jueves, 16 de diciembre de 2010

INTERVENCIÓ EN L’HOMENATGE DE PACO PUERTO



En Joan Saura li hagués agradat estar avui aquí amb l’Esperança la seva companya, la seva família i amb totes i tots vosaltres, perquè en Paco era un dels nostres. Però, per problemes d’agenda d’última hora, li ha estat impossible estar en aquest acte d’homenatge a Paco Puerto.

En tot cas, jo us dirigiré unes breus paraules en nom de la família psuquera i d’ICV.

Jo vaig conèixer en Paco al Comitè Central del PSUC, a principis dels anys 80. Era una persona afable, dialogant, autodidacta, optimista per naturalesa i amb un compromís ètic “educat” en la tradició del PSUC i, per tant, disciplinat. Eduardo Varela –que tampoc està entre nosaltres- va coincidir a la presó amb en Paco i m’explicava que en Paco cada matí feia gimnàstica a la cel·la, que era un espai molt reduït. Aquesta disciplina era una manera d’estar en continu moviment o, com ell deia, “de no enquilosar-se”, era un compromís amb ell mateix, però també amb els sectors que ell representava i d’estar en bona forma per quan arribés el dia de la Democràcia.

En Paco Puerto va formar part d’una generació que va lluitar per canviar el destí del nostre país, va ser una generació rebel –en el sentit més noble de la paraula -, que va lluitar i treballar per la justícia social, per la llibertat, per millorar les condicions de vida dels més desfavorits, perquè el franquisme ofegava els somnis de llibertat i les il·lusions de milers i milers de ciutadans i ciutadanes.

En Paco tenia consciència de classe, defensava una Catalunya gens abstracte, la seva Catalunya era social i popular des del seu compromís polític i sindical. En aquest sentit, com diu en Joan Saura en el pròleg del seu opuscle sobre en Paco “ell tenia molt clar que sindicalisme i política eren dues cares d’una mateixa moneda que no podien anar deslligades, que eren dues eines per arribar a un mateix fi”.

En definitiva, en Paco va ser una persona compromesa que el va dur a militar en el PSUC i a CCOO per defensar els drets socials i laborals dels treballadors i treballadores. Avui, en l’adversitat de l’esquerra, ell –des de la seva convicció de lluitador social i polític- ens diria que cal seguir lluitant per allò que creiem, com va fer ell en el seu temps, i així aconseguirem algun dia una societat més justa i igualitària. Per això en Paco sempre estarà amb nosaltres i seguirem el seu compromís ètic de la política.

UN PACTE PER A LA INDÚSTRIA PER AFAVORIR LA TRANSFORMACIÓ DEL NOSTRE TEIXIT INDUSTRIAL

El nou govern de CIU té el repte d’abordar els problemes sorgits de la crisi econòmica i defensar l’estat del benestar i la qualitat dels serveis públics. També ha de donar respostes a la crisi industrial que viu el nostre país i que ha afectat seriosament a tots els sectors productius i, en concret, a aquells sectors industrials amb més problemes, com l’automoció o el de la construcció.

El desenvolupament industrial a Catalunya ha sigut i és un factor important en la dinamització econòmica del nostre país. És cert que a Catalunya el sector terciari o de serveis ha anat guanyant protagonisme econòmic, però aquest ha estat fruit de la creixent complexitat dels models de producció, que ha fet que la major part del creixement de serveis estigui motivat per la demanda de la mateixa indústria i pels processos d’externacionalització.

La indústria dóna feina de manera directa, aproximadament, a una quarta part dels ocupats/des. L’estructura industrial a Catalunya es caracteritza per tenir empreses molt petites. Del total d’empreses de Catalunya el 99,8% són empreses amb menys de 250 treballadors/es i el 92% són empreses sense treballadors/es o amb menys de 10 treballadors/es. Les PYMES donen ocupació al 74% de la mà d’obra. La terciarització real i aparent (per subcontractació i externalització d’una part de les activitats de les empreses industrials) és un altre dels trets de la nostra realitat econòmica. És en el sector terciari, on es concentra el major volum d’ocupació.

La indústria continua sent un pilar bàsic en la demanda de recerca, innovació i ocupació de qualitat. En el marc actual, en funció dels canvis anteriorment descrits, sorgeix el concepte nova indústria, que aglutina les activitats productives i dels serveis a la producció.

Malgrat això, la crisi econòmica ha tingut efectes importants en la indústria catalana i, per tant, la recuperació del clima de confiança sobre la recuperació del teixit industrial encara és dèbil i d’incertesa.

El model productiu actual, caracteritzat pels baixos salaris, la precarietat, la poca qualificació i la poca inversió en investigació i innovació, ha donat peu al sorgiment d’un model d’empreses que fabriquen productes de poc valor afegit i que en un món globalitzat i més competitiu estan perdent pes o desapareixent. Cal, per tant, un nou model productiu que tingui en compte la qualitat dels productes i serveis.

