
La crisi econòmica i la corrupció
són dos lacres que estan allunyant cada vegada més als ciutadans i ciutadanes
del sistema polític actual. Com tothom sap el jutge Castro ha imputat a la Infanta Cistina
per blanqueig de capitals i delicte fiscal. Aquest és l’últim cas d’una llarga
llista de corruptes que estan creant una alarma i indignació social sense
precedents.
No es pot acceptar que hi hagi una doble moral. Mentre ens imposen polítiques econòmiques i socials que ens perjudiquen i ens degraden cada vegada més, veiem amb estupor els casos de corrupció en l’àmbit polític i econòmic, arribant fins i tot a la Monarquia.
No es pot acceptar que hi hagi una doble moral. Mentre ens imposen polítiques econòmiques i socials que ens perjudiquen i ens degraden cada vegada més, veiem amb estupor els casos de corrupció en l’àmbit polític i econòmic, arribant fins i tot a la Monarquia.
El model econòmic hegemònic que ha imperat en aquests anys a l’Estat
espanyol basat en el totxo és el que ens ha portat a la crisi econòmica actual
i que ha estat estretament lligat a la corrupció financera i d’alguns sectors
polítics.
Hi ha un rebuig creixent de la
societat a seguir sent governants per poders polítics i econòmics sobre la qual
les resolucions que prenen no tenim cap influència i que les mesures que prenen
sempre van en una mateixa direcció: enriquir encara més als poderosos i
aprofundir en les desigualtats socials i econòmiques de la resta de la societat
que és la majoritària. És a dir, un 1% s’enriqueix i un 99% s’empobreix.
Es necessita doncs un canvi en
profunditat del sistema polític. És a dir, cal regenerar la política, sinó
regenerem el sistema democràtic, els casos de corrupció, abús i clientelisme fa
créixer la desconfiança i el recel cap a la política en general i cap els
partits polítics en concret i per tant, s’accentua el descrèdit de la política
i dels polítics produint-se una indignació i rebuig a tot allò que vingui de
l’àmbit polític i obrint les portes als possibles populismes en el que
s’amaguen els autoritarismes que vàrem veure a mitjans del segle XX.
Estem al final d’un període
polític que va sortir de la transició política amb l’aprovació de la Constitució. Ara
cal obrir un procés constituent per impulsar una regeneració democràtica de les
nostres institucions i d’altres formes de fer política, amb l’objectiu de
reforçar la democràcia sobre noves bases i per això cal la complicitat de la
ciutadania a partir de donar-li la veu perquè té el dret a decidir el seu
present i futur.
Després de la crisi tot ja no
serà igual, però el que no pot mantenir-se igual són les institucions
polítiques actuals com la Monarquia. Necessitem un altre model econòmic, nous
valors ètics i morals. Un altre model territorial que superi el model que va
sortir de la Constitució de 1978. No es pot tenir una concepció tant
restrictiva del concepte Espanya. No es poden anteposar els interessos dels
poderosos als de la ciutadania.
És l’hora de la política en gran,
dels canvis, de la sobirania de la ciutadania. En definitiva d’obrir un nou
procés democràtic que doni participació i confiança als ciutadans i ciutadanes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario