En un moment com l’actual en el que encara ningú sap del tot les conseqüències del que està passant, els empresaris -i, en particular, el president de la CEOE- demanen abaratir l’acomiadament i flexibilitzar encara més el mercat de treball, i ahir reclamaven l’acomiadament col·lectiu lliure apujant així el seu llistó reivindicatiu de retallades contra els treballadors i treballadores.
En una reflexió més acurada, més senyorial, el governador del Banc d’Espanya, Miquel Fernández Ordóñez, planteja que per recuperar la competitivitat de la nostra economia cal augmentar la productivitat, la qual cosa passa inevitablement per dur a terme reformes estructurals en molts camps i, en concret, per una reforma del mercat de treball; en aquest sentit aposta per estudiar experiències com el model austríac i danès.
La música sempre és la mateixa: reformar el mercat de treball, com si això fos la solució a tots els mals que pateix la nostra economia. Cal recordar que les diferents reformes realitzades fins al 2002 únicament han dut a una profunda segmentació del mercat de treball, on la temporalitat laboral ha sigut i segueix sent la més alta d’Europa.
Indubtablement, el debat sobre la reforma del mercat de treball ha d’estar sobre la taula, encara que ara no és la principal prioritat, per molt que alguns creguin que és la vareta màgica a la situació de crisi econòmica que estem vivint. El que en realitat s’ha de debatre és sobre un nou model laboral més solidari, que impulsi la transformació del model productiu i incrementi els drets socials dels treballadors i treballadores sense distincions.
Centrar-se exclusivament en el cost de l’acomiadament és un veritable error intencionat, que no resol el veritable problema, que és que qualsevol reforma del mercat de treball ha de tenir per objectiu l’increment de la competitivitat, i això passa per canviar el model productiu actual per un model que aposti pel creixement estable i sostenible, la formació i la investigació, el desenvolupament tecnològic i la creació d’ocupació, el treball digne i de qualitat.
Com diu Albert Eisntein “és en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. És en la crisi on aflora el millor de cada un”. I això és el que li cal a una bona part de la patronal per sortir reforçats d’aquesta crisi: inventiva, perquè les velles receptes del passat s’han demostrat ineficients.
En una reflexió més acurada, més senyorial, el governador del Banc d’Espanya, Miquel Fernández Ordóñez, planteja que per recuperar la competitivitat de la nostra economia cal augmentar la productivitat, la qual cosa passa inevitablement per dur a terme reformes estructurals en molts camps i, en concret, per una reforma del mercat de treball; en aquest sentit aposta per estudiar experiències com el model austríac i danès.
La música sempre és la mateixa: reformar el mercat de treball, com si això fos la solució a tots els mals que pateix la nostra economia. Cal recordar que les diferents reformes realitzades fins al 2002 únicament han dut a una profunda segmentació del mercat de treball, on la temporalitat laboral ha sigut i segueix sent la més alta d’Europa.
Indubtablement, el debat sobre la reforma del mercat de treball ha d’estar sobre la taula, encara que ara no és la principal prioritat, per molt que alguns creguin que és la vareta màgica a la situació de crisi econòmica que estem vivint. El que en realitat s’ha de debatre és sobre un nou model laboral més solidari, que impulsi la transformació del model productiu i incrementi els drets socials dels treballadors i treballadores sense distincions.
Centrar-se exclusivament en el cost de l’acomiadament és un veritable error intencionat, que no resol el veritable problema, que és que qualsevol reforma del mercat de treball ha de tenir per objectiu l’increment de la competitivitat, i això passa per canviar el model productiu actual per un model que aposti pel creixement estable i sostenible, la formació i la investigació, el desenvolupament tecnològic i la creació d’ocupació, el treball digne i de qualitat.
Com diu Albert Eisntein “és en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. És en la crisi on aflora el millor de cada un”. I això és el que li cal a una bona part de la patronal per sortir reforçats d’aquesta crisi: inventiva, perquè les velles receptes del passat s’han demostrat ineficients.
