
És veritat que Rubalcaba vol que les mesures d’ajustos que han aprovat Merkel-Sarkozy per Espanya no es facin de cop, sinó que siguin espaiades en el temps i aposta pel binomi austeritat-reactivació econòmica a diferència de Zapatero que està solament preocupat per les polítiques d’austeritat que l’únic que provoquen és una economia i una societat més malalta.
Però el problema que té Rubalcaba és que no fa un canvi de rumb, cap a un altre model econòmic, perquè tal com diu Jeremy Rifkin “l’era industrial basada en els combustibles fòssils està arribant a la seva fi”, i per tant necessitem “una nova economia sostenible” en paraules d’en Joan Coscubiela, basada en els serveis a les persones i una nova política energètica que impulsi les energies verdes.
Fa temps que des de l’esquerra i en concret ICV s’ha dit que el model de creixement econòmic a Espanya i Catalunya era fràgil i inapropiat i que calia apostar per un model econòmic fonamentat en les indústries i serveis del coneixement, mitjançant la creació d’empreses de noves tecnologies amb un elevat nivell de qualificació del seu personal, multiplicant la inversió en recerca i desenvolupament, en les energies renovables i per tant menor dependència del petroli.
Mentre, el PP i el PSOE no van fer cas d’aquestes advertències i van apostar per l’imperi del toxo, que és el que ens ha portat a la situació actual. No només és conseqüència de la crisi econòmica internacional, sinó del model de creixement basat en la construcció residencial, i fruit d’això a tenir una crisi financera, a uns recursos humans poc qualificats i uns índexs alts de temporalitat laboral que han provocat els cinc milions d’aturats i aturades.
Ara, desprès d’aquesta destrossa plantegen a la ciutadania sacrificis retallant salaris i serveis públics, congelant les pensions i segueixen insistint en una nova reforma laboral que ha de perjudicar encara més el món del treball.
Aquest és el resultat dels governs del PP i el PSOE amb l’estimable ajuda de CIU. En aquest sentit, Rubalcaba és hereu d’aquest model i és per això no pot desempallegar-se’n i apostar per un nou paradigma econòmic.
En aquesta nova economia, mitjançant el canvi de model productiu i de noves ocupacions que defensa Joan Coscubiela com a cap de llista d’ICV-EUiA, no estem sols, hi ha molts economistes, organitzacions sindicals i institucions que demanen un nou canvi econòmic al que Jeremy Rifkin anomena la tercera revolució industrial per crear nous negocis i noves ocupacions per sortir de la crisi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario