miércoles, 18 de febrero de 2009

PER UN NOU MODEL LABORAL I PRODUCTIU: SOLIDARI I RESPECTUÓS AMB ELS DRETS SOCIALS



En un moment com l’actual en el que encara ningú sap del tot les conseqüències del que està passant, els empresaris -i, en particular, el president de la CEOE- demanen abaratir l’acomiadament i flexibilitzar encara més el mercat de treball, i ahir reclamaven l’acomiadament col·lectiu lliure apujant així el seu llistó reivindicatiu de retallades contra els treballadors i treballadores.

En una reflexió més acurada, més senyorial, el governador del Banc d’Espanya, Miquel Fernández Ordóñez, planteja que per recuperar la competitivitat de la nostra economia cal augmentar la productivitat, la qual cosa passa inevitablement per dur a terme reformes estructurals en molts camps i, en concret, per una reforma del mercat de treball; en aquest sentit aposta per estudiar experiències com el model austríac i danès.

La música sempre és la mateixa: reformar el mercat de treball, com si això fos la solució a tots els mals que pateix la nostra economia. Cal recordar que les diferents reformes realitzades fins al 2002 únicament han dut a una profunda segmentació del mercat de treball, on la temporalitat laboral ha sigut i segueix sent la més alta d’Europa.

Indubtablement, el debat sobre la reforma del mercat de treball ha d’estar sobre la taula, encara que ara no és la principal prioritat, per molt que alguns creguin que és la vareta màgica a la situació de crisi econòmica que estem vivint. El que en realitat s’ha de debatre és sobre un nou model laboral més solidari, que impulsi la transformació del model productiu i incrementi els drets socials dels treballadors i treballadores sense distincions.

Centrar-se exclusivament en el cost de l’acomiadament és un veritable error intencionat, que no resol el veritable problema, que és que qualsevol reforma del mercat de treball ha de tenir per objectiu l’increment de la competitivitat, i això passa per canviar el model productiu actual per un model que aposti pel creixement estable i sostenible, la formació i la investigació, el desenvolupament tecnològic i la creació d’ocupació, el treball digne i de qualitat.

Com diu Albert Eisntein “és en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. És en la crisi on aflora el millor de cada un”. I això és el que li cal a una bona part de la patronal per sortir reforçats d’aquesta crisi: inventiva, perquè les velles receptes del passat s’han demostrat ineficients.

miércoles, 4 de febrero de 2009

UN PLA DE MESURES URGENTS DAVANT LES DADES DE L’ATUR DEL MES DE GENER




Les notícies sobre els nostres indicadors econòmics continuen sent negatius. Les últimes dades de l’atur del mes de gener d’enguany posen de manifest la profunditat de la crisi que fins fa poc havia negat el Govern espanyol.

Ara, davant aquesta realitat, la primera prioritat de les administracions públiques ha de ser la d’augmentar els recursos econòmics per assegurar la protecció social de les persones que estan a l’atur. Una de les dades preocupants són el milió de persones a l’Estat espanyol i les cent mil persones a Catalunya que no reben cap prestació o subsidi d’atur.

El mes de gener s’ha arribat a 3.327.801 d’aturats i aturades: 198.838 persones més que en relació al mes anterior i 1.065.876 més (això és, un 47,12% més) des de gener de 2008. Malauradament, davant aquesta evidència el Govern espanyol comença a admetre que aquest any arribarem als quatre milions d’aturats i aturades.

L’atur masculí des de gener de 2008 ha pujat en el conjunt de l’Estat un 78,84%, mentre que el femení ho ha fet en un 24,75%. Els contractes registrats han sigut d’1.125.773 (119.201 indefinits i 1.006.572 temporals), la qual cosa suposa un descens de 455.587 (un 28,81% menys) respecte al mateix mes de l’any 2008.

Catalunya, segons el nombre d’aturats i aturades registrats a les Oficines d’Ocupació de Catalunya, s’acosta al mig milió de persones; en concret estan aturades 455.757 persones, el que suposa un augment del 7,68% respecte al mes anterior i un increment interanual del 61,10%. L’atur de les persones immigrades a Catalunya el mes de gener és de 93.491 persones amb un increment interanual del 101,5% i suposa ja el 20,51% del total d’atur dels nous aturats i aturades registrats a Catalunya.

Aquestes dades posen de manifest que cal reorientar la política econòmica del Govern espanyol. Per una banda, s’ha exigir i estrènyer als bancs perquè injectin liquiditat a les empreses i famílies; ara és l’hora dels ciutadans i ciutadanes, de la gent que ho necessita, dels treballadors/es, dels autònoms/es, de la gent de l’economia social, dels petits i mitjans empresaris... Per l’altra, cal un canvi de model de creixement i de model productiu perquè, com diuen els experts, la nostra crisi té elements endògens que han empitjorat encara més la nostra situació econòmica i social. .

El Govern espanyol s’ha d’enfrontar a la realitat i deixar d’improvisar i presentar un Pla de Mesures Urgents contra la crisi per reactivar l’economia i l’ocupació; Pla que hauria de tenir el suport social i parlamentari.

Cal lideratge, cal sumar per trobar la llum que porti l’esperança a milers i milers de ciutadans i ciutadanes que avui pateixen la crisi. Altrament, aniran apareixent diverses respostes socials davant el creixent malestar. A Europa, davant la incapacitat dels governs per trobar solucions als efectes de la crisi que recau sobre els sectors més vulnerables de la societat, s’han iniciat mobilitzacions socials, alguna d’elles preocupant com és el cas dels treballadors anglesos que protesten contra la contractació de mà d’obra estrangera al Reina Unit.

Finalment, el president Zapatero hauria de canviar la direcció del seu equip econòmic. És necessari un canvi d’equip per reorientar la política econòmica del Govern. L’actual ha esgotat la seva capacitat i frescor per fer front a una de les crisis econòmiques més importants que ha tingut l’Estat espanyol –dins d’un context de crisi internacional-, i que ja es pot definir com la primera gran crisi del model de globalització neoliberal que té la seva arrel en el fonamentalisme de mercat, i on el capitalisme de casino –que ha buscat el benefici fàcil sempre que així ha estat possible- ha sigut el model imperant.