jueves, 16 de diciembre de 2010

UN PACTE PER A LA INDÚSTRIA PER AFAVORIR LA TRANSFORMACIÓ DEL NOSTRE TEIXIT INDUSTRIAL

El nou govern de CIU té el repte d’abordar els problemes sorgits de la crisi econòmica i defensar l’estat del benestar i la qualitat dels serveis públics. També ha de donar respostes a la crisi industrial que viu el nostre país i que ha afectat seriosament a tots els sectors productius i, en concret, a aquells sectors industrials amb més problemes, com l’automoció o el de la construcció.

El desenvolupament industrial a Catalunya ha sigut i és un factor important en la dinamització econòmica del nostre país. És cert que a Catalunya el sector terciari o de serveis ha anat guanyant protagonisme econòmic, però aquest ha estat fruit de la creixent complexitat dels models de producció, que ha fet que la major part del creixement de serveis estigui motivat per la demanda de la mateixa indústria i pels processos d’externacionalització.

La indústria dóna feina de manera directa, aproximadament, a una quarta part dels ocupats/des. L’estructura industrial a Catalunya es caracteritza per tenir empreses molt petites. Del total d’empreses de Catalunya el 99,8% són empreses amb menys de 250 treballadors/es i el 92% són empreses sense treballadors/es o amb menys de 10 treballadors/es. Les PYMES donen ocupació al 74% de la mà d’obra. La terciarització real i aparent (per subcontractació i externalització d’una part de les activitats de les empreses industrials) és un altre dels trets de la nostra realitat econòmica. És en el sector terciari, on es concentra el major volum d’ocupació.

La indústria continua sent un pilar bàsic en la demanda de recerca, innovació i ocupació de qualitat. En el marc actual, en funció dels canvis anteriorment descrits, sorgeix el concepte nova indústria, que aglutina les activitats productives i dels serveis a la producció.

Malgrat això, la crisi econòmica ha tingut efectes importants en la indústria catalana i, per tant, la recuperació del clima de confiança sobre la recuperació del teixit industrial encara és dèbil i d’incertesa.

El model productiu actual, caracteritzat pels baixos salaris, la precarietat, la poca qualificació i la poca inversió en investigació i innovació, ha donat peu al sorgiment d’un model d’empreses que fabriquen productes de poc valor afegit i que en un món globalitzat i més competitiu estan perdent pes o desapareixent. Cal, per tant, un nou model productiu que tingui en compte la qualitat dels productes i serveis.

El canvi de model productiu fa més necessari que mai facilitar l’aparició de noves empreses o negocis que puguin prendre el relleu dels que estan o estaran en decliu. Les administracions han d’impulsar polítiques actives per tal de crear condicions adients per al desenvolupament d’aquestes noves empreses: ajudant a la formació i motivació, tant per a crear empreses de nova planta, com per desenvolupar nous projectes en les existents, facilitant l’accés a les noves tecnologies i a les innovacions i l’accés al finançament, tant en la forma de crèdits com en capital-risc o avals. L’administració ha d’implicar-se activament, per tal que tots els projectes viables puguin tenir el finançament adequat; ha d’avançar en la creació d’una finestra unificada de gestió, que faciliti i potenciï la posada en marxa de l’activitat empresarial, assessorant i trametent les diferents gestions a fer davant les diferents administracions implicades en cada cas. Alhora, ha de potenciar el triangle Inversió i Innovació/cultura empresarial/formació permanent, que és la clau per millorar la productivitat i ser més competitius, així com assegurar la sostenibilitat del nostre teixit productiu, construint, de manera progressiva, un model exitós i amb futur.

Per afavorir la transformació del nostre teixit industrial i guanyar en competitivitat, cal doncs, un Pacte per a la indústria. Cal continuar la transformació del model industrial de Catalunya per accelerar l’adaptació de la indústria als canvis estructurals que s’estan produint. El Govern d’Entesa ha potenciat l’Acord Estratègic, el Pla Nacional de la Recerca i el Pla de Política Industrial 2010-2020, que són instruments valuosos que ajuden al canvi de model productiu i que han de conduir a un altre model de creixement, sens dubte, molt més sòlid.

No hay comentarios: