Una reforma laboral que dóna tot el poder als empresaris i deixa desprotegits de drets als treballadors i les treballadores. La dreta política i econòmica està fent servir la crisi com a justificació perquè la classe treballadora vagi perdent drets socials aconseguits amb molts sacrificis durant el segle XX.
No és una reforma per crear ocupació, el mateix Ministre d’Hisenda Cristòbal Montoro diu que “no crearà ocupació per si mateixa”. Ens volen fer creure que el problema està en la rigidesa dels contractes de treball o en el model de negociació col•lectiva que ha fet que hi hagi més de cinc milions d’aturats i aturades. El veritable problema està en el nostre model productiu i aquí, tant el PSOE com el PP no han fet res, no han situat cap estratègia pel canvi de model i de tirar endavant un Pla per reactivar l’economia productiva.
El PP ha guanyat unes eleccions amb una agenda oculta, ja que tots els dirigents del PP per activa i per passiva van dir durant la campanya que no abaratirien l’acomiadament. Cosa que no han complert amb aquest Reial Decret Llei de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral que passa de 45 dies d’indemnització per acomiadament improcedent a 33 dies i que a la pràctica serà de 20 dies per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció . La ciutadania en general i, sobre tot, els votants del PP haurien de demanar-li responsabilitats per incompliment de programa, perquè en menys d’un més és el segon incompliment important.
També aquesta reforma laboral facilita per primera vegada els ERO en l’administració per causes econòmiques sense que l’autoritat laboral els doni el vist i plau, a més d’una rebaixada generalitzada dels salaris.
Els sindicats no tenen cap compromís amb el Govern atès que aquest no ha obert cap tipus de diàleg per aconseguir una reforma laboral consensuada, l’únic que ha fet el Govern és informar als sindicats i empresaris del contingut de la reforma. Per tant, davant d’aquesta reforma laboral que està pensada per donar satisfacció als empresaris i a les institucions econòmiques europees i mundials, cal una mobilització social intel•ligent que vagi sumant i creant consciència a amplis sectors de la ciutadania que aquesta reforma no crea ocupació sinó un acomiadament més fàcil i més barat i que és possible un altre model econòmic més just i solidiari.
