martes, 19 de octubre de 2010

EN SIMÓN I EL MOMENT SOCIAL I POLÍTIC A CATALUNYA

En Simón Rosado, com tothom sap, ens ha deixat de manera sobtada: feia dotze dies que havia participat activament en la vaga del 29-S i només dos que ho havia fet en la Marxa contra l’Atur, la seva última activitat pública.

En Simón tenia una intuïció innata, era molt proper als treballadors i treballadores i coneixia amb profunditat la realitat social i política de Catalunya. Fins al punt que, fins i tot, el mateix expresident Pujol l’havia cridat moltes vegades per demanar-li assessorament.

En el seu acomiadament, en un auditori ple de sindicalistes, representants de la patronal, polítics i autoritats, en Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO, va dir d’ell “que allà on havia un conflicte en Simón estava per trobar-hi solucions.”

En un moment com el que ara estem vivint necessitem gent com ell, compromesa socialment i políticament Per a tota Europa s’estan generant conflictes contra les polítiques injustes que estan aplicant els diferents governs -ja siguin de dretes o socialdemòcrates- i estenent les mobilitzacions. França n’és el millor exemple.

Ens trobem en un moment de transformacions, davant d’una conjuntura política complexa i difícil, i és en aquest context on se situen les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Aquí en Simón ens diria que cal explicar amb força les diferències entre el model econòmic que defensa CiU i el que defensa la coalició ICV-EUiA: el de les velles receptes i de retallada de drets d’aquell partit i el nostre, de defensa dels drets socials i laborals dels treballadors i treballadores i de canvi de model productiu per una nova economia que creï nova ocupació. La lluita entre allò que és vell, que es resisteix a morir, i allò que és nou, que va agafant força en la societat.

Amb en Simón hem perdut una de les persones amb més coneixement del món sindical i de la política catalana en els darrers anys, a més d’un amic, un company, una persona insubstituïble. És per això que el millor llegat a la seva persona és que el 28-N les seves idees, per les quals tant ha lluitat, estiguin representades amb força al Parlament.

viernes, 1 de octubre de 2010

LA CIUTADANIA HA REBUTJAT ELS RETALLS SOCIALS i LABORALS



En el moment que els sindicats, a mitjan juliol, van anunciar la convocatòria de vaga general per al 29-S els poders mediàtics, polítics i econòmics van veure l’oportunitat perquè la vaga fos un fracàs i així infligir una derrota als sindicats per debilitar-los i acabar així amb la resposta social a les polítiques de retallades salarials i drets laborals. L’objectiu dels poders econòmics és avançar cap a una societat amb més desigualtats i en definitiva retallar l’estat de benestar.

La vaga s’ha fet en les pitjors condicions, atès el període de crisi econòmica que estem vivint, d’atur i de molta por a perdre el lloc de feina.. Malgrat això, la vaga ha sigut un èxit, ha estat una resposta clara de la ciutadania a les retallades socials per part del Govern que tant ha aplaudit la dreta catalana i espanyola. La vaga general va ser secundada per més d’un 70% a tot l’Estat espanyol i a Catalunya per un 80% i es van manifestar a tot el país més d’un milió i mig de persones per demanar una rectificació de les polítiques econòmiques i antisocials del Govern.

Com s’ha dit reiteradament la reforma laboral no crearà ocupació, el mateix govern espanyol reconeix que la previsió de la taxa d’atur per al 2011 serà del 19,3%. Això acompanyat d’uns pressupostos generals de l’Estat per al 2011 on la prioritat del Govern és el sanejament dels comptes públics rebaixant les partides en polítiques socials, en R+D+I i una retallada en un 38% en les inversions públiques, aquest fet ens dóna una mostra que estem davant un govern que amb aquests pressupostos no reactiva l’economia i per tant ineficaç per generar ocupació i que produirà més desigualtats socials.

El president Zapatero amb les seves mesures s’ha enfrontat a la seva base social i ell n’és conscient. Ara, demana que s’obri de nou el diàleg amb els sindicats. Per fer què?, la mateixa política econòmica a la qual el mateix Duran Lleida li demana que no doni marxa enrere? O que hagi una rectificació per part del Govern i s’obri així el camí a una negociació de la reforma i de tot el paquet que hi ha sobre la taula?. És a dir, o segueix amb les polítiques neoliberals imposades pels mercats o sent la veu de la ciutadania que li ha dit així no, que han expressat que hi ha un altre alternativa econòmica i social per sortir de la crisi i com ha dit Ignació Fernández Toxo “una llei canvia altre llei”.

El govern espanyol està perdent tota la credibilitat davant els treballadors i treballadores i si la vol recuperar de nou l’únic camí que té és rectificar amb una derogació de la reforma laboral i canviant la seva política econòmica i social, perquè això és el que li ha demanat la ciutadania el 29-S. Si no hi ha una rectificació el Govern d’en Zapatero s’haurà convertit definitivament en el govern de la resignació i això fa molt més difícil que el PSOE mantingui la base social que li va donar la seva confiança el 2008.