Les notícies sobre els nostres indicadors econòmics continuen sent negatius. Les últimes dades de l’atur del mes de gener d’enguany posen de manifest la profunditat de la crisi que fins fa poc havia negat el Govern espanyol.
Ara, davant aquesta realitat, la primera prioritat de les administracions públiques ha de ser la d’augmentar els recursos econòmics per assegurar la protecció social de les persones que estan a l’atur. Una de les dades preocupants són el milió de persones a l’Estat espanyol i les cent mil persones a Catalunya que no reben cap prestació o subsidi d’atur.
El mes de gener s’ha arribat a 3.327.801 d’aturats i aturades: 198.838 persones més que en relació al mes anterior i 1.065.876 més (això és, un 47,12% més) des de gener de 2008. Malauradament, davant aquesta evidència el Govern espanyol comença a admetre que aquest any arribarem als quatre milions d’aturats i aturades.
L’atur masculí des de gener de 2008 ha pujat en el conjunt de l’Estat un 78,84%, mentre que el femení ho ha fet en un 24,75%. Els contractes registrats han sigut d’1.125.773 (119.201 indefinits i 1.006.572 temporals), la qual cosa suposa un descens de 455.587 (un 28,81% menys) respecte al mateix mes de l’any 2008.
Catalunya, segons el nombre d’aturats i aturades registrats a les Oficines d’Ocupació de Catalunya, s’acosta al mig milió de persones; en concret estan aturades 455.757 persones, el que suposa un augment del 7,68% respecte al mes anterior i un increment interanual del 61,10%. L’atur de les persones immigrades a Catalunya el mes de gener és de 93.491 persones amb un increment interanual del 101,5% i suposa ja el 20,51% del total d’atur dels nous aturats i aturades registrats a Catalunya.
Aquestes dades posen de manifest que cal reorientar la política econòmica del Govern espanyol. Per una banda, s’ha exigir i estrènyer als bancs perquè injectin liquiditat a les empreses i famílies; ara és l’hora dels ciutadans i ciutadanes, de la gent que ho necessita, dels treballadors/es, dels autònoms/es, de la gent de l’economia social, dels petits i mitjans empresaris... Per l’altra, cal un canvi de model de creixement i de model productiu perquè, com diuen els experts, la nostra crisi té elements endògens que han empitjorat encara més la nostra situació econòmica i social. .
El Govern espanyol s’ha d’enfrontar a la realitat i deixar d’improvisar i presentar un Pla de Mesures Urgents contra la crisi per reactivar l’economia i l’ocupació; Pla que hauria de tenir el suport social i parlamentari.
Cal lideratge, cal sumar per trobar la llum que porti l’esperança a milers i milers de ciutadans i ciutadanes que avui pateixen la crisi. Altrament, aniran apareixent diverses respostes socials davant el creixent malestar. A Europa, davant la incapacitat dels governs per trobar solucions als efectes de la crisi que recau sobre els sectors més vulnerables de la societat, s’han iniciat mobilitzacions socials, alguna d’elles preocupant com és el cas dels treballadors anglesos que protesten contra la contractació de mà d’obra estrangera al Reina Unit.
Finalment, el president Zapatero hauria de canviar la direcció del seu equip econòmic. És necessari un canvi d’equip per reorientar la política econòmica del Govern. L’actual ha esgotat la seva capacitat i frescor per fer front a una de les crisis econòmiques més importants que ha tingut l’Estat espanyol –dins d’un context de crisi internacional-, i que ja es pot definir com la primera gran crisi del model de globalització neoliberal que té la seva arrel en el fonamentalisme de mercat, i on el capitalisme de casino –que ha buscat el benefici fàcil sempre que així ha estat possible- ha sigut el model imperant.
Ara, davant aquesta realitat, la primera prioritat de les administracions públiques ha de ser la d’augmentar els recursos econòmics per assegurar la protecció social de les persones que estan a l’atur. Una de les dades preocupants són el milió de persones a l’Estat espanyol i les cent mil persones a Catalunya que no reben cap prestació o subsidi d’atur.
El mes de gener s’ha arribat a 3.327.801 d’aturats i aturades: 198.838 persones més que en relació al mes anterior i 1.065.876 més (això és, un 47,12% més) des de gener de 2008. Malauradament, davant aquesta evidència el Govern espanyol comença a admetre que aquest any arribarem als quatre milions d’aturats i aturades.
L’atur masculí des de gener de 2008 ha pujat en el conjunt de l’Estat un 78,84%, mentre que el femení ho ha fet en un 24,75%. Els contractes registrats han sigut d’1.125.773 (119.201 indefinits i 1.006.572 temporals), la qual cosa suposa un descens de 455.587 (un 28,81% menys) respecte al mateix mes de l’any 2008.
Catalunya, segons el nombre d’aturats i aturades registrats a les Oficines d’Ocupació de Catalunya, s’acosta al mig milió de persones; en concret estan aturades 455.757 persones, el que suposa un augment del 7,68% respecte al mes anterior i un increment interanual del 61,10%. L’atur de les persones immigrades a Catalunya el mes de gener és de 93.491 persones amb un increment interanual del 101,5% i suposa ja el 20,51% del total d’atur dels nous aturats i aturades registrats a Catalunya.
Aquestes dades posen de manifest que cal reorientar la política econòmica del Govern espanyol. Per una banda, s’ha exigir i estrènyer als bancs perquè injectin liquiditat a les empreses i famílies; ara és l’hora dels ciutadans i ciutadanes, de la gent que ho necessita, dels treballadors/es, dels autònoms/es, de la gent de l’economia social, dels petits i mitjans empresaris... Per l’altra, cal un canvi de model de creixement i de model productiu perquè, com diuen els experts, la nostra crisi té elements endògens que han empitjorat encara més la nostra situació econòmica i social. .
El Govern espanyol s’ha d’enfrontar a la realitat i deixar d’improvisar i presentar un Pla de Mesures Urgents contra la crisi per reactivar l’economia i l’ocupació; Pla que hauria de tenir el suport social i parlamentari.
Cal lideratge, cal sumar per trobar la llum que porti l’esperança a milers i milers de ciutadans i ciutadanes que avui pateixen la crisi. Altrament, aniran apareixent diverses respostes socials davant el creixent malestar. A Europa, davant la incapacitat dels governs per trobar solucions als efectes de la crisi que recau sobre els sectors més vulnerables de la societat, s’han iniciat mobilitzacions socials, alguna d’elles preocupant com és el cas dels treballadors anglesos que protesten contra la contractació de mà d’obra estrangera al Reina Unit.
Finalment, el president Zapatero hauria de canviar la direcció del seu equip econòmic. És necessari un canvi d’equip per reorientar la política econòmica del Govern. L’actual ha esgotat la seva capacitat i frescor per fer front a una de les crisis econòmiques més importants que ha tingut l’Estat espanyol –dins d’un context de crisi internacional-, i que ja es pot definir com la primera gran crisi del model de globalització neoliberal que té la seva arrel en el fonamentalisme de mercat, i on el capitalisme de casino –que ha buscat el benefici fàcil sempre que així ha estat possible- ha sigut el model imperant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario