martes, 27 de abril de 2010

LES AIGÜES BAIXEN REMOGUDES


A la crisi econòmica que està afectant els treballadors i les treballadores amb més atur, amb l’amenaça de retallades de drets laborals i socials, se li afegeix per una banda la crisi amb Catalunya atesa, l’actitud del Tribunal Constitucional de retallar l’Estatut de Catalunya i per l’altra, l’acusació per part del Tribunal Suprem de prevaricació i la possible inhabilitació del jutge Garzon. Sembla que una part de la judicatura aposta per dretanitzar el nostre sistema democràtic.

Amb l’atac al jutge Garzon es pretén acabar amb tot allò que està present en la memòria de molts ciutadans i ciutadanes que han viscut amb silenci i amb dolor els horrors del franquisme.

Fa trenta anys que es va aprovar la Llei d’Amnistia que va suposar la llibertat de molts lluitadors i lluitadores antifranquistes, però també es tancava la porta a condemnar a persones que havien comés delictes contra l’exercici dels drets a les persones. Alguns han dit que a l’esquerra li van marcar un gol amb aquesta llei, és possible, però ara no és el moment de reobrir el debat sobre la transició que indubtablement no va ser tant modèlica com alguns l’han volgut vendre.

Però, el cert és que la memòria popular no oblida, pot perdonar però no oblidar. Ara, desprès de 33 anys són molts els que amb justícia volen sapiguer la veritat històrica sobre les violacions dels drets humans durant la guerra civil i la dictadura i trobar als seus éssers estimats.

Tant costa d’entendre això? Tanta por té la dreta a la veritat històrica?. La dreta “democràtica” llença una ofensiva acusant de no democràtiques les mobilitzacions que s’estan fent aquests dies en defensa del jutge Garzon.

La ciutadania no està disposada a acceptar lliçons de democràcia d’aquesta dreta hereva del franquisme i que mai ha demanat perdó per les atrocitats que va fer el dictador i la seva camarilla. Qui més dany fa a la democràcia és la corrupció com el cas Gürtel o banderes preconstitucionals que han escenificat en algunes manifestacions convocades pel PP i no aquells que reivindiquen lliure i pacíficament un altre sistema d’Estat.

El jutge Garzon pot agradar més o menys, sobre tot llegint un article d’en Víctor Alexandre, però el jutge ara és la cara de tota aquesta gent que no està disposada que aquesta part de la història, tan nefasta per al nostre país, quedi en res. Com diu el Coordinador general d’IU el que es pretén és enterrar la memòria d’aquest país.

Però en aquest debat social i polític que s’està fent arreu de l’Estat espanyol no estem sols. L’ONU dóna suport a la decisió del jutge Garzon de buscar els desapareguts i demana derogar la Llei d’Amnistia per adaptar-se al dret internacional i recorda que els delictes contra la humanitat no prescriuen.

L’ONU defensa també la creació d’una comissió d’experts que estableixi la veritat històrica i que permeti a les famílies identificar i exhumar els cossos de les víctimes.

En aquest sentit, Joan Herrera, diputat d’ICV, portarà al Congrés una interpel·lació per demanar al president Zapatero que no sigui equidistant amb aquest tema, sobre tot davant l’ofensiva de la dreta política i judicial. Això ho han entès clarament els milers de persones que aquest dies s’estan mobilitzant arreu de l’Estat espanyol.