EL NOU CANVI DE GOVERN I EL FINANÇAMENT DE CATALUNYA

Aquesta Setmana Santa el president Zapatero ha fet una renovació del seu govern, sens dubte del tot necessària, sobre tot, pel que fa al Ministeri de Foment dirigit per Magdalena Álvarez i, en concret, al Ministeri d’Economia, que necessita un aire renovat i un canvi d’orientació per avançar en el camí d’un nou model productiu que permeti reduir les taxes d’atur, que són les més altes d’Europa.

Aquests canvis sembla que poden beneficiar a Catalunya, si més no així es pot despendre de les primeres declaracions que han fet els nous ministres. Sembla que el president Zapatero vulgui solucionar els temes pendents que té amb Catalunya.

Però els catalans ja estem farts de bones paraules: volem fets. Sembla que amb un govern d’esquerres i amb un president que ell mateix s’ha definit com a federalista tot hauria de ser més fàcil per a Catalunya, però la realitat no és aquesta; fins ara, els interessos del nacionalisme espanyol han prevalgut per sobre de la defensa d’una veritable Espanya plural.

En una conjuntura, com l’actual, de crisi econòmica, Catalunya necessita un bon finançament per tirar endavant les mesures adients per fer front a la crisi, reforçar l’Estat del Benestar i potenciar una economia plena i dinàmica en un territori sostenible. Propostes, aquestes, que queden reflectides en l’actualització del Pacte d’Entesa i que suposen més política social i protecció dels sectors més afectats per la recessió econòmica.

No obstant això, és evident que amb les finances de què ara disposa el Govern de Catalunya, aquest no pot fer front a les múltiples necessitats que actualment té la ciutadania catalana. Si el Govern de Zapatero allarga la negociació del finançament o si es tanca amb una proposta que no satisfà el que diu l’Estatut, serà el Tripartit qui pagui els plats trencats davant de les necessitat socials que avui tenen els ciutadans. Per això, és necessari que el Tripartit mantingui una forta unitat i fermesa davant el Govern espanyol i una relació i complicitats permanents amb la societat civil catalana.

Potser al president Zapatero li interessi el desencís de la ciutadania catalana envers al Tripartit, de forma que s’imposi com a única alternativa un govern de CIU o de l’anomenada sociovergència. Tanmateix, aquest seria un greu error per a un veritable projecte de progrés i d’esquerres tant per a Espanya, com per a Catalunya.

Esperem, doncs, que els nous aires del govern de Zapatero sigui l’inici d’un canvi en positiu en les relacions entre el Govern de l’Estat espanyol i el de Catalunya i que la resta sigui solament una ficció de l’anàlisi política.