lunes, 11 de julio de 2011

CONVERGIR EN UNA ALTERNATIVA POLÍTICA I SOCIAL A L’ESTAT ESPANYOL

La socialdemocràcia ha anat assumint en aquest procés de crisi els postulats de les polítiques econòmiques que han marcat els sectors financers i polítics de la dreta europea. Els casos més clars han estat el PASOK de Georges Papandreu a Grècia i el PSOE d’en Zapatero, que estan aplicant mesures econòmiques que perjudiquen enormement els interessos socials i econòmics de la ciutadania.

Al primer li creix la dissidència interna en el seu propi partit, acompanyat d’una permanent mobilització social. Al segon, a part de les diverses mobilitzacions socials que s’han vingut realitzant des del començament de la crisi, se li ha afegit la pèrdua de poder electoral en benefici del PP.

Les enquestes diuen que el PSOE perdrà les properes eleccions generals i el que cal saber és si és una derrota estrepitosa o agredolça amb el candidat Alfredo Pérez Rubalcaba.

En aquest context, el moviment 15-M ha estat un revulsiu per expressar el malestar social i la necessitat de canvis en el nostre sistema polític i electoral. Ha aparegut també el manifest dels intel•lectuals i artistes exigint una resposta social a la crisi des de l’autocrítica i la unitat dels progressistes i, plantejant una reconstrucció de l’esquerra per recuperar la il•lusió enfront les exigències dels mercats.

D’altra banda, a principis de juny es crea el projecte EQUO, un projecte polític que pretén donar resposta i formular alternatives des de la transformació ecològica, social, ètica i democràtica de la societat com alternativa a la crisi econòmica, social, ecològica i política.

Totes aquestes realitats haurien de convergir en un “Front Ampli” en les properes eleccions generals com defensa Gaspar Llamazares on òbviament també estigui IU. És necessari a l’estat espanyol la confluència de l’esquerra política i social per consolidar una alternativa forta i creïble a la dreta i a les polítiques de dretes i no una desvertebració d’aquesta.

Des de Catalunya, sense donar lliçons a ningú, es pot ser un exemple per a aquesta convergència. Aquí amb la suma d’ICV, EUiA i les Enteses del Progrés Municipal s’ha estat capaç de consolidar un espai polític i alternatiu i, confluir amb els moviment socials i fonamentalment amb els sindicats.

Com diu Manel Garcia Biel “és el moment de dir, a molts electors i electores progressistes i també a molts votants socialistes que una altra alternativa política realment d’esquerres i de progrés, es possible”. Aquest és el repte que es necessita a l’estat espanyol.