viernes, 1 de agosto de 2008

ENFORTIR EL DIÀLEG SOCIAL PER FER FRONT A LA CRISI

La situació econòmica ha empitjorat en aquest segon trimestre. Els indicadors macroeconòmics ens diuen que l’atur ha augmentat en el conjunt de l’Estat espanyol fins arribar a un 10,44%, augment històric de l’ Euríbor hipotecari i l’índex de Preus al Consum (IPC) el mes de juliol ha pujat fins a un 5,3%.

És veritat que hi ha elements exògens sobre la crisi econòmica que pateix l’Estat espanyol com el fet que a la crisi financera actual s’ha sumat els augments del petroli i les matèries primes, però també hi ha elements endògens que han empitjorat encara més la nostra situació, amb minsos creixements econòmics (del 0,3% i 0,1% el primer i segon trimestre).

Els sindicats i formacions polítiques com ICV, ja dèiem que el model de creixement en el que ens hem basat durant aquests últims anys era un model esgotat, que calia un altre model de creixement basat en activitats amb un nou valor afegit.

Amb aquest panorama gens optimista, tot i que el president del Govern espanyol s’obstini en no veure la realitat, diferents sectors econòmics, socials i polítics han insistit en la necessitat d’una resposta urgent a partir d’un acord social i econòmic.

La insistència social i econòmica per buscar un acord per fer front a la crisi ha fet possible la signatura entre el Govern de l’Estat, els sindicats i les patronals d’una declaració d’intencions per impulsar l’economia l’ocupació, la competitivitat i el progrés social, amb l’objectiu de marcar línies estratègiques que contribueixin a la recuperació del creixement econòmic i de l’ocupació.

És evident que aquesta declaració s’haurà de concretar en un conjunt de mesures similar al de Catalunya amb la signatura de l’Acord Estratègic per la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que doni resposta aquest nou context i que faci front als nous reptes i posar l’accent fonamentalment en tres pilars: a) en un altre model productiu que aposti per la innovació i el desenvolupament tecnològic, enfortir la formació professional i mantenir el poder adquisitiu i reduir la precarietat laboral, b)un altre model energètic amb menys dependència del petroli basat en l’ampliació de l’ús de les energies renovables i c) Més despesa social per ajudar a les famílies amb més dificultats i desplegar les diverses lleis socials aprovades en els darrers anys.

El diàleg social, econòmic i polític és el camí per crear les bases d’un nou model de creixement que ens porti en definitiva a una economia més sòlida i no caminar per velles receptes que alguns han vingut dient en aquest període com abaratir l’acomiadament, nova reforma laboral, congelació salarial, flexiseguretat. Aquest camí vol posar sobre les esquenes dels treballadors i treballadores el pes de la crisi econòmica o el que és el mateix que siguin els treballadors i treballadores que paguin la crisi.