No descobriré res de nou si dic que vivim temps difícils –tot i que el futur serà millor-, però avui estem immersos en una profunda crisi econòmica que està provocant ja el germen d’una crisi social.
Per resoldre aquests problemes els nostres governants van pel camí més fàcil: ajustos econòmics, reforma laboral, reforma de les pensions. Volen convèncer a la societat que aquesta és l’única sortida possible als nostres mals i crear un estat emocional depressiu, de por i de sortides individuals, perquè res es mogui per aconseguir els seus objectius, que són, en definitiva, debilitar encara més l’estat del benestar i acabar amb les polítiques públiques.
Però, per si amb això no tinguéssim prou, ara el Tribunal Constitucional ja ha dictat sentència sobre l’Estatut de Catalunya a partir del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP. Com era d’esperar -feia temps que les seves opinions eren filtrades als mitjans de comunicació- la sentència ha sigut negativa per a Catalunya.
Com deia Màrius Garcia “estem en un abans i un desprès”. Un abans, perquè el Parlament de Catalunya primer i desprès el Congrés dels Diputats van aprovar l’Estatut, el qual fou ratificat pel poble de Catalunya, aconseguint-se així un pacte polític entre Catalunya i Espanya. Un desprès, perquè amb la resolució del TC s’ha trencat aquesta pacte i, el que és pitjor, el govern espanyol dóna per tancat aquest tema.
Es pot afirmar que l’Estat espanyol viu un procés d’involució en matèria de drets: pèrdues de drets socials,retallades laborals i afebliment els drets del poble de Catalunya. Són molts els que consideren que, amb independència de qui governi –el PSOE o el PP-, el govern de l’Estat mai no donarà satisfacció als drets nacionals de Catalunya.
Amb aquesta situació en la que ens trobem és lògic que alguns creguin que cada vegada hi haurà més simpaties cap el soberanisme. En tot cas, el que es pot produir és un soberanisme emocional fruit del cabreig, de la insatisfacció, del ja n’hi ha prou de tanta injustícia envers Catalunya, el qual permeti trobar una identitat en la que agafar-se davant de tantes frustracions col·lectives en el context actual.
El federalisme català ha d’explicar bé el seu ideari i aconseguir del PSOE una proposta de reforma del pacte constitucional i la modificació de lleis orgàniques que resolgui la malifeta que ha fet el TC. Per tant, hauria de ser un federalisme més actiu i crític que connectes amb aquest soberanisme emocional.
Encara que estiguem en període electoral el PSOE faria bé de no tancar el tema de l’Estatut i obrir de nou un diàleg per arribar a un acord amb el govern de Catalunya per resoldre aquest conflicte d’Estat.
Per resoldre aquests problemes els nostres governants van pel camí més fàcil: ajustos econòmics, reforma laboral, reforma de les pensions. Volen convèncer a la societat que aquesta és l’única sortida possible als nostres mals i crear un estat emocional depressiu, de por i de sortides individuals, perquè res es mogui per aconseguir els seus objectius, que són, en definitiva, debilitar encara més l’estat del benestar i acabar amb les polítiques públiques.
Però, per si amb això no tinguéssim prou, ara el Tribunal Constitucional ja ha dictat sentència sobre l’Estatut de Catalunya a partir del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP. Com era d’esperar -feia temps que les seves opinions eren filtrades als mitjans de comunicació- la sentència ha sigut negativa per a Catalunya.
Com deia Màrius Garcia “estem en un abans i un desprès”. Un abans, perquè el Parlament de Catalunya primer i desprès el Congrés dels Diputats van aprovar l’Estatut, el qual fou ratificat pel poble de Catalunya, aconseguint-se així un pacte polític entre Catalunya i Espanya. Un desprès, perquè amb la resolució del TC s’ha trencat aquesta pacte i, el que és pitjor, el govern espanyol dóna per tancat aquest tema.
Es pot afirmar que l’Estat espanyol viu un procés d’involució en matèria de drets: pèrdues de drets socials,retallades laborals i afebliment els drets del poble de Catalunya. Són molts els que consideren que, amb independència de qui governi –el PSOE o el PP-, el govern de l’Estat mai no donarà satisfacció als drets nacionals de Catalunya.
Amb aquesta situació en la que ens trobem és lògic que alguns creguin que cada vegada hi haurà més simpaties cap el soberanisme. En tot cas, el que es pot produir és un soberanisme emocional fruit del cabreig, de la insatisfacció, del ja n’hi ha prou de tanta injustícia envers Catalunya, el qual permeti trobar una identitat en la que agafar-se davant de tantes frustracions col·lectives en el context actual.
El federalisme català ha d’explicar bé el seu ideari i aconseguir del PSOE una proposta de reforma del pacte constitucional i la modificació de lleis orgàniques que resolgui la malifeta que ha fet el TC. Per tant, hauria de ser un federalisme més actiu i crític que connectes amb aquest soberanisme emocional.
Encara que estiguem en període electoral el PSOE faria bé de no tancar el tema de l’Estatut i obrir de nou un diàleg per arribar a un acord amb el govern de Catalunya per resoldre aquest conflicte d’Estat.
