En Joan Saura li hagués agradat estar avui aquí amb l’Esperança la seva companya, la seva família i amb totes i tots vosaltres, perquè en Paco era un dels nostres. Però, per problemes d’agenda d’última hora, li ha estat impossible estar en aquest acte d’homenatge a Paco Puerto.
En tot cas, jo us dirigiré unes breus paraules en nom de la família psuquera i d’ICV.
Jo vaig conèixer en Paco al Comitè Central del PSUC, a principis dels anys 80. Era una persona afable, dialogant, autodidacta, optimista per naturalesa i amb un compromís ètic “educat” en la tradició del PSUC i, per tant, disciplinat. Eduardo Varela –que tampoc està entre nosaltres- va coincidir a la presó amb en Paco i m’explicava que en Paco cada matí feia gimnàstica a la cel·la, que era un espai molt reduït. Aquesta disciplina era una manera d’estar en continu moviment o, com ell deia, “de no enquilosar-se”, era un compromís amb ell mateix, però també amb els sectors que ell representava i d’estar en bona forma per quan arribés el dia de la Democràcia.
En Paco Puerto va formar part d’una generació que va lluitar per canviar el destí del nostre país, va ser una generació rebel –en el sentit més noble de la paraula -, que va lluitar i treballar per la justícia social, per la llibertat, per millorar les condicions de vida dels més desfavorits, perquè el franquisme ofegava els somnis de llibertat i les il·lusions de milers i milers de ciutadans i ciutadanes.
En Paco tenia consciència de classe, defensava una Catalunya gens abstracte, la seva Catalunya era social i popular des del seu compromís polític i sindical. En aquest sentit, com diu en Joan Saura en el pròleg del seu opuscle sobre en Paco “ell tenia molt clar que sindicalisme i política eren dues cares d’una mateixa moneda que no podien anar deslligades, que eren dues eines per arribar a un mateix fi”.
En definitiva, en Paco va ser una persona compromesa que el va dur a militar en el PSUC i a CCOO per defensar els drets socials i laborals dels treballadors i treballadores. Avui, en l’adversitat de l’esquerra, ell –des de la seva convicció de lluitador social i polític- ens diria que cal seguir lluitant per allò que creiem, com va fer ell en el seu temps, i així aconseguirem algun dia una societat més justa i igualitària. Per això en Paco sempre estarà amb nosaltres i seguirem el seu compromís ètic de la política.
No hay comentarios:
Publicar un comentario