martes, 24 de enero de 2012

OCUPACIÓ I NOVA REFORMA LABORAL


La crisi no amaina, tenim encara per alguns anys i totes les previsions indiquen que l’atur continuarà augmentant fins al 23% entre el 2012 i 2013. Un dels col·lectius més afectats és el dels joves menors de 25 anys. El tercer trimestre de 2011 a Espanya hi havia un atur juvenil d’ un 47,7% i a Barcelona província un 42,5%, molt per sobre del de la zona euro que era d’un 21%.
La situació d’atur que vivim a Espanya i a Catalunya és absolutament insostenible i pot ser un còctel perillós per a la cohesió social del nostre país. Davant d’això sembla que l’única sortida que planteja el nou Govern del PP és una nova reforma laboral com si aquesta fos la solució als mals de l’atur. És demagògic el que diuen alguns tertulians de la dreta mediàtica, que la reforma és per crear ocupació, però cal recordar que la reforma laboral del Govern Zapatero no sols no ha creat ocupació, sinó que l’atur ha anat augmentant. Difícilment es crearà ocupació si no es prenen mesures per reactivar l’economia i no basar exclusivament la política econòmica en l’austeritat retallant la despesa pública i fonamentalment la que va destinada als serveis socials.

Sembla ser que l’objectiu de la nova reforma és seguir abaratint els acomiadaments i els costos de contractació. Donar més poder a les empreses, és a dir, que el conveni d’empresa sigui el prioritari enfront als d’altres àmbits. Això, en un país com el nostre on fonamentalment hi ha petita empresa suposarà un empitjorament de les condicions laborals i salarials dels treballadors i treballadores.

L’altre qüestió que defensa el PP i la CEOE és el tema de lligar els salaris a la productivitat i no com es fa fins ara que és lligar-ho al cost de la vida com a principal instrument per fixar l’evolució dels salaris. Una proposta com aquesta necessita de contrapartides com la participació dels treballadors en aquells aspectes que tenen influència en la productivitat del treball.

Per tant, no sembla que seguir insistint en noves reformes laborals sigui el camí necessari per a la creació d’ocupació, al contrari, aquestes serveixen perquè cada vegada que s’aproven, els assalariats i assalariades anem perdent cada cop més els nostres drets laborals i salarials. Les tres raons per les quals es vol fer la reforma laboral: el mercat laboral és rígid, l’acomiadament és car i hi ha massa modalitats de contractació. Aquestes raons són falses perquè el mercat laboral no és rígid ja que a l’any 2011 del nombre total de contractes registrats el 92,31% han estat temporals. L’acomiadament no és car del 92,31% de contractes temporals l’empresa hauria de pagar una indemnització de 8 dies per any, una altre cosa és que l’acomiadament sigui gratuït, i finalment a la pràctica solament hi ha dos tipus de contractes: temporal d’obra i temporal eventual.

Seguir pel camí que estan aplicant els neoliberals: reformes laborals i reduir la despesa pública social ens porta a un carreró sense sortida i a empitjorar la situació del país, ja que genera més desigualtats, com així es dedueix de la proposta de pressupostos pel 2012 per part del Govern de CIU que no serveix per reactivar l’economia i crear ocupació.