Els darrers deu anys, l’economia espanyola ha mantingut un fort ritme creixement de l’activitat econòmica, moderadament per sobre de la mitjana europea. Malgrat això, l’economia espanyola també presenta aspectes negatius i preocupants. En primer lloc, hi ha dèficits importants, ja que s’han incrementat les desigualtats socials, el 19,8% de la població espanyola es troba per sota del llindar de risc de pobresa sent de les més elevades de la UE15, la riquesa no s’ha distribuït adequadament, mentre els salaris han patit un retrocés d’un 4% durant el període 1995-2005 els beneficis empresarials han augmentat un 73%, en inversió en Recerca i Desenvolupament encara estem lluny de la mitjana europea i per últim si bé les taxes d’ocupació han augmentat considerablement la temporalitat laboral continua sent de lluny de les més altes d’Europa.
En aquest context entrem en una etapa de canvi de cicle econòmic fruit de la forta caiguda produïda en el sector de la construcció i cal afegir la crisi financera internacional per culpa de les “hipoteques basuras”. Les dades del primer trimestre de l’any 2008 el creixement intertrimestral del PB en el conjunt de l’Estat ha sigut d’un 0,3% xifra més modesta des de la crisi del 1993. Això contrasta amb les dades d’Alemanya on el PIB ha crescut un 1,5% en aquest mateix trimestre, la qual cosa demostra que aquells països que tenen un model productiu molt més avançat i amb major valor afegit, resisteixen millor als canvis de cicle econòmic.
Tot això esta afectant al mercat de treball, la taxa d’atur ha iniciat una etapa de creixement força significativa en el primer trimestre. Catalunya és la Comunitat Autònoma on més ha crescut el nombre d’aturats i aturades situant-se en un 7,83%. A la comarca del Vallès Oriental un 9,73 quasi dos punt per sobra la mitjana catalana, però el més significatiu és l’atur femení, a la nostra comarca és situa en el 13,44%.
Davant la situació de crisi econòmica el Govern espanyol ha presentat un conjunt de mesures que no ha satisfet a ningú. Des del nostre punt de vista aquestes propostes no hi ha marge pel gir social i ambiental necessari per a la majoria, ja que la política econòmica i fiscal són continuistes.
No podem compartir tampoc la proposta del Ministre d’Economia sobre la major flexibilitat del mercat de treball, ja que el seu resultat durant la dècada dels 80 ha sigut una profunda segmentació del mercat de treball, és a dir una elevadíssima taxa de temporalitat.
Per tant el que defensem és que la creació d’ocupació ha d’anar lligat a la qualitat d’aquesta i estigui associada als drets laborals. Avançar cap un altre model productiu i amb més valor afegit, això vol dir, incrementar les inversions públiques en Innovació i Tecnologia, defensa del teixit industrial i apostar per crear activitat econòmica i ocupació en nous sectors estratègics, inversió pública fonamentalment en infraestructures de mobilitat sostenible i transport públic. Apostar per un sistema fiscal just i progressiu per avançar en una millor distribució de la riquesa, en la protecció social i dotar de més recursos per desenvolupar polítiques socials en educació, sanitat i serveis socials.
Sols així podrem ser més forts davant processos de desacceleració econòmica i no siguin de nou els treballadors i les treballadores que paguin la crisi.
