HI HA COSES QUE NO CANVIEN

La dreta catalana no va acceptar en les últimes eleccions autonòmiques que les esquerres tornessin a governar la Generalitat de Catalunya i, sobretot, per la insistència d’ICV que, durant la campanya electoral, va defensar de manera clara un govern d’esquerres. Per tant, l’objectiu permanent de la dreta és desenvolupar una estratègia per debilitar el Tripartit i, en concret, la coalició ICV-EUiA.
Des de que ICV va accedir a la Conselleria d’Interior hi ha hagut una acció permanent per debilitar públicament la imatge del nostre Conseller, Joan Saura.
No hi ha res personal, dirien els entesos, però sí “un acoso y derribo” a qui més ha defensat una coherència en mantenir com a única forma de govern un pacte d’esquerres; com l’única opció vàlida per fer polítiques de progrés i d’esquerres en benefici de la ciutadania.
La Conselleria d’Interior no és una competència fàcil, més aviat és complexa i això ho saben els qui en l’àmbit municipal han tingut responsabilitats en matèria de seguretat ciutadana. Malgrat això, l’acció de govern realitzada en matèria de seguretat es pot valorar positivament.
Aquests dies, de nou, la dreta i els seus satèl·lits mediàtics demanen la dimissió o critiquen fortament el nostre Conseller, Joan Saura, per assistir a la manifestació de solidaritat amb Palestina.
Quanta hipocresia!. La dreta s’ha mobilitzat amb els seus dirigents al capdavant quan li ha convingut i ningú els ha criticat per això; en tot cas, sí pels objectius i pels plantejaments per la qual han convocat la mobilització.
Perquè, doncs, el Conseller Joan Saura, com a dirigent d’ICV, no pot anar a una manifestació en favor de la pau i el diàleg?. Qué més noble que això, sortir al carrer per demanar que s’acabi la masacre contra un poble com el palestí?. El problema està en què la dreta no se sent còmode amb aquests actes a favor de Palestina i amb altres que es faran fins que no acabi l’assetjament d’Israel sobre Gaza. No hem sentit a les dretes catalanes dir res sobre la mort de dones i nens innocents.
La consciència de les persones ha d’estar per sobre de la responsabilitat institucional, ja que per sobre d’això estan els valors ètics, democràtics, pacifistes i humans. Davant la barbàrie no es pot restar impassible, ni justificar l’injustificable, per molt que cadascú té el dret a simpatitzar amb qui vulgui.
Cal dir que la seguretat dels milers persones que van assistir a la manifestació estava garantida, tant per la responsabilitat pacífica dels i les manifestants com per la vigilància democràtica que feien els cossos de seguretat.
Aquí, el que molesta, també, és que hagi un ecosocialista -es digui com es digui- al capdavant d’Interior, perquè la dreta sempre ha cregut que les polítiques de seguretat eren part del seu espai d’acció, ja que estaven lligades al seu model de societat; i ara, això ha canviat. Si ladran entonces cabalgamos.