viernes, 22 de diciembre de 2006

MOLLET I LA PROMOCIÓ INDUSTRIAL

Quan es va crear a principis d’aquesta legislatura la regidoria de promoció industrial, vam creure que era un fet important fonamentalment perquè creiem que serviria per abordar de manera dinàmica els reptes que té avui dia el teixit industrial de la nostra ciutat.

Quan va recaure en mans de CIU ja no ens va agradar tant i el temps en ha donat la raó. El govern municipal del PSC-CIU no té cap projecte de política industrial per a la ciutat, més enllà de la guia industrial o l’instal·lació de nous panells de senyalització dels principals polígons industrial de la ciutat, cosa necessària, però encara continuant faltant inversions pel manteniment i la neteja.

En la presentació de la Guia industrial s’ha posat de manifest el poc pes de la indústria a la nostra ciutat respecte al conjunt del Vallès Oriental que és un 8% superior a Mollet. És evident que el sector serveis com en altres ciutat de Catalunya està tenint molt més pes que la indústria, però també és evident que cal una política industrial per potenciar la que ja tenim i a la vegada apostar per la captació de noves empreses. En canvi l’equip de govern està fent el contrari.

Des d’ICV estem convençuts que cal una política industrial per a la nostra ciutat, perquè la indústria ha de continuar essent un dels factors principals de la dinamització econòmica, de creació de riquesa i d’ocupació. I per això cal establir complicitats amb el món empresarial, així com crear espais per a la captació de noves empreses sobre tot d’aquelles empreses de tecnologia neta i valor afegit.

Cal també anticipar-se a les necessitats empresarials i del territori, cal recordar que l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, proposa la creació de centres tecnològics i per tant el govern de la ciutat hauria d’apostar perquè Mollet es pogués ubicar un Centre d’Innovació Tecnològica amb l’objectiu de promoure la innovació empresarial, l’impuls de la cultura emprenedora i l’estímul a la creació d’empreses de base tecnològica.

Una proposta de política industrial ha de servir per a millorar també l’ocupació i la qualitat de vida de la ciutadania molletana, atès que l’objectiu és generar major benestar social mitjançant la dinamització de l’economia local i la indústria és una peça important d’aquest benestar social.

FEM CAMÍ CAP A UN MOLLET MÉS NET

Caminar s’ha convertit en una necessitat per fer front al sedentarisme que pateix la ciutadania en una societat moderna com la nostra, per això sovint veiem molta gent anar caminant o en bicicleta els caps de setmana, però quan camines per a la ciutat et trobes amb el desagradable impacte ambiental i visual com és un carro de la compra que algú ha deixat al carrer, o un abocador incontrolat de mobles o escombraries i així podríem seguir posant exemples de racons de la ciutat que serveixen de justificació a les actuacions inciviques que fan de la nostra ciutat en una de les més brutes de Catalunya, si més no, això és el que creu la majoria dels nostre ciutadans i ciutadanes.

I és evident que cal prendre mesures contra l’incivisme, que cal seguir fent campanyes de conscienciació ciutadana, però això no és suficient. La responsabilitat subsidiària de l’ajuntament i dels que governen és important, i s’han de prendre mesures concretes per canviar l’imatge que té Mollet de ciutat bruta i deixada.

Els poders públics no es poden justificar dient que la gent és incivica i no actuar davant un problema tant seriós com el que ens estem trobant cada dia. És cert que paguem forces diners per a la neteja dels nostres carrers, però segurament és insuficient sí el problema persisteix, perquè al final sí continuem per aquest camí anirem perdent adeptes dels que cada dia fan activisme per a la recollida selectiva de residus, d’aplicar les normes de recollida de trastos i mobles i tenint una actuació responsable i cívica.

Els nostres governats locals haurien de passejar-se més per als nostres carrers i places per veure com esta la ciutat, segurament ho fan, i si és així, no poden estar contents amb el que veuen, Mollet no pot continuar per aquest camí, perquè si no se sap gestionar la quotidianitat no es té la credibilitat per gestionar els temes més complexes que té la nostra ciutat.

Cal doncs sé perseverants per buscar solucions, fent que l’empresa de neteja tingui el personal necessari per que Mollet estigui neta, sobre tot els caps de setmana, perquè la nostra policia local vigili més els actes d’incivisme i cal com no, un pacte amb la ciutadania perquè ens sentim orgullosos de formar-hi part d’ella i no que ens tinguem que sentir que Mollet no es prou neta

Això no vol ser una crítica destructiva, sinó que és l’expressió de molts ciutadans i ciutadanes que pensen el mateix i per tant més que posar-se a la defensiva el que cal és començar a caminar per donar-li la volta a la situació actual i canviar aquesta realitat que fa mal als ulls i a la salubritat de les persones.

jueves, 21 de diciembre de 2006

NO AL QUART CINTURÓ

El diumenge 3 de desembre a Sabadell es tornava a realitzar una manifestació contra la construcció del Quart Cinturó i posava de nou en primera plana el debat sobre les infraestructures que Catalunya necessita pel seu desenvolupament econòmic.

Hi ha dos maneres d’entendre aquest desenvolupament econòmic. El primer, el model desarrollista, que fonamenta la competitivitat de l’economia catalana en seguir augmentant la xarxa viària de forma il·limitada i consegüent amb això segueix apostant pel transport de mercaderies per carretera, mantenint un alt nivell de dependència del petroli. Per això necessitant el Quart Cinturó, perquè un dels eixos bàsics del seu model econòmic es la xarxa viària com una part important del seu projecte de desenvolupament econòmic de Catalunya.

El segon model, aposta per una economia verda, que vol dir un model sostenible de l’economia i del territori, amb una voluntat força decidida a recolzar el coneixement, la formació i la investigació, el desenvolupament tecnològic, i les tecnologies de comunicació i informació (TIC) que afavoreixi una estratègia que ha de passar per millorar els nivells de productivitat i de competitivitat de les nostres empreses. Aquesta millora ens ha de permetre assolir la capacitat de la internacionalització, mitjançant un procés de major i millor posicionament en els mercats locals i globals.

Aquest model promou un veritable pla de mobilitat sostenible i un pla d’infraestructures i de transport que donin prioritat al transport ferroviari, al transport col·lectiu. En concret, les inversions en infraestructures han de prioritzar aquelles que ajudin els objectius de reequilibiri territorial i de millora de l’accessibilitat amb ferrocarril i amb transport públic dels territoris i ciutats de l’interior i enfortir com a sistema habitual el transport per mercaderies el ferrocarril.

No estem contra el progrés i el desenvolupament econòmic com diuen els poderosos, però sí que estem en contra de que ens fracturin el territori i en canvi no s’inverteixi en la millora de l a xarxa secundària de carreteres, ni en el ferrocarril, ni en el transport públic.

Per això hem de dir NO al Quart Cinturó perquè hi ha un altre model alternatiu, que és possible i real i que ens acosta als països més desenvolupats de la Unió Europea.