martes, 22 de febrero de 2011

PACTE DE COMPETITIVITAT: PRODUCTIVITAT, SALARIS I INFLACIÓ

Els caps d'Estat i de Govern de la zona euro han acordat impulsar "el pacte de competitivitat" exigit per Alemanya, amb el suport de França com a condició per acceptar un augment dels fons de rescat de la zona euro.
Els pilars bàsics sobre els quals es sustentaria aquest pacte són: a)Limitar per llei l'endeutament dels estats, b)Fixar un tipus de gravamen mínim per Impost de societat, c) Ajustar l'edat de jubilació en funció de l'evolució de la piràmide d'edat, i, d) Deslligar els increments salarials de la inflació i lligar-ho a la productivitat i la marxa de l'empresa.

Les orientacions, doncs, de la nova governança europea exigeixen reformes socials radicals en el terreny de les pensions, del mercat de treball, de la protecció per desocupació i també pel que fa als salaris.

L'objectiu de no vincular els salaris amb la inflació, mitjançant clàusules de revisió salarial, és rebaixar salaris i augmentar les diferències salarials. El que es preten en definitiva és eliminar les les clàusules de revisió dels salaris que garanteixen el manteniment del poder adquisitiu.

Fins i tot, el Ministre de Treball reconeix el risc de pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors i treballadores que suposaria l'eliminació total de la referència de l'IPC.

A l'Estat espanyol, des de l'Acord Marc Interconfederal de 1980, els salaris s'han vingut negociant sobre una previsió d'inflació fixada pel Govern amb una clàusula de revisió que actua en la mesura que els preus sobrepassen la previsió i també es contempla la possibilitat de negociar i repartir els increments de productivitat.

Un altre aspecte, són les reticències de les empreses a negociar la productivitat perquè implica: a) transparència en la gestió i b) la participació dels treballadors i treballadores en la definició dels factors que influeixen en la productivitat del treball.

Per tant, les qüestions plantejades pels caps d'Estat i de Govern han de tenir en compte dues premisses: a) negociar els canvis a l'empresa amb la participació dels treballadors i treballadores. La flexibilitat laboral requereix de més seguretat i de més participació en l'organització del treball. D'igual forma, la reforma i la democratització de l'empresa són imprescindibles per a un canvi de model econòmic i per a la humanització del treball. Com també és necessària una major capacitat de control per part dels dels treballadors i treballadores de les decisions de les empreses i b) els salaris han de recuperar capacitat adquisitiva i pes en la distribució de la renda i la política de redistribució ha de ser un nou motor de la demanda agregada. Per això els increments salarials han de mantenir el poder adquisitiu i participar també dels increments de la productivitat.



martes, 8 de febrero de 2011

ENTRE L’ESPERANÇA I LA PRUDÈNCIA


El 10 de gener ETA declarava una treva permanent, general i verificable per la comunitat internacional. Aquesta declaració obre la porta a l'esperança que la pau és possible, però alhora cal actuar amb prudència que no vol dir paralitzar-se.

Lokarri, que impulsa l'Observatori Social del procés de pau desprès de la declaració d'ETA ha volgut conèixer de primera mà l'opinió de la ciutadania a través de la difusió d'un qüestionari en el qual han participat unes 1.382 persones.

Un 57% dels enquestats considera que és una oportunitat històrica per la pau, enfront d'un 32% que creu que la treva és important però no és clara la irreversibilitat. Respecte al que ha de fer el Govern espanyol, un 64% dels enquestats creu que cal acostar els pressos i legalitzar l'esquerra abertzale, un 22% creu que cal comprovar que la treva és definitiva col·laborant en la verificació i un 63% diu que la verificació internacional de la treva és important per garantitzar el seu compliment. En definitiva, un 72% diu estar esperançat i un 31% diu que cal ser prudents.

Aquest estat emocional entre l'esperança i la prudència és un reflex d'una societat que ha viscut 30 anys de violència i que vol que la pau sigui una realitat, però que tem que es torni a volatilitzar com va passar el 30 de desembre de 2006 amb l'atemptat per part d'ETA a l'Aeroport de Barajas, trencant així la treva que havia anunciat.

Malgrat això, seria un error no valorar la importància d'aquesta declaració i, el que és més important, el posicionament de l'esquerra abertzale de complir els requisits de la Llei de Partits per ser una força legalitzada. Si compleix tots els requisits no tindria cap sentit mantenir la seva il·legalització, sobretot com sembla ser que el nou projecte expressa una ruptura amb els vincles de dependència amb ETA i el reconeixement i reparació de totes les víctimes.

El Govern espanyol ha de moure fitxa, així li demanen els ciutadans i ciutadanes en aquesta enquesta de Lokarri. La prudència no ha de ser motiu que res no es mogui, encara que la ciutadania volíem un comunicat definitiu d'abandonament de les armes.

Malgrat que el record del passat costarà molt enterrar-ho, s'obre una nova oportunitat per aconseguir la pau i construir al País Basc una societat cohesionada i un espai de convivència i de pluralitat.