La guanyadora d’aquestes eleccions municipals ha sigut l’abstenció, tant a Catalunya amb un 46,20% com a Mollet amb un 55,17%. És a dir, d’un cens a la nostra ciutat de 36.969 persones, solament han votat 16.573 ciutadans i ciutadanes.
Portem massa temps en que cada contesa electoral els nivells d’abstenció són elevats i això ens ha de preocupar perquè afecte la salut del sistema democràtic. Si ho analitzem no hi ha una única causa. Hi ha gent que et diu que mentre no canviï les coses no aniran a votar, altres per la crispació que viu avui dia la política espanyola allunyada dels problemes quotidians que té la ciutadania i altres perquè no estan d’acord amb la formula de llistes tancades, ja que no estan d’acord amb totes les persones que posen les direccions dels partits.
El cert és que s’hauria de començar a pensar com s’ha aconsegueix la participació de la ciutadania en els afers públics, sinó acabarem arribant al model dels Estats Units d’Amèrica on participa tant sols un 30% del electorat.
Cal instrumentar mitjans com les llistes obertes, l’acostament de la política a la ciutadania perquè aquesta participi dels assumptes públics i tinguin més possibilitats d’intervenció en les decisions que els afecta per aconseguir una societat més forta, com a garantia de una societat més democràtica.
En el marc local els socialistes han sigut els guanyadors i s’obre una nova etapa on la Coalició ICV-EUiA-EPM s’ha convertit en la segona força política i per tant té la responsabilitat de crear un espai per gestionar les seves propostes polítiques des de la diversitat i la pluralitat. La candidata Noemí Fernández en l’acte final de campanya plantejava cinc reptes per aquesta nova legislatura: a) garantir l’accés a l’habitatge, b) construir una ciutat sense exclusió social, c) protecció del territori, d) una ciutat compromesa amb el canvi climàtc i e) la participació ciutadana com escola de democràcia.
Aquests cinc punts s’han d’articular amb un conjunt de propostes que faci possible un nou moviment per un canvi de model ciutat. Aquesta legislatura s’ha de caracteritzar també pel diàleg, per aprofundir en la representació democràtica que tenen tots i totes els regidors i regidores estiguin o no al govern o l’oposició, amb una major democratització dels mitjans de comunicació públics i enterrar la crispació de la legislatura anterior sense perdre el dret a la discrepància o a la coincidència.
2 comentarios:
Me dirijo a los compañeros que impulsan este blog, para presentar un nuevo proyecto, que utilizando el nombre de Gallo Rojo, va dirigido a todas las personas de la izquierda alternativa en general, y a los de la coalición ICV-EUA en particular. Esperamos que sirva para abordar temas, que con frecuencia se suelen dejar de lado, pero que son necesarios para situarnos acertadamente en la actual coyuntura. Agradeceremos vuestras aportaciones, vuestras críticas y vuestras y sugerencias.
La dirección es:
grojo.blogspot.com
1) No es cap novetat, de part meva, dir que la minsa representació d'ICV-EUiA al Govern d'Entesa, hauria de prioritzar altres àrees d'intervenció social, més enllà de la Conselleria d'Interior. Em sembla del tot desafortunat que el president d'un partit (de qualsevol partit) sigui al mateix temps el responsable de la seguretat ciutadana. No es tracta de defugir responsabilitats. Sí volem ser una força de govern (de "lluita i de govern", com ens agradava dir a nosaltres, els eurocomunistes), cal estar disposat a assumir qualsevol responsabilitat.
2) Interior és peça clau en el funcionament de l'estat de dret (o ho hauria de ser, d'acord amb legislacions més avançades i menys tocades per l'onada neoconservadora i paranòica de l'estatisme autoritari). Les dretes de sempre, -i les d'ara més que mai-, volen reduïr el paper de l'estat a l'aparell repressiu strictu sensu . Les dretes aprimen l'estat social i engreixen l'aparell de seguretat.
