Al llarg de la història les dones han tingut un paper actiu en els canvis socials i polítics de la nostra societat. Malgrat això, no han estat reconegudes en un món d’homes. Les dones han estat en la primera línia d’acció per aconseguir una societat amb més oportunitats per a tothom, més participativa que doni la veu als de baix, més justa en un món desigual. No hi hagut transformacions socials sense el seu activisme social i polític.
El símbol de la revolució verda a Iran va ser una dona, una estudiant de filosofia Neda Agha Soltan que va ser assassinada pel règim de Mahmud Ahmadineyad durant les protestes electorals de 2009. La primavera àrab també ha tingut rostre de dona, elles van adquirir un protagonisme actiu en els canvis polítics que s’han produït a Tunísia i Egipte.
Fa un dies l’acadèmia de noruega ha atorgat el premi Noble a Ellen Jhonson, presidenta de Libèria, Leymah Gboweee, activista liberiana i Tawakul Karman, periodista del Iemen. Totes tres activistes i compromeses en els seus països corresponents contra l’opressió, la justícia i la pau.
Per això, els progressistes per la igualtat de gènere ho hem viscut com un pas important en el reconeixement de les dones en el seu paper protagonista en les transformacions de les nostre societats.
El mateix Thorbjoen Jagland president del premi Nobel de la Pau deia “ no aconseguirem una democràcia i una pau durable en el món a menys que les dones obtinguin les mateixes oportunitats que els homes per influir en el desenvolupament de la societat en tots els nivells”.
Malgrat aquest reconeixement, encara queda molt camí a recórrer: mentre les dones no puguin votar, sortir soles o conduir com és el cas d’Aràbia Saudí, però també en els països en desenvolupats que si bé s’han aconseguit avanços importants, la crisi econòmica està creant més desigualtats socials, perjudicant molt és a les dones que als homes. No podrem parlar d’una societat d’homes i dones iguals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario