El 10 de juliol de 2010 esdevindrà una cita important del catalanisme social i polític amb l'àmplia participació ciutadana contra la sentència del Tribunal Constitucional. Van ser molt i moltes els ciutadans i les ciutadanes que indignats amb el tracte que es dóna a Catalunya van sortir al carrer per fer-se sentir; ciutadans i ciutadanes molt diversos i, com no, amb opinions també diferents, els quals expressaven la complexitat del moment que estem vivim i el futur que volem construir per a Catalunya.
En tot cas, aquesta àmplia diversitat sí que expressa el sentiment global que cal una sortida unitària per fer front a la situació actual. Cap partit o organització per si sola hauria tingut la capacitat de mobilització que hi ha hagut a partir d'una convocatòria unitària.
La manifestació multitudinària del 10-J obre un nou camí, que va més enllà de la integritat de l'Estatut que el TC ha retallat. La ciutadania que va votar en referèndum no vol un Estatut mutilat; vol que es resolgui d'una vegada les relacions entre Catalunya i Espanya en un marc diferent a l'actual. H hia cansament; portem des de la República -sense comptar l'etapa franquista- sense resoldre l'encaix Catalunya-Espanya i això no es podrà aguantar trenta anys més.
Els representants del poble de Catalunya històricament han anat per la via del diàleg i el pacte -com no podia ser d'altra manera- per aconseguir unes noves relacions entre Catalunya i Espanya. Aquest procés ha tingut i té moltes dificultats per l'actitud dels partits que han governat l'Estat espanyol: un PSOE que ha abandonat el model federal de l'Estat per la via dels fets i un PP que té una visió centralista i retrogada del model d'Estat (per a ells la Constitució és el mal menor perquè res canviï).
Cal seguir insistint al Govern espanyol que allò que ha desfet el TC es refaci per la via de l'acord polític amb el Govern de Català i obrir una segona etapa per definir el model d'Estat i l'encaix de Catalunya que intrínsecament avançava l'Estatut aprovat per al Parlament de Catalunya.
El PSOE ha de ser receptiu a aquest pacte en els dos anys que li queden de mandat perquè l'horitzó no és gaire esperançador: segons totes les enquestes el PP governarà de nou i està clar que els seus dirigents -responsables del recurs contra l'Estatut- no canviaran la seva postura.
Aquesta situació sí res canvia, als partits d'arrel federalista i autonomista els hi pot ser molt difícil mantenir els posicionaments actuals, perquè la pròpia societat catalana els hi demandarà un nou escenari. Tothom s'haurà de situar en un nou context, els federalistes haurien d'articular una majoria social que avanci cap a un estat propi dins un estat federal i li correspondrà al poble de Catalunya la decisió de decidir el nostre futur com a nació que som.
