Ningú ha quedat aliè als successos que es van produir ahir, 15 de juny, als voltants del Parlament de Catalunya. El que va passar ahir està en boca de tothom, veure les imatges dels de com arribaven parlamentaris i parlamentaries al Parlament, amb crits i insults i alguns agredits produeix també indignació, perquè per molt que sigui una democràcia imperfecta, aquesta l’hem aconseguit amb el sacrifici de molta gent i el Parlament i els seus representats són l’expressió de la voluntat de la ciutadania.
Son temps on els polítics estem en el punt de mira i per tant hem de treballar amb més rigor, més transparents, explicant el que fem i com ho fem, enfortint els valors de la ètica en l’acció política, fent austeritat ben entesa, no aquella que retalla drets i serveis a la ciutadania.
Però això no es pot justificar la acció radicalitzada d’una minoria del moviment 15-M que sens dubte afectarà i afeblirà el moviment en el seu conjunt. La via no és negar la voluntat del Parlament a debatre temes que són d’interès per a la ciutadania, com és l’aprovació dels pressupostos del 2011. ICV-EUiA no comparteix la proposta de Pressupostos del 2011 que planteja CIU, perquè no ajuda a dinamitzar l’economia, ni a crear ocupació i retalla drets universals per a la ciutadania
El moviment ha nascut per reivindicar per la via pacífica un altre sortida a la crisi i aconseguir una democràcia més representativa i participativa, perquè no continuï la desafecció i apropi la gent a la política.
Perquè la ciutadania, insatisfeta i molt molesta, rep els missatges i ha entès que alguns volen que la crisi la paguem els de sempre. Es volen eliminar drets, privatitzar serveis públics i els ajuts milionaris als bancs no han servit per reactivar el crèdit que havia d’arribar a empreses i famílies, perquè abans es prioritza els interessos econòmics que les persones, totes aquestes mesures no tenen res a veure amb les causes de la crisi i la gent ho sap, i la gent insatisfeta està sortint als carrers.
El moviment 15-M, amb tota la seva complexitat, envia un missatge de canvi, però cal que aquest sigui capaç de canalitzar les seves propostes amb aquells agent socials i polítics que li són més propers per establir aliances contra les polítiques que volen retallar l’estat del benestar, en cas contrari s’aniran imposant les posicions més radicalitzades del moviment i això frustrarà les expectatives i simpaties que molts ciutadans i ciutadanes hem dipositat en aquest moviment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario