PACTE DE COMPETITIVITAT: PRODUCTIVITAT, SALARIS I INFLACIÓ

Els caps d'Estat i de Govern de la zona euro han acordat impulsar "el pacte de competitivitat" exigit per Alemanya, amb el suport de França com a condició per acceptar un augment dels fons de rescat de la zona euro.

Els pilars bàsics sobre els quals es sustentaria aquest pacte són: a)Limitar per llei l'endeutament dels estats, b)Fixar un tipus de gravamen mínim per Impost de societat, c) Ajustar l'edat de jubilació en funció de l'evolució de la piràmide d'edat, i, d) Deslligar els increments salarials de la inflació i lligar-ho a la productivitat i la marxa de l'empresa.

Les orientacions, doncs, de la nova governança europea exigeixen reformes socials radicals en el terreny de les pensions, del mercat de treball, de la protecció per desocupació i també pel que fa als salaris.

L'objectiu de no vincular els salaris amb la inflació, mitjançant clàusules de revisió salarial, és rebaixar salaris i augmentar les diferències salarials. El que es preten en definitiva és eliminar les les clàusules de revisió dels salaris que garanteixen el manteniment del poder adquisitiu.

Fins i tot, el Ministre de Treball reconeix el risc de pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors i treballadores que suposaria l'eliminació total de la referència de l'IPC.

A l'Estat espanyol, des de l'Acord Marc Interconfederal de 1980, els salaris s'han vingut negociant sobre una previsió d'inflació fixada pel Govern amb una clàusula de revisió que actua en la mesura que els preus sobrepassen la previsió i també es contempla la possibilitat de negociar i repartir els increments de productivitat.

Un altre aspecte, són les reticències de les empreses a negociar la productivitat perquè implica: a) transparència en la gestió i b) la participació dels treballadors i treballadores en la definició dels factors que influeixen en la productivitat del treball.

Per tant, les qüestions plantejades pels caps d'Estat i de Govern han de tenir en compte dues premisses: a) negociar els canvis a l'empresa amb la participació dels treballadors i treballadores. La flexibilitat laboral requereix de més seguretat i de més participació en l'organització del treball. D'igual forma, la reforma i la democratització de l'empresa són imprescindibles per a un canvi de model econòmic i per a la humanització del treball. Com també és necessària una major capacitat de control per part dels dels treballadors i treballadores de les decisions de les empreses i b) els salaris han de recuperar capacitat adquisitiva i pes en la distribució de la renda i la política de redistribució ha de ser un nou motor de la demanda agregada. Per això els increments salarials han de mantenir el poder adquisitiu i participar també dels increments de la productivitat.