3) Tornant al cas que ens ocupa, davant l'assumpció d'ICV-EUiA de la Conselleria d'Interior, convé dir que aquesta conselleria representa un repte descomunal que hauria de pressuposar l'alteració de les tendències anquilosades d'un cert concepte de seguretat. Establir un fort binomi entre seguretat pública i inclusió social és més o menys la quadratura del cercle. Ni les socialdemocràcies avançades van ser capaces d'establir aquest nexe de manera sólida.
4) Amb aquestes que tenim en Joan Saura ficat a l'ull de l'huracà. Milers de mossos d'esquadra es manifesten contra la cúpula d'Interior i demanen respecte a la seva feina. L'afer dels maltractaments a la comissaria de Les Corts treu fum. M'importa molt poc qui hagi filtrat les esgarrifoses imatges dels mossos en plena acció. Amnistia Internacional valora positivament que es posin càmeres de seguretat i demana que això es faci extensible a totes les comisaries. Saura es defineix en la mateixa línia de la gent d'Amnistia I. La cúpula d'interior vol canviar tendències (cas "kubotan" inclòs).
5) Els sindicats de Mossos reaccionen corporativament i es manifesten. Els okupes es contramanifesten davant dels Mossos demanant que aquests deixin de fer-se "la víctima". Molt exemplificador és el crit de guerra dels mossos a la seva manifestació amb consignes "lletgistes" (els mossos cridaven als okupes coses de l'estil "¡guarro, dúchate!". Tot un model de modernitat policial). Uns i altres van a sac i demanen el cap del Saura. El grup Godó (Rac1, La Vanguardia & co.) incrementa l'artilleria mediàtica contra Saura.
6) Reformar l'aparell policial passa per iniciatives de control i autocontrol, com les que s'han fet amb les càmeres, per eivtar maltractaments. Els partits d'ordre, la dreta CiU+PP, clama al cel i dóna suport al corporatisme policial de manera interessada: es tracta de fomentar l'autoritarisme polític per la via policial. Quan Saura intenta canviar les coses, salten les dretes i els sindicats gremials.
7) Quan Saura assumeix la direcció d'Interior es reprimeixen "alteracions de l'ordre" per imperatiu legal, la qual cosa és criticada pels col·lectius afectats (amb raó, en molts casos). Aquesta és la dimensió volàtil de la "patata calenta" d'Interior.
8) Tornant al començament, ICV-EUiA si vol ser força de govern i de lluita, ha de mostrar plena disponibilitat a assumir qualsevol responsabilitat de gestió. La segona part d'aquesta afirmació és logística i d'espai polític i es pot formular amb dos interrogants.
Primer: Quan ICV-EUiA només disposa de dos consellers com a soci minoritari d'un govern tripartit, és de rebut assumir la conselleria més arriscada i amb més hipotèques sobre un projecte en construcció com el que volem representar?
Segon: En cas de que la resposta a la pregunta anterior sigui afirmativa, ha de ser el president del partit qui assumeixi aquesta conselleria?
Em temo que tenim un problema. Alguns ja ho vam advertir quan la sorpresa d'Interior ens va caure al damunt.
L'experiència de presentar una candidatura municipal potent i organitzada com és la Coalició ICV-EUiA-EPM de Premià de Mar ha estat ambivalent. Explicar el que volem per la nostra ciutat i haver d'aguantar el xàfec extern de la remor mediàtica i política d'Interior, és tota una hipoteca. Amb total esperit constructiu, les bases d'ICV mereixem explicacions convincents. El nostre projecte té la força que té. Som el soci petit. Tenim tradició, experiència i un cert futur. Per desplegar el perfil roig, verd i violeta de la nostra coalició, necessitem ampliar discurs, tenir un peu al carrer i començar la casa per els fonaments. Vull que em convenci algú de que gestionar Interior ha estat un encert. De moment és un problema. Quan s'acabi la legislatura, qui sap, o ens estrellarem o trencarem el sostre. Ni idea. L'autocrítica no hauria d'admetre limits. Interior passa factura en positiu o en negatiu. La vocació de ser part de la "governança" del país volia dir que tard o d'hora hauriem d'assumir Interior, no ho dubto. Som corredors de fons. Ara bé, entre tots hauriem d'evitar una altra travessia del desert.
Salut i ecosocialisme!
Publicar un comentario