La ciutat industrial dels anys 70 s’ha transformat en una ciutat amb una estructura econòmica diversificada, però amb serveis insuficients. La indústria ha patit una pèrdua de pes considerable en l’estructura productiva de la ciutat.
Avui Mollet constitueix el centre comercial i de serveis del que s’anomena el Baix Vallès i la seva estructura econòmica es basa fonamentalment en el comerç al detall i els serveis, que agrupa el 77% de l’activitat econòmica de la ciutat fruit de la creixent complexitat dels models de producció i que ha fet que la major part del creixement de serveis estigui motivat per la demanda de la mateixa indústria i pels processos d’externalització.
Pel que fa al mercat de treball, Mollet és la capital d’un mercat local de treball amb un fort intercanvi de moviments laborals. En els darrers quinze anys, el sector de la construcció ha estat un dels grans motors, tant econòmics com d’ocupació. Aquesta situació però ha canviat, no solament per la crisi del sector que indubtablement té un efecte important, sinó també perquè s’està esgotant el sòl per al mercat d’habitatge o per les activitats econòmiques.
El model de creixement basat en el totxo està esgotat i necessitem un model productiu ambientalment sostenible i al servei de les persones, del contrari tindrem majors dificultats de sortir de la situació en la qual estem vivim. Aquesta realitat també és aplicable a la nostra ciutat si volem una recuperació de la nostra economia local i crear ocupació.
El període de més destrucció d’ocupació ha estat entre els anys 2007-2009 en què l’atur es va incrementar en un 101,92%. En canvi, entre gener del 2009 i gener del 2012 ha estat d’un 21,33%. Durant tot el període 2007-2012 l’atur ha augmentat en un 59,18%.
Per altra banda, mentre la mitjana dels 38 municipis de més de 30.000 habitants té una mitjana interanual d’atur del 7,02 i en el conjunt de Catalunya l’increment interanual és del 7,39%, Mollet del Vallès té l’increment interanual més alt, un 12,28%, ( seguit de Sant Boi de Llobregat un 10,57% i Esplugues de Llobregat un 10,32%).
L’atur per sexe mantindria la proporció que existeix a nivell general, és a dir, un 52,23% són homes (3.056) i un 47,76% són dones (2.795).
Cal dir també, que de les 5.851 persones un 9,54% són menors de 25 anys, en aquest sentit Mollet estaria en un 1,65% per sobre de la mitjana dels 38 municipis de més de 30.000 habitants. En canvi de 45 anys i més Mollet estaria quasi bé 2 punts per sota. Per últim el gruix dels aturats i aturades es situa en la franja d’edat entre 25 a 44 anys un 52,35% semblant al nivell general de Catalunya.
Segons el nivell formatiu assolit, els aturats/es majoritàriament compten amb un títol d’educació general (el 66,45%), que engloba tant l’educació secundària obligatòria com el batxillerat, seguit d’un 8,86% de persones aturades que tenen els estudis primaris incomplerts o sense estudis. Solament hi ha un 3,74% de persones aturades amb estudis universitaris i un 5,70% tècnics professionals.
Per tant, un dels elements importants per a la creació d’ocupació és elevar els nivells formatius i professionals per aconseguir una millor inserció en el mercat de treball, ja que en els propers anys es necessitarà mà d’obra més qualificada.
En aquest sentit si ho analitzem per ocupacions veurem que del total d’aturats i aturades, el 42,07% provenen de les ocupacions elementals, un 14,98% són artesans, treballadors industrials i construcció i un 12,71% treballadors restauració, personals i venedors i solament el 7,07% són tècnics professionals.
Per altra banda, la major part dels aturats/es procedeixen del sector serveis (el 62,21%). A continuació, els que provenen de la indústria representa el 18,56% i els de la construcció el 12,69%; el 1,45% dels aturats/des van tenir la seva darrera feina a l’agricultura i el 5,07% restant són persones sense ocupació prèvia. Si es compara amb les 38 ciutats de més de 30.000 habitants també el sector serveis és el que més aturats/de té però, en canvi Mollet està 1,24% per sota i en canvi a Mollet el segon sector amb persones aturades és la indústria i no la construcció que és el sector productiu en la mitjana dels 38 municipis de més de 30.000 habitants.
Respecte a la durada de l’atur i perceptors de prestació o subsidi cal dir que del total d’aturats i aturades a la ciutat un 45,46% estan en la franja de durada d’atur entre 3 mesos fins a 6 mesos. De sis mesos a 12 mesos hi ha un 18,15% i més de 12 mesos hi ha un 36,38%. Un 58,14% dels aturats i aturades són perceptors de prestacions o subsidis mentre que al gener de 2.011 era d’un 64,61%.
Per últim, respecte a la nacionalitat de les persones aturades, 4.349 persones (el 74,32%) és autòctona, 1.361 persones (el 23,26%) és d’origen extracomunitari i 141 persones (el 2,40%) és procedent de la UE-27. Els tres col·lectius més important de l’atur extracomunitari prové per aquest ordre: 33% Magreb, 28,29% Àfrica Occidental i d’Amèrica Central i del Sud.
No hay comentarios:
Publicar un comentario