L’informe Stern sobre l’economia del canvi climàtic redactat per l’economista Sir Nicholas Stern per encàrrec del Govern britànic deixa clar la necessitat de prendre mesures per mitigar els efectes del canvi climàtic, en concret parla d’una inversió equivalent al 1% del PIB mundial, de no fer-ho així el món s’exposaria a una recessió econòmica i ambiental.
L’ecologia i l’economia estan cada vegada més interrelacionades, una política de protecció del medi ambient no pot aconseguir-se a menys que la política econòmica s’integri des d’una perspectiva medioambiental.
La lluita contra el canvi climàtic s’ha convertit en una prioritat davant d’un dels principals problemes que s’enfronta el ser humà, per això cal abordar el canvi climàtic amb ambició i responsabilitat. A la Cimera de Balí celebrada recentment on s’han reunit representants de més de 190 països s’han aconseguit petits passos, tot i així, encara s’està lluny de prendre acords efectius que redueixin els efectes del canvi climàtic.
Si es vol seguir mantenint els nivells de creixement actual solament es possible en un manteniment de l’equilibri ambiental orientat cap a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, la utilització tecnologies netes, que es potencií el desenvolupament del transport públic col·lectiu i accelerar la transició energètica cap a les energies renovables com a model contraposat a seguir depenent dels combustibles fòssils.
La lluita contra el canvi climàtic no és una qüestió únicament dels estats, sinó ha d’haver-hi una implicació de la resta d’administracions i la ciutadania. Cal valorar positivament la Convenció del canvi climàtic impulsada per la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya que proposa més de 500 mesures i 400 accions per controlar i disminuir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i les mesures impulsades per la Xarxa espanyola de ciutats pel clima, ja que els municipis són també una peça clau que ajuda a identificar i posar en marxa mesures que contribueixin a combatre els efectes del canvi climàtic ja que és la principal amenaça per al desenvolupament sostenible del nostre planeta i un dels principals reptes ambientals per al seu efecte sobre l’economia global, la salut i el benestar social.
jueves, 27 de diciembre de 2007
martes, 2 de octubre de 2007
LA MODERNITZACIÓ DEL DRET LABORAL EUROPEU A DEBAT
La Comissió Europea esta impulsant un debat públic en la Unió Europea sobre el dret laboral europeu i la seva adaptació al món del treball a través d’un llibre verd on després d’un procés de consultes i debats el Consell Europeu format pels caps d’Estat i de Govern del estats membres de la UE vol tenir un document al mes de desembre.
La Comissió Europea manifesta que hi ha una legislació en dret laboral rígida sobre la protecció de l’ocupació que tendeix ha reduir el dinamisme del mercat de treball i per tant aposta per flexibilitzar la legislació laboral en concret els contractes indefinits i mantenir la seguretat dels treballadors i treballadores no en el lloc de treball sinó en l’ocupació. Els defensors d’aquesta proposta posant com exemple el model danès, no obstant pocs països a Europa, disposen de la cobertura social de Dinamarca.
Per altra banda, aquest model de flexibilització del mercat de treball ja s’ha experimentat a l’Estat espanyol durant la dècada dels anys 80. El seu resultat va ser una profunda segmentació del mercat de treball, és a dir elevadíssimes taxes de temporalitat laboral, que encara estem arrossegant. Al meu entendre aquesta situació ha afectat negativament a la productivitat laboral i a la competitivitat empresarial.
Per tant la proposta que fa la Comissió Europea ens ha de preocupar, ja que sota la idea de modernitzar el dret laboral es vulgui ocultar el fracàs en l’aplicació de l’estratègia de Lisboa i traslladar la responsabilitat dels governs europeus d’aquest fracàs, a la regulació laboral i als drets dels treballadors/es.
Evidentment el debat és necessari per donar resposta a noves realitats econòmiques, a la segmentació del mercat de treball o a la globalització, ara bé no es pot estar d’acord si és desvia cap a la introducció de mecanismes desreguladors que qüestionin bona part de les normes i pràctiques laborals sobre la qual s’ha anat construint l’Europa social.
En aquest sentit cal defensar la necessitat de desenvolupar un marc europeu de drets laborals bàsics per a tots els treballadors i treballadores que siguin reconeguts i exigibles en els diferents estats de la Unió com proposen els sindicats europeus. En definitiva cal avançar en un dret europeu harmonitzat, com element bàsic del model social europeu.
Hem de seguir apostant perquè la creació d’ocupació ha d’anar lligat a la qualitat d’aquesta i estigui associada als drets laborals. L’Europa social no es pot cimentar en la precarietat i la rotació de l’ocupació de l’ocupació i la flexibilitat laboral no pot quedar a l’arbitri unilateral de les empreses, sinó que s’ha de sotmetre al diàleg social.
La Comissió Europea manifesta que hi ha una legislació en dret laboral rígida sobre la protecció de l’ocupació que tendeix ha reduir el dinamisme del mercat de treball i per tant aposta per flexibilitzar la legislació laboral en concret els contractes indefinits i mantenir la seguretat dels treballadors i treballadores no en el lloc de treball sinó en l’ocupació. Els defensors d’aquesta proposta posant com exemple el model danès, no obstant pocs països a Europa, disposen de la cobertura social de Dinamarca.
Per altra banda, aquest model de flexibilització del mercat de treball ja s’ha experimentat a l’Estat espanyol durant la dècada dels anys 80. El seu resultat va ser una profunda segmentació del mercat de treball, és a dir elevadíssimes taxes de temporalitat laboral, que encara estem arrossegant. Al meu entendre aquesta situació ha afectat negativament a la productivitat laboral i a la competitivitat empresarial.
Per tant la proposta que fa la Comissió Europea ens ha de preocupar, ja que sota la idea de modernitzar el dret laboral es vulgui ocultar el fracàs en l’aplicació de l’estratègia de Lisboa i traslladar la responsabilitat dels governs europeus d’aquest fracàs, a la regulació laboral i als drets dels treballadors/es.
Evidentment el debat és necessari per donar resposta a noves realitats econòmiques, a la segmentació del mercat de treball o a la globalització, ara bé no es pot estar d’acord si és desvia cap a la introducció de mecanismes desreguladors que qüestionin bona part de les normes i pràctiques laborals sobre la qual s’ha anat construint l’Europa social.
En aquest sentit cal defensar la necessitat de desenvolupar un marc europeu de drets laborals bàsics per a tots els treballadors i treballadores que siguin reconeguts i exigibles en els diferents estats de la Unió com proposen els sindicats europeus. En definitiva cal avançar en un dret europeu harmonitzat, com element bàsic del model social europeu.
Hem de seguir apostant perquè la creació d’ocupació ha d’anar lligat a la qualitat d’aquesta i estigui associada als drets laborals. L’Europa social no es pot cimentar en la precarietat i la rotació de l’ocupació de l’ocupació i la flexibilitat laboral no pot quedar a l’arbitri unilateral de les empreses, sinó que s’ha de sotmetre al diàleg social.
martes, 17 de julio de 2007
UNA MILLOR DISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA
La economia catalana es troba en un moment de bonança. L’activitat econòmica al llarg del 2006 ha experimentat un augment del 3,9% consolidant així els ritmes de creixement dels últims tres anys.
Les previsions per al 2007 segueix els mateixos ritmes que aquests últims anys amb un requilibri del model de creixement i una moderació de la demanda interna. Aquesta realitat econòmica també va acompanyada en paral·lel amb un creixement de l’ocupació.
Però aquesta bonança econòmica no és per tothom igual, ja que s’està donant una desigual distribució de la renda nacional, el creixement de l’ocupació és dóna fonamentalment en sectors de forta precarietat laboral i salarial, creix el grau d’endeutament de les famílies, especialment les famílies de rendes mitjanes i baixes i els sindicats comproven les dificultats per fer avançar els salaris de forma equitativa en la negociació col·lectiva.
Aquestes dificultats s’expressen en l’estudi realitzat per l’UGT on un milió de treballadors i treballadores guanyen menys de 1000€ i on el 70% del seu sou se’l menja les despeses bàsiques. En aquest sentit CCOO i UGT estan defensant un salari de 1000€ com el salari mínim de conveni per a Catalunya.
