jueves, 23 de junio de 2011

EN MEMÒRIA DE LA LAIA BERENGUER, UNA LLUITADORA HONESTA I LÚCIDA

Vaig conèixer a la Laia Berenguer a finals dels anys 70. Era una dona menuda, però amb una gran vitalitat, profundes conviccions i una trajectòria política irreprotxable. Havia estat detinguda l’any 1939 com a membre de la Joventut Socialista de Catalunya (JSUC), anys desprès al 1973 tornaria a ser detinguda en la caiguda dels 113 de l’Assemblea de Catalunya.
Les primeres eleccions municipals la van dur a encapçalar la llista del PSUC al seu poble, Sant Feliu de Codines tenint diverses responsabilitats a l’ajuntament. La seva dedicació al seu poble li va donar l’alcaldia des de l’any 1988 fins al 1990. Tenia al seu costat el seu marit, Josep, que sempre la va ajudar a seguir treballant per al seu poble i per Catalunya. La política era la seva passió.

Membre del Comitè Central del PSUC i de la direcció comarcal del Vallès Oriental, va entendre des del primer moment que calia fer canvis, que la societat canviava i que el vell PSUC tenia que evolucionar cap a nous projectes i formes d’entendre la política. Per això va defensar sens cap dubte la creació d’Iniciativa Per Catalunya. Va defensar amb fermesa, amb convicció i des del diàleg que IC tenia que ser el nou projecte dels comunistes, sumant altres experiències polítiques.

Va ser un gran exemple per a molta gent de la nostra generació. Encara que va deixar les seves responsabilitat orgàniques a causa de l’edat, va seguir treballant amb el compromís que la caracteritzava, des de l’Associació de dones del 36, i explicava als joves estudiants la veritable història de la guerra civil i la lluita contra el franquisme. Deia que no es podia perdre la memòria històrica perquè mai més es tornés a repetir el que va viure la seva generació.

Podia haver continuat treballant, encara li quedava vitalitat, però la injustícia de la malaltia li va impedir durant aquests últims anys. Dilluns va morir i sens dubte hem perdut una companya, una amiga, una lluitadora que sempre serà amb nosaltres, perquè en moments com l’actual, conseqüència de la crisi econòmica, persones com ella són necessàries. Per la seva honestedat i l’ètica i per la lucidesa de donar respostes a un sistema injust que pateix la ciutadania catalana.

viernes, 17 de junio de 2011

NO POT TORNAR A PASSAR




Ningú ha quedat aliè als successos que es van produir ahir, 15 de juny, als voltants del Parlament de Catalunya. El que va passar ahir està en boca de tothom, veure les imatges dels de com arribaven parlamentaris i parlamentaries al Parlament, amb crits i insults i alguns agredits produeix també indignació, perquè per molt que sigui una democràcia imperfecta, aquesta l’hem aconseguit amb el sacrifici de molta gent i el Parlament i els seus representats són l’expressió de la voluntat de la ciutadania.

Son temps on els polítics estem en el punt de mira i per tant hem de treballar amb més rigor, més transparents, explicant el que fem i com ho fem, enfortint els valors de la ètica en l’acció política, fent austeritat ben entesa, no aquella que retalla drets i serveis a la ciutadania.

Però això no es pot justificar la acció radicalitzada d’una minoria del moviment 15-M que sens dubte afectarà i afeblirà el moviment en el seu conjunt. La via no és negar la voluntat del Parlament a debatre temes que són d’interès per a la ciutadania, com és l’aprovació dels pressupostos del 2011. ICV-EUiA no comparteix la proposta de Pressupostos del 2011 que planteja CIU, perquè no ajuda a dinamitzar l’economia, ni a crear ocupació i retalla drets universals per a la ciutadania

El moviment ha nascut per reivindicar per la via pacífica un altre sortida a la crisi i aconseguir una democràcia més representativa i participativa, perquè no continuï la desafecció i apropi la gent a la política.

