EL PP I LA LLEI DE BASES DE RÈGIM LOCAL

Aquest any s’han complert trenta-tres anys de la constitució dels ajuntaments democràtics. Trenta-tres anys plens d’història i de profunds canvis de les nostres ciutats i pobles arreu del territori.

Al llarg d’aquests anys s’ha passat d’una situació en la qual els ajuntaments van haver de planificar les ciutats per fer front a l’urbanisme anàrquic i resoldre els equipaments bàsics, a gestionar noves realitats més complexes com el fet migratori, l’exclusió social i donar nous serveis a la ciutadania atès els canvis socials que s’han produït a la nostra societat ja que les ciutats són vives i cal donar resposta a les demandes i necessitats que planteja la ciutadania

Sens dubte, ningú podrà negar que els ajuntaments democràtics han jugat un paper important en la modernització i la cohesió social de les nostres ciutats, fet que ha comportat la millora de la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes.

Malgrat els grans esforços per canviar la realitat quotidiana, els ajuntaments mai han tingut el finançament adequat. Durant aquests trenta-tres anys les hisendes locals han estat l’assignatura pendent en la mesura que l’aportació financera de l’Estat als ajuntaments no s’ha adequat als serveis que presten. Els ajuntaments han reivindicat permanentment tenir un finançament just, atès que aquests són l’administració més propera a la ciutadania.

La situació de crisi econòmica actual ha fet que els ajuntaments tinguin que incrementar la despesa per donar resposta a les demandes ciutadanes relacionades amb polítiques socials, d’atenció a les persones més necessitades i més vulnerables pels efectes de la crisi. Mentre que els ingressos provinents de l’Estat i la Generalitat han disminuït.

Quan és més necessari tenir una administració més propera a la ciutadania en el context de crisi i per tant, tenir mitjans i recursos financers per treballar per l’equitat dels seus ciutadans, el PP proposa una reforma de la Llei de Bases de Règim Local que de facto suposa el desmantellament dels ajuntaments.

Trenta-tres anys esperant un nou marc competencial i un finançament adequat per garantir els serveis locals, -el PP que ja no governa Espanya sinó que és un mer transmissor de les decisions que prenen uns altres- proposa una retallada competencial sense precedents als ajuntaments que suposarà un important retrocés ja que afectarà de ple als serveis que aquests donen a la ciutadania.

El PP trenca amb l’actual marc basat en el principi d’autonomia local i principi de subsidiarietat, reconegut a la Carta Europea d’Autonomia Local com a criteri de proximitat en l’atribució de competències i d’eficàcia en la redistribució. Amb els canvis que el PP ha incorporat a la Llei de Bases de Règim Local, el municipalisme torna al model de fa cinquanta anys enrere amb un marc competencial raquític, ja que fa desaparèixer competències locals com l’educació i la salut i de molts serveis públics bàsics que al llarg dels anys els ajuntaments han anat creant per millorar les condicions de vida dels seus ciutadans i ciutadanes i anem cap una involució de la qualitat democràtica d’aquest país, ja que es perd capacitat de decisió sobre les polítiques de proximitat dels ajuntaments i també s’allunya de les decisions de control de la ciutadania ja que seran altres administracions desvinculades directament del territori les que tindran el marc competencial.

El PP també menysprea el marc competencial de l’Estatut de Catalunya que defineix clarament en el seu article 84 les competències locals i en el seu article 86 diu “el municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics”.

El PP vol acabar amb el paper que han desenvolupant els ajuntaments durant aquests anys en la construcció de país i això no s’ha de permetre perquè els ajuntaments segueixen tenint un protagonisme en la millora de vida de la ciutadania i aquesta reforma afecta a la quotidianitat, a les necessitats de la ciutadania i a la capacitat de resposta dels governs locals.

L'EXCEPCIONALITAT EN QUÈ VIVIM NECESSITA ACORDS ENTRE LES ESQUERRES

Estem en un moment d’excepcional on la dreta, amb les seves polítiques, està arruïnant el nostre país i la seva gent i per això necessitem actuacions excepcionals per canviar el rumb d’aquestes polítiques neoliberals que la dreta està imposant sinó volem perdre definitivament els drets i l’estat de benestar que hem aconseguit durant aquests anys amb molt sacrificis i lluites.

Per això, l’esquerra ha de buscar acords excepcionals entre elles, en cas contrari tindrà la responsabilitat davant la societat per no haver sabut estar a l’altura d’aquest moment històric que fa que la ciutadania estigui en estat de xoc permanent davant les polítiques que fa el Govern de Rajoy a l’Estat espanyol i del Govern de Mas a Catalunya.

Al meu entendre el Govern catalanista i d’esquerres li va faltar un projecte comú de país, però malgrat tot va potenciar polítiques socials, va construir hospitals i escoles, va avançar en l’estat del benestar. En definitiva l’esquerra catalana va fer una aportació important en la cohesió social de Catalunya.

En canvi que ha fet CIU durant aquest llarg any de Govern? tot el contrari, des  que va entrar al Govern de Catalunya, la única cosa que se li coneix de la seva acció de govern són les retallades, més atur, menys drets socials i menys serveis socials i acusar el Govern d’esquerres com a culpable de tots els mals que tenim els catalans i catalanes per justificar el seu mal govern.

El Govern espanyol del PP funciona a base de decret llei segrestant el Parlament com l’expressió de la voluntat popular. Modifica la Llei de Bases de Règim Local, que comporta un retrocés democràtic, perquè situa als ajuntament a l’Espanya predemocràtica de 1978, quan els ajuntaments  democràtics han jugat un paper important en la modernització de les nostres ciutats i per tant del país.

 L’objectiu obsessiu del Govern del PP és el dèficit públic, el que li dicta la cúpula de Brussel·les, sense cap projecte que ajudi a reactivar l’economia que permeti crear ocupació, en canvi obliga a més sacrificis a la ciutadania, això si, rescata els bancs i també ajuda a les concessionàries d’autopistes.

 L’esquerra catalana ha de buscar punts de trobada, però no per  endolcir les polítiques neoliberals de la dreta sinó per construir una alternativa clara i nítida a  les polítiques d’austeritat tal com l’entén la dreta, contra les retallades i apostar per un acord amb la ciutadania que acabi amb l’estat de xoc que vivim permanentment i aposti sensiblement pel sentiment que tenen molts ciutadans i ciutadanes pel dret a decidir el futur de Catalunya.

 L’esquerra ha de sumar els altres actors socials que s’estan mobilitzant pels mateixos objectius, perquè un projecte alternatiu al moment actual que vivim ha d’agrupar el màxim de ciutadans i ciutadanes que consideren necessari una transformació del model econòmic i polític actual. Només així serà possible un govern d’esquerres a Catalunya, en cas contrari la dispersió de les forces d’esquerres només portarà a més patiment cap a la ciutadania.

“El futur no pertany als espantats sinó als portadors de l’esperança”, aquesta és una frase d’Alexis Tsipras desprès de conèixer els resultats de les eleccions gregues. L’esquerra catalana ha de ser aquest germen d’esperança que la ciutadania està esperant per recuperar la il·lusió i sortir d’un mal somni que mai s’hauria d’haver produït si s’hagués controlat la cobdícia dels especuladors, dels mals banquers i els polítics corruptes.