El
President de la Generalitat de Catalunya anunciava al Parlament eleccions
anticipades a Catalunya pel 25 de novembre. Molta gent es pregunta el perquè
d’aquesta anticipació electoral i per a què servirà. Dues raons donava el ja
candidat de CIU Artur Mas en el debat de política general: a) la manifestació
de l’11 de setembre s’ha de traslladar a les urnes. En democràcia, deia, l’aval
decisiu i definitiu es produeix a les urnes, única manera de dilucidar el pes
real de les majories i de les minories i b) el projecte de Pacte Fiscal no s’ha
entès per part del Govern central ni per les institucions estatals com una bona
oportunitat per refer la relació entre Catalunya i la resta de l’Estat.
Dues raons importants, però segurament insuficients, ja que en el cas que el poble de Catalunya li doni la confiança el proper 25-N per tornar a governar, el primer que haurà d’afrontar són els pressupostos del 2013. Uns pressupostos que vindran influenciats pel rescat que CIU ha demanat al Govern espanyol, -cosa contradictòria amb demanar l’Estat propi- ja que condicionarà de nou les polítiques socials, la creació d’ocupació i la reactivació econòmica, perquè l’objectiu prioritari és l’austeritat i les retallades, cosa que a CIU no li ve de nou, la seva política econòmica ha coincidit plenament amb la del PP i la seva obsessió és aprimar l’administració i els serveis públics en benefici del sector privat.
El Parlament de Catalunya va aprovar una moció en el debat de política general de dur a terme un referèndum prioritàriament en la propera legislatura. Aquest procés no està exempt de dificultats atesos els problemes jurídics i de relació amb l’Estat. Per altra banda, CIU té un problema amb els sectors econòmics que representen. Les elits econòmiques de Catalunya estan inquietes amb el procés cap a un estat propi i així ho han expressats algunes veus en públic.
Llavors perquè les eleccions anticipades? la política social i econòmica desenvolupada per CIU està provocant un malestar en amplis sectors de la població de Catalunya, la manifestació de l’11 de setembre a CIU li ha anat bé ja que ha aconseguit desplaçar l’eix dreta-esquerra, és a dir el debat social per el debat nacional i vol capitalitzar políticament la mobilització social de la diada i amaga així la gestió desastrosa que ha fet fins ara el seu govern “dels millors”, que deixa una herència de més atur i menys estat del benestar.
En novembre de 2010 a Catalunya havia 562.673 persones a l’atur, a setembre del 2012 hi ha 632.457 persones, quan CIU s’havia compromès a rebaixar-lo a la meitat. Amb els 21 mesos de govern de CIU els pilars bàsics del sistema de l’Estat de Benestar com l’educació, la salut i el benestar social han tingut retallades importants. En educació 707M€, la salut 1024M€ i benestar social 59M€. S’ha rebaixat en un 78,43% les beques d’estudi, s’ha eliminat els ajuts als lloguers d’habitatge, han augmentat en un 43% les llistes d’espera. Es podria fer una llarga llista de les retallades que ha fet el Govern d’Artur Mas en política social. Desprès de tan patiment social s’ha demostrat que tota aquesta política de retallades no està servint per crear ocupació, ni per reactivar l’economia i això és una demostració del fracàs de les polítiques que ha fet el Govern de CIU en aquests 21 mesos.
És per això que el que està en joc en les eleccions del 25 de novembre és el model social i econòmic de Catalunya: una Catalunya dirigida per CIU que no ha fet front als problemes de la crisi o una Catalunya que aposta per un canvi radical en termes socials i nacionals perquè altre model de país és possible.
