Josep Antoni Duran Lleida diu que l’aturada del 29-M ha estat un fracàs, continua ofuscat amb el moviment sindical, passant a ser, desprès d’Esperança Aguirre, el polític de la dreta més antisindical. Més intel·ligent és el seu company de files Carles Campuzano, que veu risc de fractura social i per tant defensa que la tramitació de la reforma al Congrés ha de ser una oportunitat per acostar posicions.
La vaga general del 29-M ha estat un èxit sense cap dubte, tenint en compte els obstacles que ha tingut des de la data de convocatòria. Hi ha hagut pressions mediàtiques de tot tipus, pressions empresarials als treballadors/es sota amenaces d’acomiadaments sí secundaven la vaga, per tant, molta por a perdre el lloc de treball, gent que no ha pogut parar perquè necessita els diners per arribar a final de més, malgrat tot, simpatitzava amb aquesta vaga i que a la tarda molta d’aquestes persones van ser a les manifestacions convocades per CCOO i UGT .
La manifestació de Barcelona va ser una de les més importants realitzades a l’Estat espanyol i una de les més multitudinàries de les que s’han fet últimament a la ciutat de Barcelona contra la crisi i les mesures que han impulsant els diferents governs. Aquests haurien d’escoltar a la ciutadania, perquè no solament han sortit contra la reforma laboral, sinó també contra les retallades i l’aprimament de l’estat del benestar.
La dreta que vol aprofitar la crisi per canviar de model i espera que la ciutadania accepti incondicionalment aquest canvi, ja ha rebut una resposta clara a aquestes intencions: en menys de 100 dies el Govern del PP ha rebut un correctiu amb els resultats electorals a Astúries i Andalusia i la vaga del 29-M. Sens dubte per al PP ha estat la setmana més agitada des de que va formar el nou govern fruit del resultat de les eleccions generals del 20-N.
Malgrat tot, el PP no canvia el seu full de ruta, els pressupostos presentats pel Ministre Montoro són una provocació social com diu Joan Coscubiela. Concedeix una amnistia fiscal als defraudadors i en canvi puja la llum, el gas, retalla despesa social, rebaixa considerablement les partides per a les polítiques actives d’ocupació. En definitiva no són uns pressuposts per crear ocupació, sinó que ajuda els poderosos i maltracta els més necessitats.
El PP i el seu president farien bé llegir bé el que està expressant la ciutadania i iniciar un diàleg i una negociació amb els sindicats per modificar la reforma laboral i fer un canvi de rumb en les polítiques econòmiques i socials perquè en cas contrari aquest és l’inici d’un llarg camí ple de conflictes del qual els treballadors/es no són els responsables.
No hay comentarios:
Publicar un comentario