Cal doncs que es desenvolupi una política de salaris dignes i impulsar la igualtat salarial entre homes i dones. L’enquesta de l’estructura salarial 2002 elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) plantejava que el salari de les dones és un 29% inferior als homes com a mitjana a l’Estat espanyol. A Catalunya la diferència era d’un 33,39%.
Des d’aquest punt de vista cal apostar per millorar les retribucions salarials dels treballadors i treballadores a Catalunya i impulsar la igualtat salarial entre dones i homes.
Per això cal desenvolupar una sèrie de mesures com establir que el salari mínim de Catalunya estigui equiparat amb les previsions de la carta social europea, impulsar majors creixements dels salaris en els sectors amb retribucions estructurals baixes i l’equiparació dels salaris dels treballadors i treballadores amb contracte laboral temporal a les retribucions amb contracte indefinit.
L’objectiu ha de ser una millor distribució de la riquesa mitjançant un major increment dels salaris i un canvi en l’actual model de fiscalitat. En definitiva el creixement dels propers anys no ha de ser només quantitatiu i macroeconòmic sinó de més qualitat i ha de beneficiar al conjunt de la població.
Les previsions per al 2007 segueix els mateixos ritmes que aquests últims anys amb un requilibri del model de creixement i una moderació de la demanda interna. Aquesta realitat econòmica també va acompanyada en paral·lel amb un creixement de l’ocupació.
Però aquesta bonança econòmica no és per tothom igual, ja que s’està donant una desigual distribució de la renda nacional, el creixement de l’ocupació és dóna fonamentalment en sectors de forta precarietat laboral i salarial, creix el grau d’endeutament de les famílies, especialment les famílies de rendes mitjanes i baixes i els sindicats comproven les dificultats per fer avançar els salaris de forma equitativa en la negociació col·lectiva.
Aquestes dificultats s’expressen en l’estudi realitzat per l’UGT on un milió de treballadors i treballadores guanyen menys de 1000€ i on el 70% del seu sou se’l menja les despeses bàsiques. En aquest sentit CCOO i UGT estan defensant un salari de 1000€ com el salari mínim de conveni per a Catalunya.
Cal doncs que es desenvolupi una política de salaris dignes i impulsar la igualtat salarial entre homes i dones. L’enquesta de l’estructura salarial 2002 elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) plantejava que el salari de les dones és un 29% inferior als homes com a mitjana a l’Estat espanyol. A Catalunya la diferència era d’un 33,39%.
Des d’aquest punt de vista cal apostar per millorar les retribucions salarials dels treballadors i treballadores a Catalunya i impulsar la igualtat salarial entre dones i homes.
Per això cal desenvolupar una sèrie de mesures com establir que el salari mínim de Catalunya estigui equiparat amb les previsions de la carta social europea, impulsar majors creixements dels salaris en els sectors amb retribucions estructurals baixes i l’equiparació dels salaris dels treballadors i treballadores amb contracte laboral temporal a les retribucions amb contracte indefinit.
L’objectiu ha de ser una millor distribució de la riquesa mitjançant un major increment dels salaris i un canvi en l’actual model de fiscalitat. En definitiva el creixement dels propers anys no ha de ser només quantitatiu i macroeconòmic sinó de més qualitat i ha de beneficiar al conjunt de la població.
miércoles, 30 de mayo de 2007
PRIMERA VALORACIÓ DE LES ELECCIONS MUNICIPALS
La guanyadora d’aquestes eleccions municipals ha sigut l’abstenció, tant a Catalunya amb un 46,20% com a Mollet amb un 55,17%. És a dir, d’un cens a la nostra ciutat de 36.969 persones, solament han votat 16.573 ciutadans i ciutadanes.
Portem massa temps en que cada contesa electoral els nivells d’abstenció són elevats i això ens ha de preocupar perquè afecte la salut del sistema democràtic. Si ho analitzem no hi ha una única causa. Hi ha gent que et diu que mentre no canviï les coses no aniran a votar, altres per la crispació que viu avui dia la política espanyola allunyada dels problemes quotidians que té la ciutadania i altres perquè no estan d’acord amb la formula de llistes tancades, ja que no estan d’acord amb totes les persones que posen les direccions dels partits.
El cert és que s’hauria de començar a pensar com s’ha aconsegueix la participació de la ciutadania en els afers públics, sinó acabarem arribant al model dels Estats Units d’Amèrica on participa tant sols un 30% del electorat.
Cal instrumentar mitjans com les llistes obertes, l’acostament de la política a la ciutadania perquè aquesta participi dels assumptes públics i tinguin més possibilitats d’intervenció en les decisions que els afecta per aconseguir una societat més forta, com a garantia de una societat més democràtica.
En el marc local els socialistes han sigut els guanyadors i s’obre una nova etapa on la Coalició ICV-EUiA-EPM s’ha convertit en la segona força política i per tant té la responsabilitat de crear un espai per gestionar les seves propostes polítiques des de la diversitat i la pluralitat. La candidata Noemí Fernández en l’acte final de campanya plantejava cinc reptes per aquesta nova legislatura: a) garantir l’accés a l’habitatge, b) construir una ciutat sense exclusió social, c) protecció del territori, d) una ciutat compromesa amb el canvi climàtc i e) la participació ciutadana com escola de democràcia.
Aquests cinc punts s’han d’articular amb un conjunt de propostes que faci possible un nou moviment per un canvi de model ciutat. Aquesta legislatura s’ha de caracteritzar també pel diàleg, per aprofundir en la representació democràtica que tenen tots i totes els regidors i regidores estiguin o no al govern o l’oposició, amb una major democratització dels mitjans de comunicació públics i enterrar la crispació de la legislatura anterior sense perdre el dret a la discrepància o a la coincidència.
Portem massa temps en que cada contesa electoral els nivells d’abstenció són elevats i això ens ha de preocupar perquè afecte la salut del sistema democràtic. Si ho analitzem no hi ha una única causa. Hi ha gent que et diu que mentre no canviï les coses no aniran a votar, altres per la crispació que viu avui dia la política espanyola allunyada dels problemes quotidians que té la ciutadania i altres perquè no estan d’acord amb la formula de llistes tancades, ja que no estan d’acord amb totes les persones que posen les direccions dels partits.
El cert és que s’hauria de començar a pensar com s’ha aconsegueix la participació de la ciutadania en els afers públics, sinó acabarem arribant al model dels Estats Units d’Amèrica on participa tant sols un 30% del electorat.
Cal instrumentar mitjans com les llistes obertes, l’acostament de la política a la ciutadania perquè aquesta participi dels assumptes públics i tinguin més possibilitats d’intervenció en les decisions que els afecta per aconseguir una societat més forta, com a garantia de una societat més democràtica.
En el marc local els socialistes han sigut els guanyadors i s’obre una nova etapa on la Coalició ICV-EUiA-EPM s’ha convertit en la segona força política i per tant té la responsabilitat de crear un espai per gestionar les seves propostes polítiques des de la diversitat i la pluralitat. La candidata Noemí Fernández en l’acte final de campanya plantejava cinc reptes per aquesta nova legislatura: a) garantir l’accés a l’habitatge, b) construir una ciutat sense exclusió social, c) protecció del territori, d) una ciutat compromesa amb el canvi climàtc i e) la participació ciutadana com escola de democràcia.
Aquests cinc punts s’han d’articular amb un conjunt de propostes que faci possible un nou moviment per un canvi de model ciutat. Aquesta legislatura s’ha de caracteritzar també pel diàleg, per aprofundir en la representació democràtica que tenen tots i totes els regidors i regidores estiguin o no al govern o l’oposició, amb una major democratització dels mitjans de comunicació públics i enterrar la crispació de la legislatura anterior sense perdre el dret a la discrepància o a la coincidència.
martes, 20 de marzo de 2007
UN PAS MES PER L’IGUALTAT ENTRE DONES I HOMES
El vuit de març totes les institucions i les forces polítiques del país celebràvem el dia Internacional de la Dona reivindicant els drets socials i l’igualat entre dones i homes. Les diferències entre dones i homes continua sent molt evidents, per exemple la taxa d’ocupació femenina és del 47,7% mentre que la masculina arriba al 68,20%. D’altra banda, la taxa d’atur femenina és del 8,1%, mentre la taxa d’atur masculina és del 5,6% i taxa de temporalitat és d’un 27,7%. La responsabilitat de les tasques domèstiques comporta dificultats per compativilitzar amb les exigències del mercat laboral.
Les diferències del temps que es dedica al treball domèstic és molt més elevat en les dones que en els homes. Mentre les dones li dediquen 23 hores a la setmana els homes li dediquem només 7 hores.
Per això és important que la societat avanci cap la igualtat entre sexes. Sens dubte la recent aprovació pel Congrés de Diputats de la Llei d’Igualtat amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el PP és un pas molt important.
Els homes i les dones progressistes ens hem de felicitar del gran avanç que suposarà aquesta llei, que ha sigut fruit de la lluita de molts anys de les dones per aconseguir la igualtat entre sexes. Ningú els ha donat res, sinó que ha sigut el treball anònim i públic de moltes dones per fer possible un pas més en aquest llarg camí de la igualtat.
Cal dir, que el Grup parlamentari d’IU-ICV ha tingut un paper actiu i destacat que ha permès aconseguir assolir 15 dies de permís de paternitat deixant la porta oberta en que la propera legislatura s’ampliï a 4 setmanes, la millora de les prestacions per risc d’embaràs, la reforma de la Llei electoral amb el compromís de paritat 40/60, que es veurà reflectit en les llistes de les properes eleccions municipals del mes de maig. Evidentment no s’han resolt tots els problemes encara però és un pas endavant que cal aprofitat si tenim en compte que som una societat marcada pels paràmetres dels homes.
Aquesta Llei possibilita actuar en el marc local i Mollet com altres ciutats tindrà molt a fer en els propers anys, això voldrà dir que la Regidoria d’Igualtat que enguany té un pressupost baix haurà de ser prioritària amb l’objectiu de resoldre les diferències existents que encara perdurant avui dia entre dones i homes.
Les diferències del temps que es dedica al treball domèstic és molt més elevat en les dones que en els homes. Mentre les dones li dediquen 23 hores a la setmana els homes li dediquem només 7 hores.
Per això és important que la societat avanci cap la igualtat entre sexes. Sens dubte la recent aprovació pel Congrés de Diputats de la Llei d’Igualtat amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte el PP és un pas molt important.
Els homes i les dones progressistes ens hem de felicitar del gran avanç que suposarà aquesta llei, que ha sigut fruit de la lluita de molts anys de les dones per aconseguir la igualtat entre sexes. Ningú els ha donat res, sinó que ha sigut el treball anònim i públic de moltes dones per fer possible un pas més en aquest llarg camí de la igualtat.
Cal dir, que el Grup parlamentari d’IU-ICV ha tingut un paper actiu i destacat que ha permès aconseguir assolir 15 dies de permís de paternitat deixant la porta oberta en que la propera legislatura s’ampliï a 4 setmanes, la millora de les prestacions per risc d’embaràs, la reforma de la Llei electoral amb el compromís de paritat 40/60, que es veurà reflectit en les llistes de les properes eleccions municipals del mes de maig. Evidentment no s’han resolt tots els problemes encara però és un pas endavant que cal aprofitat si tenim en compte que som una societat marcada pels paràmetres dels homes.
Aquesta Llei possibilita actuar en el marc local i Mollet com altres ciutats tindrà molt a fer en els propers anys, això voldrà dir que la Regidoria d’Igualtat que enguany té un pressupost baix haurà de ser prioritària amb l’objectiu de resoldre les diferències existents que encara perdurant avui dia entre dones i homes.
jueves, 8 de febrero de 2007
QUÈ VOL AQUESTA DRETA?
El clima polític s’està escalfant per moments, degut a les notícies que apareixen en els mitjans de comunicació sobre la possible retallada de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya pel Tribunal Constitucional. És indubtable que aquesta retallada seria un cop baix pels que hem defensat aquest Estatut i també contra el poble de Catalunya que va anar a les urnes a donar-li el seu suport majoritari.
La dreta del PP està fent una ofensiva en tota regla en un doble sentit. Per un costat contra els que defensem un altre model d’Estat basat en el federalisme plural i amb més autogovern per a Catalunya. La dreta i els seus satèl·lits judicials estan actuant per frenar qualsevol moviment que trenqui el seu model centralista. Per altra banda utilitza tots els mitjans per desgastar al Govern de l’Estat tant amb l’Estatut de Catalunya com també amb el procés de diàleg per la pau al País Basc.
L’altre front, és el de la llibertat d’expressió. Últimament estem veient els atacs permanents de la dreta a les declaracions que fan els nostres representants públics amb l’intent de desprestigiar qualsevol reflexió que no vagi amb els seus paràmetres ultraconservadors. És inadmissible demanar dimissions per reflexions que s’estan fent com és el cas de la legalització de les drogues.
Hi ha molt de fariseisme, la pregunta que ens hem de fer és si cal o no cal que la societat i les seves institucions reflexionin quin és el millor camí per acabar amb un dels negocis amb més beneficis mundials del crim organitzat. Crec que sí, i cal veure experiències d’altres països del nostre entorn amb l’objectiu de prendre mesures que acabin amb la lacra de la droga.
També és inadmissible voler multar a Pepe Rubianes per unes declaracions sobre Espanya que es van fer un context on la dreta estava atacant a Catalunya o criminalitzar al Lendakari Ibarretxe per dialogar amb membres de l’esquerra aberzale.
Tot això, és un clima orquestrat per la dreta del PP que vol desestabilitzar el sistema democràtic i fer d’aquest un sistema tutelat on es retalli el dret a pensar i expressar les opinions i a fer un Estat unitari sense que els pobles tinguin el dret a decidir el seu futur.
La dreta del PP està fent una ofensiva en tota regla en un doble sentit. Per un costat contra els que defensem un altre model d’Estat basat en el federalisme plural i amb més autogovern per a Catalunya. La dreta i els seus satèl·lits judicials estan actuant per frenar qualsevol moviment que trenqui el seu model centralista. Per altra banda utilitza tots els mitjans per desgastar al Govern de l’Estat tant amb l’Estatut de Catalunya com també amb el procés de diàleg per la pau al País Basc.
L’altre front, és el de la llibertat d’expressió. Últimament estem veient els atacs permanents de la dreta a les declaracions que fan els nostres representants públics amb l’intent de desprestigiar qualsevol reflexió que no vagi amb els seus paràmetres ultraconservadors. És inadmissible demanar dimissions per reflexions que s’estan fent com és el cas de la legalització de les drogues.
Hi ha molt de fariseisme, la pregunta que ens hem de fer és si cal o no cal que la societat i les seves institucions reflexionin quin és el millor camí per acabar amb un dels negocis amb més beneficis mundials del crim organitzat. Crec que sí, i cal veure experiències d’altres països del nostre entorn amb l’objectiu de prendre mesures que acabin amb la lacra de la droga.
També és inadmissible voler multar a Pepe Rubianes per unes declaracions sobre Espanya que es van fer un context on la dreta estava atacant a Catalunya o criminalitzar al Lendakari Ibarretxe per dialogar amb membres de l’esquerra aberzale.
Tot això, és un clima orquestrat per la dreta del PP que vol desestabilitzar el sistema democràtic i fer d’aquest un sistema tutelat on es retalli el dret a pensar i expressar les opinions i a fer un Estat unitari sense que els pobles tinguin el dret a decidir el seu futur.
viernes, 19 de enero de 2007
L’INFORME DEL SÍNDIC PERSONER
S’ha presentat l’informe anual del Síndic Personer en el que es posa de manifest que el nombre de queixes del 2006 és inferior a les rebudes durant l’any 2005. No hi ha dubte que aquesta realitat podria fer pensar als nostres governants que tot va bé, i per tant que la gestió de govern és bona. De fet ho van posar de manifest en el debat de l’estat de la ciutat.
Lluny d’això, la realitat és que la ciutat té encara molts dèficits com així ho expressa el mateix informe del Síndic Personer. El primer d’aquests dèficits, és l’informació a la ciutadania i la participació de les entitats en la pressa de decisions, on es palesa la insatisfacció ciutadana i sobre tot la manca d’atenció a la reivindicació de les entitats de la ciutat de més participació. En aquest tema el Govern municipal s’ha atrinxerat tot dient que els mecanismes de participació duts a terme fins ara són els més correctes, mentre que el grup majoritari de l’oposició ICV, EUiA i Independents ha estat reivindicant noves formules de participació principalment pel que fa als pressupostos participatius. En aquest sentit les queixes de les entitats li donen la raó.
En segon lloc, la neteja de la ciutat i els serveis socials també han aparegut entre les preocupacions més importants de la ciutadania molletana. Respecte a la neteja continua havent-hi un sentiment majoritari de la ciutadania: la ciutat esta bruta, i certament s’han pres mesures per corregir-ho que han fet creure a l’equip de govern que s’ha millorat alguna cosa. Ara bé tinc la impressió que té mala peça al talés, perquè veien els sistemes de neteja no tinc clar que el problema es resolgui satisfactòriament.
La ciutadania ha expressat clarament que volen més polítiques socials per a la ciutat i aquí crec que l’equip de govern actual està lluny de donar solucions satisfactòries. Només cal veure els diferents pressupostos municipals dels últims anys en matèria de serveis socials. Aquests són pressuposts minsos, comparat amb altres àrees de l’ajuntament amb el qual es demostra que aquesta no és una prioritat fonamental de l’equip de govern, perquè els socialistes estan condicionats pel pacte amb CIU. La ciutat està canviant i cal respondre als vells problemes i a les noves demandes, en definitiva cal apostar per una nova etapa en l’atenció social, de millorar la vida de les persones com estan fent altres ajuntaments de l’entorn metropolità.
Per això, menys cofoisme i més escoltar a la gent del carrer i el que diuen els informes del Síndic Personer que no és un tràmit anual pel que cal passar, sinó que és la veu dels ciutadans i ciutadanes que volen ser partícips de les millores de la seva ciutat.
Lluny d’això, la realitat és que la ciutat té encara molts dèficits com així ho expressa el mateix informe del Síndic Personer. El primer d’aquests dèficits, és l’informació a la ciutadania i la participació de les entitats en la pressa de decisions, on es palesa la insatisfacció ciutadana i sobre tot la manca d’atenció a la reivindicació de les entitats de la ciutat de més participació. En aquest tema el Govern municipal s’ha atrinxerat tot dient que els mecanismes de participació duts a terme fins ara són els més correctes, mentre que el grup majoritari de l’oposició ICV, EUiA i Independents ha estat reivindicant noves formules de participació principalment pel que fa als pressupostos participatius. En aquest sentit les queixes de les entitats li donen la raó.
En segon lloc, la neteja de la ciutat i els serveis socials també han aparegut entre les preocupacions més importants de la ciutadania molletana. Respecte a la neteja continua havent-hi un sentiment majoritari de la ciutadania: la ciutat esta bruta, i certament s’han pres mesures per corregir-ho que han fet creure a l’equip de govern que s’ha millorat alguna cosa. Ara bé tinc la impressió que té mala peça al talés, perquè veien els sistemes de neteja no tinc clar que el problema es resolgui satisfactòriament.
La ciutadania ha expressat clarament que volen més polítiques socials per a la ciutat i aquí crec que l’equip de govern actual està lluny de donar solucions satisfactòries. Només cal veure els diferents pressupostos municipals dels últims anys en matèria de serveis socials. Aquests són pressuposts minsos, comparat amb altres àrees de l’ajuntament amb el qual es demostra que aquesta no és una prioritat fonamental de l’equip de govern, perquè els socialistes estan condicionats pel pacte amb CIU. La ciutat està canviant i cal respondre als vells problemes i a les noves demandes, en definitiva cal apostar per una nova etapa en l’atenció social, de millorar la vida de les persones com estan fent altres ajuntaments de l’entorn metropolità.
Per això, menys cofoisme i més escoltar a la gent del carrer i el que diuen els informes del Síndic Personer que no és un tràmit anual pel que cal passar, sinó que és la veu dels ciutadans i ciutadanes que volen ser partícips de les millores de la seva ciutat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)