Perquè la ciutadania, insatisfeta i molt molesta, rep els missatges i ha entès que alguns volen que la crisi la paguem els de sempre. Es volen eliminar drets, privatitzar serveis públics i els ajuts milionaris als bancs no han servit per reactivar el crèdit que havia d’arribar a empreses i famílies, perquè abans es prioritza els interessos econòmics que les persones, totes aquestes mesures no tenen res a veure amb les causes de la crisi i la gent ho sap, i la gent insatisfeta està sortint als carrers.

El moviment 15-M, amb tota la seva complexitat, envia un missatge de canvi, però cal que aquest sigui capaç de canalitzar les seves propostes amb aquells agent socials i polítics que li són més propers per establir aliances contra les polítiques que volen retallar l’estat del benestar, en cas contrari s’aniran imposant les posicions més radicalitzades del moviment i això frustrarà les expectatives i simpaties que molts ciutadans i ciutadanes hem dipositat en aquest moviment.

miércoles, 1 de junio de 2011

ELECCIONS MUNICIPALS I EL MOVIMENT 15-M

Les eleccions municipals del 22 de maig tanquen un cicle electoral molt desfavorable per a les esquerres i en concret, per als socialistes. Es podria resumir dient: ascens dels partits de dretes i un retrocés de l’esquerra en general, si bé IU a l’Estat espanyol i ICV-EUiA a Catalunya resisteixen.

Les eleccions municipals s’han realitzat en un context de crisi econòmica amb un atur que està afectant a tothom, però sobretot als joves menors de 25 anys amb una taxa d’atur del 45%. Una crisi que el Govern d’en Zapatero no va voler assumir en el seus inicis i que desprès va fer un gir neoliberal de la política econòmica, prenent mesures antipopulars i desfavorables per al conjunt dels treballadors i treballadores. Això ha creat una fractura en la base social d’esquerres que donava suport als socialistes.

El governs europeus, inclòs l’espanyol, han optat per combatre la crisi amb polítiques en les quals no es diferencia el color polític. Aquestes polítiques són les que han permès l’accés del PP i CIU i un retrocés molt important dels socialistes.

En aquest context ha aparegut el moviment 15-M que reivindica canvis importants en el sistema polític espanyol i català i que planteja noves formes de fer política, ja que la crisi i les sortides a aquesta continuen amb les velles receptes que han estat la causa de la situació actual.

Tot això ha anat distanciant a la ciutadania dels polítics, en definitiva una distància entre la societat i la política, fruit no només de les polítiques econòmiques que perjudiquen l’estat del benestar de la ciutadania, sinó també dels casos de corrupció que queden impunes i de l’espectacle de la política mediatitzada. Per primera vegada hi ha un moviment que vol donar respostes col·lectives a la situació política i econòmica del nostre país, sumant-se així a altres moviments, com és el cas de la resposta de la ciutadania islandesa que va rebutjar en referèndum que el deute contret després de la fallida dels seus bancs es pagués amb diner públic, i la lluita per la democràcia que en els últims mesos s’ha dut a terme en alguns països del món àrab.

Els resultats electorals posen de manifest la necessitat d’una refundació de les esquerres amb l’objectiu d’iniciar un projecte alternatiu a l’hegemonia liberal al nostre país, perquè en termes globals els votants d’esquerres a Catalunya (PSC, ERC, i ICV-EUiA) tenen al 2011 uns 600.000 votants menys. Tot i que ICV-EUiA manté el vot força estable, amb l’electorat cohesionat i força fidel, però no és suficient, ja que el context actual hauria d’haver permès que aquells sectors desenganyats amb la política dels socialistes votessin una opció com ICV-EUiA, en canvi o han votat en blanc, o s’han abstingut o han votat altres opcions de dretes.

En tot cas, malgrat aquests resultats tant negatius, cal prendre nota que alguna cosa es comença a moure. Els indignats del 15-M busquen un canvi profund en la forma de governar i les esquerres no s’ho haurien de mirar amb recel, sinó que haurien d’aprofundir amb allò que demanen per donar respostes clares, perquè només així serem capaços de crear noves il·lusions i l’esperança que un altre país és possible i tornar a apropar als joves i no tant joves a la política, perquè sinó com diuen “la política o la fas o té la fan” i això és el que ha passat en aquestes eleccions. Els votants d’esquerres no s’han mobilitzat i la dreta ha guanyat aquestes eleccions municipals.