miércoles, 5 de septiembre de 2012

CONFLICTE NACIONAL, CONFLICTE SOCIAL

Les eleccions del 20-N de 2011 donaven una majoria absoluta al PP fruit de les polítiques econòmiques del govern Zapatero que va portar a un divorci amb una part important del seu electorat i d'una campanya del PP basada en què si ells guanyaven s'emprendria la recuperació de l'economia espanyola. Després de nou mesos al govern la recuperació de l'economia no es veu per enlloc, al contrari, la situació s'ha agreujat.

Veiem com les mesures que van prenent no només no ajuden a la recuperació sinó que estan perjudicant la immensa majoria de la població. Veiem com es prenen mesures que ataquen els pilars bàsics de l'estat del benestar com són l'educació i la sanitat. En matèria d'ocupació l'atur s'ha situat, en el segon trimestre de l'any, en un 24,63%, en canvi en comptes de prendre mesures per reactivar l'economia i crear ocupació el que fa el PP és retallar la prestació per desocupació i augmentar gairebé un 50% les persones afectades pels expedients de regulació d'ocupació després dels sis mesos de vigència de la reforma laboral aprovada pel PP i CiU.

Veiem com els sous baixen i s'encareix el nostre nivell de vida. El govern ha introduït l'anomenat copagament farmacèutic que eleva el cost dels medicaments perjudicant així als més vulnerables econòmicament; puja l'IVA que suposarà un encariment general de preus i conseqüentment una caiguda del consum. Això també implica un empitjorament de l’equitat del sistema tributari ja que és un tribut regressiu en l’esforç fiscal que els ciutadans realitzen en funció de la seva renda.

El Govern del PP està fent una política a favor de les interessos del capital i si continua anant per aquest camí d’austeritat, i de fer recaure la crisi en els treballadors i treballadores, la situació s’agreujarà encara més i per tant augmentarà el conflicte social.

D'altra banda, el PP està aprofitant la crisi per re centralitzar l'Estat, en perjudici del model actual. A Catalunya hi ha un profund malestar social per les retallades del PP i de CiU, però també un malestar nacional que es va expressar en la massiva manifestació del 10 juliol 2010 contra la resolució del Tribunal Constitucional sobre el text de l'Estatut de Catalunya sota el lema "Som una Nació. Nosaltres decidim". Aquest malestar ha anat creixent per la manca de sensibilitat respecte a Catalunya pels diferents governs de l'Estat espanyol. Zapatero va parlar de l'Espanya plural que aviat va enterrar i el PP, amb la seva política recentralitzadora, han creat les bases perquè augmenti el sentiment sobiranista a Catalunya.

Avui el conflicte social i el conflicte nacional són indestriables. En aquest sentit la política de CiU és profundament contradictòria. D'una banda, reivindica l'Estat propi i de l'altra, defensa una política econòmica i social com la dreta espanyola, de fet li dóna suport en tot allò que suposa que la crisi recaigui en els treballadors i treballadores. CiU aposta pel conflicte nacional per amagar les polítiques de retallades que està duent a terme i el fracàs de la seva política.

Per això encara que assistim tots junts a la manifestació del dia 11 de setembre convocada per l’Assemblea Nacional de Catalunya, és evident que el model de país per qual apostem és ben diferent al de CIU i en aquest sentit cal enfortir una alternativa nacional i social a les polítiques de CIU.