més complexa els missatges dels partits polítics, ja que la gent vol respostes clares i creïbles que els permetin viure el futur immediat amb esperança.

En aquestes eleccions està en joc el model econòmic i social de Catalunya, la desregulació de drets o l’ampliació de drets que doni més llibertats individuals i col·lectives a la ciutadania catalana, el fet d'assolir un territori de nou desequilibrat o un territori equilibrat i sostenible . En aquest marc, la Coalició ICV-EUiA apareix com una força necessària per aconseguir un model de país modern, just i equilibrat, ja que les seves propostes estan en la centralitat política del moment que estem vivint. És la força que té un model econòmic i social confrontat amb el model continuista de país que defensa CIU quan estava en el Govern. El PSC és presoner de les polítiques d’ajustos econòmics i socials que està duent a terme el PSOE i que ha provocat una resposta social en contra d’aquestes mesures. ERC, mira de reüll a les altres forces independentistes que es presenten per si aquestes li treuen espai polític i, per tant, tè un discurs no està situat en les necessitats que la gent vol en aquests moments.

Les enquestes diuen que l’atur i la situació econòmica són les principals preocupacions de la ciutadania. ICV-EUiA ha situat com a eix principal del seu programa la lluita contra l’atur i la defensa de les polítiques socials. Proposa un Acord Social i Ecològic per modernitzar el nostre país amb l’objectiu de crear ocupació, de dinamitzar l’economia, de crear un entorn favorable per les empreses i avançar en la igualtat social i de gènere.

ICV-EUiA ha sigut i és la força política que defensa els drets socials i laborals dels treballadors i treballadores confrontada amb aquelles forces polítiques que retallen drets. Això són fets: el 29-S, dia de la vaga general, la Coalició va estar al costat dels sindicats, dels treballadors i treballadores, mentre en el Congrés de Diputats Duran Lleida, portaveu de CIU, li demanava al president Zapatero que no canviés de rumb amb la Reforma laboral, la reforma de les pensions i els ajustos iniciats pel Govern del PSOE.

És la força que no s’ha amaga de voler un altre govern de progrés per fer més polítiques d’esquerres mentre altres en reneguen. En un moment com l’actual, en el qual molta gent ha perdut la feina i ho està passant malament, s’està perdent la il·lusió en anar a votar,les solucions han de ser d’esquerres; la dreta, tant espanyola, com catalana, volen una sortida a la crisi amb més desigualtats socials i amb menys drets.

Depèn de tothom que el 28-N sigui el verd esperança el color d’una Catalunya justa, solidària, amb ocupació, amb drets i llibertat, perquè el país que totes i tots somiem està a l’esquerra.