EN MEMÒRIA DE LA LAIA BERENGUER, UNA LLUITADORA HONESTA I LÚCIDA

Vaig conèixer a la Laia Berenguer a finals dels anys 70. Era una dona menuda, però amb una gran vitalitat, profundes conviccions i una trajectòria política irreprotxable. Havia estat detinguda l’any 1939 com a membre de la Joventut Socialista de Catalunya (JSUC), anys desprès al 1973 tornaria a ser detinguda en la caiguda dels 113 de l’Assemblea de Catalunya.
Les primeres eleccions municipals la van dur a encapçalar la llista del PSUC al seu poble, Sant Feliu de Codines tenint diverses responsabilitats a l’ajuntament. La seva dedicació al seu poble li va donar l’alcaldia des de l’any 1988 fins al 1990. Tenia al seu costat el seu marit, Josep, que sempre la va ajudar a seguir treballant per al seu poble i per Catalunya. La política era la seva passió.

Membre del Comitè Central del PSUC i de la direcció comarcal del Vallès Oriental, va entendre des del primer moment que calia fer canvis, que la societat canviava i que el vell PSUC tenia que evolucionar cap a nous projectes i formes d’entendre la política. Per això va defensar sens cap dubte la creació d’Iniciativa Per Catalunya. Va defensar amb fermesa, amb convicció i des del diàleg que IC tenia que ser el nou projecte dels comunistes, sumant altres experiències polítiques.

Va ser un gran exemple per a molta gent de la nostra generació. Encara que va deixar les seves responsabilitat orgàniques a causa de l’edat, va seguir treballant amb el compromís que la caracteritzava, des de l’Associació de dones del 36, i explicava als joves estudiants la veritable història de la guerra civil i la lluita contra el franquisme. Deia que no es podia perdre la memòria històrica perquè mai més es tornés a repetir el que va viure la seva generació.

Podia haver continuat treballant, encara li quedava vitalitat, però la injustícia de la malaltia li va impedir durant aquests últims anys. Dilluns va morir i sens dubte hem perdut una companya, una amiga, una lluitadora que sempre serà amb nosaltres, perquè en moments com l’actual, conseqüència de la crisi econòmica, persones com ella són necessàries. Per la seva honestedat i l’ètica i per la lucidesa de donar respostes a un sistema injust que pateix la ciutadania catalana.