Fa uns anys vaig tenir
l’oportunitat de visitar la ciutat de Sant Petesburg abans coneguda com a
Leningrado, la segona ciutat més gran de la Federació Russa
amb més de cinc milions d’habitants.
Rússia com abans Sud-àfrica i
altres països el Fons Monetari Internacional (FMI) havia aplicat mesures
econòmiques de xoc , el què ells anomenant les
reformes necessàries, per augmentar la competitivitat i el creixement
econòmic com a pilar per sortir de la crisi. Mesures que han comportat allà on s’han
aplicat majors desigualtats socials i més pobresa. Això és el que vaig veure a
Sant Petesburg més desigualtats, gent gran treballant en els museus de la
ciutat, perquè la seva pensió no arribava per viure dignament, persones que
utilitzaven el seu vehicle particular per traslladar turistes d’un lloc a un
altre i així tenir un sobresou que li permetés arribar a finals de mes.
Això és el que va aconseguir el
FMI amb les seves reformes. Aquest model és el que han anat aplicant arreu del
planeta i Europa no han estat una excepció d’aquestes reformes necessàries. Aquesta realitat ha posat de manifest qui té
el poder, que els governs han perdut capacitat de decisió per desenvolupar
polítiques orientades a les necessitats de la ciutadania i per tant avui el poder està en mans dels anomenats
mercats enfront de la política.
Els poderosos i les seves
institucions satèl·lits estan aprofitant
la crisi per impulsar mesures impopulars contra la majoria de la ciutadania i que
els diversos governs de l’UE accepten acríticament apostant per una suposada
eficiència dels mercats creient que ens trauran de la crisi. El que no diuen
és que aquesta supeditació de la política a l’econòmic està comportant canvis
importants en l’àmbit polític que afecta de manera significativa en el
funcionament dels sistemes democràtics i un major deteriorament de l’estat del
benestar.
En aquest context les properes eleccions
europees, que es celebraran el proper 25 de maig, són molt importants per
canviar el destí de la
Unió Europea i contribuir a una regeneració del sistema tant
des de l’àmbit econòmic i social com de l’àmbit polític.
S’ha d’aconseguir una Europa no basada en un model
de més precarietat social, d’una degradació d’allò que és públic a interessos
privats i d’un qüestionament de l’estat de benestar. Per aconseguir un altre
model econòmic i social més equitatiu solament és possible sí les esquerres som
capaços de sumar.
Sumar a partir d’un programa
comú, de la defensa d’un model de societat més just i més igualitari, en
definitiva diferent al model actual. En aquest sentit a principis de febrer es
celebrava l’Assemblea Oberta impulsada per ICV i EUiA creant un espai obert de
participació i d’acció sumant amb altres forces polítiques i col·lectius
socials i donat un primer pas per construir aquesta alternativa a Catalunya.
Construir aquesta alternativa a
Catalunya suposa també ser conscients que l’alternativa comença a Europa per
acabar amb el patiment social que estan generant les mesures que prenen els
governs davant de la crisi.
Cal apostar per una Europa amb més democràcia en defensa
d’una majoria de la població i que contribueixi a la regeneració democràtica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario