En el moment que els sindicats, a mitjan juliol, van anunciar la convocatòria de vaga general per al 29-S els poders mediàtics, polítics i econòmics van veure l’oportunitat perquè la vaga fos un fracàs i així infligir una derrota als sindicats per debilitar-los i acabar així amb la resposta social a les polítiques de retallades salarials i drets laborals. L’objectiu dels poders econòmics és avançar cap a una societat amb més desigualtats i en definitiva retallar l’estat de benestar.
La vaga s’ha fet en les pitjors condicions, atès el període de crisi econòmica que estem vivint, d’atur i de molta por a perdre el lloc de feina.. Malgrat això, la vaga ha sigut un èxit, ha estat una resposta clara de la ciutadania a les retallades socials per part del Govern que tant ha aplaudit la dreta catalana i espanyola. La vaga general va ser secundada per més d’un 70% a tot l’Estat espanyol i a Catalunya per un 80% i es van manifestar a tot el país més d’un milió i mig de persones per demanar una rectificació de les polítiques econòmiques i antisocials del Govern.
Com s’ha dit reiteradament la reforma laboral no crearà ocupació, el mateix govern espanyol reconeix que la previsió de la taxa d’atur per al 2011 serà del 19,3%. Això acompanyat d’uns pressupostos generals de l’Estat per al 2011 on la prioritat del Govern és el sanejament dels comptes públics rebaixant les partides en polítiques socials, en R+D+I i una retallada en un 38% en les inversions públiques, aquest fet ens dóna una mostra que estem davant un govern que amb aquests pressupostos no reactiva l’economia i per tant ineficaç per generar ocupació i que produirà més desigualtats socials.
El president Zapatero amb les seves mesures s’ha enfrontat a la seva base social i ell n’és conscient. Ara, demana que s’obri de nou el diàleg amb els sindicats. Per fer què?, la mateixa política econòmica a la qual el mateix Duran Lleida li demana que no doni marxa enrere? O que hagi una rectificació per part del Govern i s’obri així el camí a una negociació de la reforma i de tot el paquet que hi ha sobre la taula?. És a dir, o segueix amb les polítiques neoliberals imposades pels mercats o sent la veu de la ciutadania que li ha dit així no, que han expressat que hi ha un altre alternativa econòmica i social per sortir de la crisi i com ha dit Ignació Fernández Toxo “una llei canvia altre llei”.
El govern espanyol està perdent tota la credibilitat davant els treballadors i treballadores i si la vol recuperar de nou l’únic camí que té és rectificar amb una derogació de la reforma laboral i canviant la seva política econòmica i social, perquè això és el que li ha demanat la ciutadania el 29-S. Si no hi ha una rectificació el Govern d’en Zapatero s’haurà convertit definitivament en el govern de la resignació i això fa molt més difícil que el PSOE mantingui la base social que li va donar la seva confiança el 2008.
No hay comentarios:
Publicar un comentario