El canvi de model productiu fa més necessari que mai facilitar l’aparició de noves empreses o negocis que puguin prendre el relleu dels que estan o estaran en decliu. Les administracions han d’impulsar polítiques actives per tal de crear condicions adients per al desenvolupament d’aquestes noves empreses: ajudant a la formació i motivació, tant per a crear empreses de nova planta, com per desenvolupar nous projectes en les existents, facilitant l’accés a les noves tecnologies i a les innovacions i l’accés al finançament, tant en la forma de crèdits com en capital-risc o avals. L’administració ha d’implicar-se activament, per tal que tots els projectes viables puguin tenir el finançament adequat; ha d’avançar en la creació d’una finestra unificada de gestió, que faciliti i potenciï la posada en marxa de l’activitat empresarial, assessorant i trametent les diferents gestions a fer davant les diferents administracions implicades en cada cas. Alhora, ha de potenciar el triangle Inversió i Innovació/cultura empresarial/formació permanent, que és la clau per millorar la productivitat i ser més competitius, així com assegurar la sostenibilitat del nostre teixit productiu, construint, de manera progressiva, un model exitós i amb futur.

Per afavorir la transformació del nostre teixit industrial i guanyar en competitivitat, cal doncs, un Pacte per a la indústria. Cal continuar la transformació del model industrial de Catalunya per accelerar l’adaptació de la indústria als canvis estructurals que s’estan produint. El Govern d’Entesa ha potenciat l’Acord Estratègic, el Pla Nacional de la Recerca i el Pla de Política Industrial 2010-2020, que són instruments valuosos que ajuden al canvi de model productiu i que han de conduir a un altre model de creixement, sens dubte, molt més sòlid.

miércoles, 1 de diciembre de 2010

LA DRETA S’HA OBERT PAS A CATALUNYA


Els resultats electorals de la nit del 28 de novembre deixa un regust agredolç. Per un costat les esquerres no han aconseguit de nou sumar per governar el nostre país. Per l’altre, ICV-EUiA ha sigut l’única força política de les tres que governaven Catalunya que ha tret uns resultats positius en comparació amb el PSC i ERC, que han tingut una davallada important.

En un context de crisi econòmica i d’elevat atur, la dreta –CIU, PP, SI i C’s- s’han obert pas i ha assolit uns resultats com mai al nostre país. Alguns situen la davallada de les esquerres pels sorolls fruit de les desavinences dins del Govern o la manca de relat de l’acció de govern.

És evident que tot això suma, així com els possibles errors que s’han produït en aquest període o les mateixes estratègies electorals d’ERC i PSC, sobre tot d’aquest últim que des del primer moment va negar la possibilitat de reeditar un acord d’esquerres i en cap moment ha posat èmfasi en defensar la gestió i l’assoliment del treball fet per l’esquerra al front del Govern de Catalunya. Però malgrat això, des del meu punt de vista, dos són els eixos centrals d’aquesta caiguda electoral: la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l’Estatut i la crisi econòmica.

El poble de Catalunya va validar l’Estatut el 18 de juny de 2006 desprès dels canvis que va rebre al Congrés de Diputats. Des d’ aleshores, l’Estatut ha estat qüestionat en tot moment pel PP que va presentar diversos recursos sobre el text i, posteriorment, per la sentència dictada pel TC. La sentència va provocar una mobilització massiva de la societat catalana encapçalada pel mateix president de la Generalitat de Catalunya. Malgrat això, qui millor ha rentabilitzat el sentiment de rebuig dels catalans i les catalanes a les actituds de Madrid envers a Catalunya ha sigut CIU, que ha utilitzat un doble llenguatge sobre la qüestió nacional. Un exemple és la proposta de concert econòmic que ara ja comença a matisar, perquè és una proposta inviable.

L’altre aspecte important de la desmobilització de l’esquerra és la crisi econòmica i com l’està gestionant el president del Govern espanyol, que sens dubte ha propiciat una desmobilització important de l’ electorat socialista. Els ajustos econòmics i la reforma laboral, consistents en retallades salarials als funcionaris i congelació de les pensions, han estat elements determinants perquè el PSC hagi tingut una davallada important. No així ICV-EUiA, que ha tingut des de sempre un posicionament clar contra les mesures d’en Zapatero i ha mantingut en tot moment una relació estreta amb els sindicats, tant a les manifestacions que aquests han convocat, com el 29-S, dia de la vaga general.

El PSOE faria bé en no situar els resultats electorals del PSC en clau exclusivament catalana, ja que són milers els electors i electores socialistes que estan emprenyats per la política econòmica i social que està fent el Govern.

L’única esperança que queda és que els nous lideratges que apareguin dins el PSC entenguin que cal una altra política econòmica, ja que, altrament, quan la gent ha d’elegir entre l’original o la fotocòpia elegeix l’original. A la vegada, s’imposa que defensin un projecte autònom respecte al PSOE. De moment, però, a l’esquerra li toca estar quatre anys a l’oposició i a ICV-EUiA tirar del carro, perquè tant el PSC com ERC estan desconcertats i analitzant els seus resultats i els possibles camins per sortir d’aquest maremàgnum en el que es troben desprès dels resultats electorals del 28-N.