ELECCIONS MUNICIPALS I EL MOVIMENT 15-M

Les eleccions municipals del 22 de maig tanquen un cicle electoral molt desfavorable per a les esquerres i en concret, per als socialistes. Es podria resumir dient: ascens dels partits de dretes i un retrocés de l’esquerra en general, si bé IU a l’Estat espanyol i ICV-EUiA a Catalunya resisteixen.

Les eleccions municipals s’han realitzat en un context de crisi econòmica amb un atur que està afectant a tothom, però sobretot als joves menors de 25 anys amb una taxa d’atur del 45%. Una crisi que el Govern d’en Zapatero no va voler assumir en el seus inicis i que desprès va fer un gir neoliberal de la política econòmica, prenent mesures antipopulars i desfavorables per al conjunt dels treballadors i treballadores. Això ha creat una fractura en la base social d’esquerres que donava suport als socialistes.

El governs europeus, inclòs l’espanyol, han optat per combatre la crisi amb polítiques en les quals no es diferencia el color polític. Aquestes polítiques són les que han permès l’accés del PP i CIU i un retrocés molt important dels socialistes.

En aquest context ha aparegut el moviment 15-M que reivindica canvis importants en el sistema polític espanyol i català i que planteja noves formes de fer política, ja que la crisi i les sortides a aquesta continuen amb les velles receptes que han estat la causa de la situació actual.

Tot això ha anat distanciant a la ciutadania dels polítics, en definitiva una distància entre la societat i la política, fruit no només de les polítiques econòmiques que perjudiquen l’estat del benestar de la ciutadania, sinó també dels casos de corrupció que queden impunes i de l’espectacle de la política mediatitzada. Per primera vegada hi ha un moviment que vol donar respostes col·lectives a la situació política i econòmica del nostre país, sumant-se així a altres moviments, com és el cas de la resposta de la ciutadania islandesa que va rebutjar en referèndum que el deute contret després de la fallida dels seus bancs es pagués amb diner públic, i la lluita per la democràcia que en els últims mesos s’ha dut a terme en alguns països del món àrab.

Els resultats electorals posen de manifest la necessitat d’una refundació de les esquerres amb l’objectiu d’iniciar un projecte alternatiu a l’hegemonia liberal al nostre país, perquè en termes globals els votants d’esquerres a Catalunya (PSC, ERC, i ICV-EUiA) tenen al 2011 uns 600.000 votants menys. Tot i que ICV-EUiA manté el vot força estable, amb l’electorat cohesionat i força fidel, però no és suficient, ja que el context actual hauria d’haver permès que aquells sectors desenganyats amb la política dels socialistes votessin una opció com ICV-EUiA, en canvi o han votat en blanc, o s’han abstingut o han votat altres opcions de dretes.

En tot cas, malgrat aquests resultats tant negatius, cal prendre nota que alguna cosa es comença a moure. Els indignats del 15-M busquen un canvi profund en la forma de governar i les esquerres no s’ho haurien de mirar amb recel, sinó que haurien d’aprofundir amb allò que demanen per donar respostes clares, perquè només així serem capaços de crear noves il·lusions i l’esperança que un altre país és possible i tornar a apropar als joves i no tant joves a la política, perquè sinó com diuen “la política o la fas o té la fan” i això és el que ha passat en aquestes eleccions. Els votants d’esquerres no s’han mobilitzat i la dreta ha guanyat aquestes eleccions municipals.