jueves, 22 de diciembre de 2011

CONSTRUIR UN POL PROGRESSISTA I D’ESQUERRES PER FER ALTRE POLÍTICA ECONÒMICA



Està a punt de finalitzar aquest any 2011, que acaba pitjor de com va començar. La crisi financera iniciada a mitjan el 2007 s’ha convertit en un element molt més important del que cabia esperar, amb unes conseqüències en l’economia real que afecten milers de persones que actualment estan en l’atur sense perspectives de futur. Per altra banda, han augmentat les desigualtats socials i una immoral distribució de la riquesa on els rics són cada vegada més rics i els pobres cada vegada més pobres.

Estem també davant una ofensiva de la dreta social, que planteja reformes laborals que retallen drets als assalariats i assalariades. El president de la CEOE també ha manifestat l’acomiadament funcionaris i la creació de minitreballs amb salaris per sota del salari mínim interprofessional i contractes de 15 hores. Mai la dreta havia estat tant descarada com ara, ja que saben que l’endeutament familiar i la por a perdre el lloc de treball són armes paralitzants de la ciutadania, malgrat que cada vegada més hi ha un major nombre de gent que es mobilitza per garantir una vida digna amb drets.

Les diferents Cimeres realitzades a la zona euro, governada per les forces conservadores, estan impulsant polítiques d’austeritat que afecten fonamentalment al model social europeu. Amb les seves polítiques d’austeritat per fer front a la crisi han fracassat, prova d’això és que des de sectors acadèmics i intel·lectuals s’està qüestionant que aquestes siguin les receptes per sortir de la crisi ja que de ben segur que ens duran a més recessió econòmica perquè augmenten l’atur i la fractura social.

Tant el Govern de CIU com el nou govern del PP són clars defensors de les polítiques d’ajustos que segueixen les directrius dels sectors financers i empresarials del nostre país. Només cal veure el que està fent CIU a Catalunya impulsant polítiques per aprimar l’administració pública i apostant per la privatització dels serveis públics, l’exemple més clar és la sanitat. El discurs d’investidura del president del PP, Mariano Rajoy, segueix fil per randa els dictats del duo Merkel-Sarkozy, i això ja se sap el que vol dir: retallades, reduir drets i privatitzar serveis públics.

Davant aquesta realitat, les forces polítiques i socials del pol progressista i d’esquerres no podem quedar-nos solament en l’anàlisi del que està passant i actuar cada una d’elles per la seva banda, cal unir esforços i donar la batalla a l’hegemonia de la dreta que planteja que l’única solució possible a la crisi econòmica són les receptes que estan impulsant.

La socialdemocràcia europea està revisant els seus postulats que han mantingut fins ara en matèria econòmica. Tant els socialistes francesos, com la socialdemocràcia alemanya són les puntes de llança d’aquest canvi. A Catalunya el Congrés dels socialistes catalans en una de les seves ponències aposta per articular una majoria social de progrés per governar Catalunya com alternativa a l’hegemonia cultural, política i econòmica de la dreta catalana.

Aquesta majoria social de progrés solament és possible si s’estableix una aliança amb les forces d’esquerres, els sindicats i els moviments alternatius no estenent la mà a CIU com planteja la nova direcció del PSC, ja que CIU ha fet una mutació cap al neoliberalisme enterrant la visió socialcristina del president Pujol.

Cal doncs una alternativa clara que apropi la gent a la política, una gent majoritàriament d’esquerres que s’ha quedat a casa desencisada de com s’ha gestionat la crisi per una força que defensant els valors de l’esquerra ha fet polítiques de dretes. Si fem allò que no som, el preu és massa car.