Sembla que les primaveres són l’estació dels canvis, de les transformacions socials que s’han produït al llarg del segle XX. La primavera de 1979 no es va quedar enrera d’aquesta tradició va suposar un canvi social i cultural en les nostres vides i en la transformació de les nostres ciutats i pobles.Va ser la primavera dels primers ajuntaments democràtics, dels somnis, de l’aire fresc i renovat que entrava en els ajuntaments, i l’any que va canviar la truita.
El 15 de juny de 1977 es realitzaven les primeres eleccions democràtiques a les Corts espanyoles, però això no va donar peu immediatament a unes eleccions municipals, es va trigar dos anys per a la seva realització. Mentre la democràcia donava els seus primers passos, els ajuntaments encara estaven governats per persones que no havien sigut elegides democràticament pel poble.
Per fi el 3 d’abril de 1979 es feien les primeres eleccions municipals democràtiques desprès de quasi quaranta anys de dictadura. El 16 d’abril es van constituir els primers ajuntaments democràtics, el camí no va ser fàcil, les ciutats i pobles tenien molts dèficits, calia començar de zero, això sí amb molta il·lusió.
S’obria una nova etapa, els alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores tenien que resoldre els dèficits urbanístics, socials, d’equipaments i de recuperació de les tradicions culturals que havien estat prohibides per al franquisme. La gent que va entrar als ajuntaments l’abril de 1979 estaven disposades a sacrificar-se en aquella aventura tant gratificant com era canviar les nostres ciutats i pobles i de retruc el país.
Els primers ajuntaments democràtics sortits de la primavera de 1979 van crear les bases del que avui som, ja que van tenir que planificar el present i el futur de les ciutats i pobles per transformar-los i modernitzar-los.
Les ciutat són vives i durant aquests trenta anys han anat apareixent noves realitats en la que els ajuntaments han tingut que fer-hi front per donar resposta a les demandes i les necessitats de la ciutadania.
Ningú pot negar que els ajuntaments democràtics han fet una gran contribució a la modernització del país i això ha comportat la millora de la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes.
Ara, en plena crisi econòmica, el Govern espanyol ha tingut que buscar la complicitat dels ajuntaments per fer front als efectes de la crisi. Malgrat això, desprès de trenta anys, queda encara pendent el finançament local.
Ni el PSOE, ni el PP han fet cap contribució per resoldre aquest deure històric. Donar resposta als ajuntaments sobre el millorament de les finances locals ha de servir per fer més escoles, llar d’infants, centres cívics , enfortir els serveis socials, en definitiva més serveis per a la ciutadania.
Vull acabar dient que s’hauria de reivindicar amb lletres grosses que és des dels ajuntaments des d’on es fa política de veritat, on es fan realitat els somnis i on de veritat es pot canviar la realitat concreta en la que viuen cada dia molts ciutadans i ciutadanes.
El 15 de juny de 1977 es realitzaven les primeres eleccions democràtiques a les Corts espanyoles, però això no va donar peu immediatament a unes eleccions municipals, es va trigar dos anys per a la seva realització. Mentre la democràcia donava els seus primers passos, els ajuntaments encara estaven governats per persones que no havien sigut elegides democràticament pel poble.
Per fi el 3 d’abril de 1979 es feien les primeres eleccions municipals democràtiques desprès de quasi quaranta anys de dictadura. El 16 d’abril es van constituir els primers ajuntaments democràtics, el camí no va ser fàcil, les ciutats i pobles tenien molts dèficits, calia començar de zero, això sí amb molta il·lusió.
S’obria una nova etapa, els alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores tenien que resoldre els dèficits urbanístics, socials, d’equipaments i de recuperació de les tradicions culturals que havien estat prohibides per al franquisme. La gent que va entrar als ajuntaments l’abril de 1979 estaven disposades a sacrificar-se en aquella aventura tant gratificant com era canviar les nostres ciutats i pobles i de retruc el país.
Els primers ajuntaments democràtics sortits de la primavera de 1979 van crear les bases del que avui som, ja que van tenir que planificar el present i el futur de les ciutats i pobles per transformar-los i modernitzar-los.
Les ciutat són vives i durant aquests trenta anys han anat apareixent noves realitats en la que els ajuntaments han tingut que fer-hi front per donar resposta a les demandes i les necessitats de la ciutadania.
Ningú pot negar que els ajuntaments democràtics han fet una gran contribució a la modernització del país i això ha comportat la millora de la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes.
Ara, en plena crisi econòmica, el Govern espanyol ha tingut que buscar la complicitat dels ajuntaments per fer front als efectes de la crisi. Malgrat això, desprès de trenta anys, queda encara pendent el finançament local.
Ni el PSOE, ni el PP han fet cap contribució per resoldre aquest deure històric. Donar resposta als ajuntaments sobre el millorament de les finances locals ha de servir per fer més escoles, llar d’infants, centres cívics , enfortir els serveis socials, en definitiva més serveis per a la ciutadania.
Vull acabar dient que s’hauria de reivindicar amb lletres grosses que és des dels ajuntaments des d’on es fa política de veritat, on es fan realitat els somnis i on de veritat es pot canviar la realitat concreta en la que viuen cada dia molts ciutadans i ciutadanes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario