PRESSUPOSTOS I MODEL DE PAÍS

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha presentat la proposta de pressupostos per a l’any 2014. Aquests es podrien resumir: venda de patrimoni, privatitzacions, menys despesa social (per molt que diguin el contrari) i menys inversions. Difícilment així aixecarem el país.

Els pressupostos mai són unes xifres neutres, aquestes expressen objectius i prioritats dels qui tenen la responsabilitat de governar, ja sigui un municipi o un país. Els pressupostos que presenta el Govern de CIU s’han basat, un cop més,  en l’austeritat i com a conseqüència d’això es mantenen les retallades aprimant encara més el nostre estat del Benestar, beneficiant el sector privat ï afeblint els serveis públics en detriment de la ciutadania.

L’atur s’ha convertit en el primer problema que té la societat catalana i les seves institucions. Durant aquests anys ha anat augmentant de manera considerable en tot el territori català. Segons l’Enquesta de Població Activa del tercer trimestre de 2013, Catalunya té més de 800.000 persones en atur, un 22,84%. L’atur està accentuant encara més l’exclusió social i l’augment de la pobresa.

Per altra banda, tothom venim dient que la Innovació i el Desenvolupament és un instrument estratègic per al creixement econòmic, per la competitivitat del nostre teixit industrial i per crear llocs de treball. Doncs bé,  s’ha de dir que la política del govern de CIU fa tot el contrari atès que des del 2010 s’ha retallat un 27% els pressupostos en Innovació i Desenvolupament.

No ens trobem doncs amb uns pressupostos que són fruit de la conjuntura que porten a privatitzar serveis, a reduir despesa social i que desprès quan passi la crisi recuperarem, això no serà així, sinó el què avui s’està fent és conseqüència d’un posicionament ideològic que aprofitant la crisi destrueix  sistemes de protecció social i de pèrdua de drets. Cal recordar que CIU va donar suport al PP per aprovar la Llei d’Estabilitat Pressupostària augmentant així les desigualtats socials tant a l’Estat espanyol com a Catalunya.   

Aquest model de país basat en l’austeritat i la destrucció dels sistemes de protecció social és un veritable fracàs. El que estan fent, per al present i futur, suposa un retrocés important de molts anys enrere en el benestar de les persones, del territori i de les seves infraestructures. 

Des d’aquest punt de vista el Govern de CIU és incapaç de donar un tomb a la urgència social i econòmica que té aquest país, perquè canviar els seus plantejaments els suposaria una crisi del seu pensament polític.

Per això és necessari contraposar a aquests pressupostos un altre plantejament que redistribueixi de manera diferent les despeses i majors ingressos,  i que posi l’accent en una major qualitat dels serveis públics per millorar les condicions de vida de la ciutadania, i que s’acosti als països de la Unió Europea que tenen més despesa social i que tenen més desenvolupat l’estat del benestar.

Augmentar la despesa en polítiques actives d’ocupació. Avui Catalunya gasta un 0,2% del PIB mentre països del nostre entorn dediquen més del 1% del PIB en polítiques actives d’ocupació.  Impulsar també un compromís amb la indústria com a factor estratègic i econòmic del nostre país. Això vol dir ser actius i fer un gir de les polítiques del Govern en aquesta matèria dissenyant una nova política industrial, recuperant els espais de concertació i discussió en matèria de política industrial i,  fruit d’això,  impulsar un Pacte per la indústria per afavorir la transformació del nostre teixit industrial. Així com la inversió pública en innovació i tecnologia per acostar Catalunya a les regions europees capdavanteres en l’àmbit tecnològic.

Tenir avui un país amb una economia avançada i sense desigualtats socials és crear millors condicions per tenir en un futur immediat una Catalunya forta perquè esdevingui un Estat propi.